Ahir -dia 31 de gener- s’inicià amb el Dijous Llarder el darrer tram del Carnaval que posarà punt i final dimecres que ve -Dimecres de cendra, donant pas a l’època de major recolliment de l’any: la Quaresma.

Aquests dies són coneguts popularment a Mallorca com els “darrers dies”,  dies de bauxa i transgressió que estan sofrint durant els darrers anys un lent però ferm retrocés en detriment d’altres festes -com la de Halloween- que ens arrriben d’altres continents gràcies a la globalització que pateix el planeta.

L’origen de la festa

El Carnestoltes o Carnaval celebrava originàriament la imminent arribada de la primavera. L’alegria davant del renaixement de la naturalesa i la fi del cicle hivernal es posava de manifest en un seguit de festes on els protagonistes eren la disfressa  i la rauxa en una barreja de diversos elements grecs, romans i pagans.Amb el temps el cristianisme es va veure obligat a adaptar aquesta festa, introduint-hi un nou element: el Carnaval es converteix així en l’avantsala de la Quaresma, permetent-se durants aquestes festes tot tipus d’excessos -sobretot fent referència a la crítica al poder establert que en els dies posteriors serà totalment prohibida.

Els “darrers dies”

En sentit estricte es coneix amb aquest nom a les Balears els tres dies anteriors al Dimecres de Cendra; mentre que en un sentit més ampli, s’inicia el dijous anterior conegut com a Dijous llarder o dijous gras, tot i que a les Balears es considera temps de fresses a partir de Sant Antoni.

El Dijous llarder

Aquest dijous, anomenat llarder o gras, rep aquesta denominació perquè indicava clarament que els dies en què es podia menjar carn a voler arribaven a la seva fi.

El Dijous Llarder acomiadava el carnaval amb productes com “l’ensaïmada de tallades” (ensaïmada amb sobrassada i encarabassat) per després passar a l’època de dejuni i abstinència que representava la quaresma.

Concretament, el Dijous Llarder marcava la fi d’un bon període d’alimentació grassa, iniciat amb la matança del porc, per Sant Martí; durant el mes de febrer, els rebosts ja s’havien buidat força, però encara solien quedar-hi llardons -a Mallorca coneguts amb el nom de raïssons- i embotits que eren consumits just abans de l’inici de la quaresma.

Antigament era tan forta aquesta abstinència que, a la pagesia, les dones netejaven profusament les olles i estris de cuinar perquè no hi quedassin restes de greix animal.

Bàsicament, d’aquests costums, avui en dia tan sols en resta la pervivència de les ensaïmades de tallades per analogia també denominades ensaïmades dels darrers dies.

Voleu fresses?

Amb aquesta frase s’iniciava el costum carnavalesc típic de la nostra contrada que consistia en -un cop disfressats- anar a fer una cercavila per les cases del veïnat.Fa algunes dècades encara era possible trobar a la nostra comarca nins (i no tan nins que es dedicaven a recórrer la població disfressats (amb les coses que es trobaven pels porxos de les cases).

Voleu Fresses? era la fórmula que s’utilitzava per demanar permís per entrar a les cases i armar-hi una mica de gresca. Avui en dia, aquest costum ja no es celebra, deixant de banda el costat més privat de la festa, en favor d’unes manifestacions més públiques on les rues i ruetes s’han convertit pràcticament en les úniques representacions de caire carnavalesc.

Ball de Carnaval?

El costum de realitzar balls de Carnaval es troba en una situació molt semblant a la de les fresses. Aquests esdeveniments que fins a la dècada dels seixanta gaudí de molt d’èxit, ha anat despareixent paulatinament, fins al punt que, a hores d’ara, tan sols en queda el de Fornalutx i els que organitzen les associacions de la Tercera Edat de la contrada.

Foren molt famosos a la nostra Vall els populars Carnavals que tant els membres de Sa Botigueta (la gent més acomodada del municipi) com els membres del Círculo Sollerense (les classes més populars i amb una tendència més “esquerranosa”) organitzaren des de finals del segle XIX fins pràcticament l’adveniment de la Gerra Civil que suposà un període de ruptura amb tot el que caracteritzava el Carnaval pel que fa a transgressió i crítica.

Tot i el parèntesi de la guerra i de la postguerra ben aviat es començaren a tornar a celebrar balls de Carnaval al Círculo Sollerense que com era habitual en aquesta institució  els celebrava al local del Defensora Sollerense comptant amb un gran seguiment popular fins a finals dels anys seixanta.

En aquest moment, els balls de Carnaval es passaren a celebrar en diferents sales de festa com El Patio al Port de Sóller. No fou fins a la dècada dels vuitanta que els balls de Carnaval del Defensora Sollerense es tornaren a organitzar amb el suprot dels membres més joves del Círculo Sollerense, aconseguint de sobte un èxit espectacular, aquest període d’efervescència durà fins l’any 1994 quan l’Ajuntament de la Vila decidí suprimir definitivament els balls al Defensora.

D’ençà d’aquest fet els balls de fresses han sofert una forta reculada quedant circumscrits al món de les sales de festes.Aquesta desaparició pot ésser deguda a la pèrdua de l’esperit transgressor de la festa i a la minva del caràcter popular que originàriament venia representada pels excessos d’aquests “darrers dies”.