Fa un any Sóller estrenava una iniciatva pionera al municipi, un gran fòrum de debat ciutadà en el que es presentaren estudis sobre temes molt diversos relacionats amb la vall. Eren les I Jornades d’Estudis Locals, un esdeveniment que va aconseguir aixecar un gran interès i que va propiciar que des de l’organització es plantejàs la possibilitat de fer-ne una segona edició.
Doncs bé, el passat cap de setmana l’Oratori de Santa Caterina d’Alexandria va tornar a acollir les jornades, amb un seguiment de públic força significatiu i un resultat molt satisfactori pel que fa a l’organització, l’Ajuntament de Sóller i el comité científic format per Francesc Lladó, Plàcid Pérez, Antoni Quetglas, Jaume Deyà, Carolina Constantino i Manel Calvo.
Classificades en diversos blocs temàtics, societat, geografia, medi ambient i territori, història, patrimoni, art i cultura popular, les diferents comunicacions presentades durant aquestes jornades seran editades properament pel Consell de Mallorca, de la mateixa manera que el llibre de la primera edició. Un cop editades, seran un valuós material de consulta de temes ben diversos relacionats amb Sóller.
Temes a debat
Tal i com avançaren els organitzadors, les comunicacions presentades a les jornades van ser només unes presentacions dels estudis que finalment seran publicats. Amb una durada de fins a 20 minuts, els diversos ponents van parlar de diferents temes, cap dels quals deixà indiferent al nombrós públic que es va donar citar al Museu de la Mar. Totes les ponències van ser debatudes, el que demostra l’interès creat entre els assistents.
En aquest sentit, els organitzadors, a través del seu portaveu Manel Calvo, van manifestar la voluntat de que les Jornades d’Estudis Locals continuïn essent un referent cultural al municipi. De la mateixa manera, els representants del consistori solleric presents a l’acte, encapçalats pel batle Guillem Bernat, també van anunciar algunes mesures relacionades amb els temes presentats durant auqestes jornades, com ara la futura protecció de la zona del polvorí del camí del Cingle, al Port.
No hi van faltar els moment emotius, especialment durant l’homenatge al recentment desaparegut Joan Estades. Tant el ponent Josep Morell com el batle van alabar la personalitat d’Estades en presència dels familiars.
L’Ajuntament estudiarà conservar i convertir en un parc el polvorí del Cingle
De la mateixa manera que l’any passat, els ciutadans presents a les Jornades d’Estudis Locals van tenir l’oportunitat de compartir les seves opinions arran dels temes presentats amb els propis conferenciants, un fet que impulsà el debat entre tots els participants.
Des del consistori solleric, el batle Guillem Bernat també prengué part del debat, i va anunciar algunes mesures i intencions relacionades amb les comunicacions exposades.
En primer lloc, i recordant una de les demandes fetes per l’organització de les jornades el passat any, el batle anuncià que es té previst crear una plaça d’arxiver per millorar la gestió de l’Arxiu Municipal. En aquest sentit, Bernat anuncià que aquesta plaça ja s’ha inclòs en els pressuposts del proper exercici, a fi de que el més aviat possible un professional pugui treballar a l’Arxiu.
El batle considerà que l’esmentat arxiu és un dels més importants de les Illes, i un patrimoni de tots els sollerics que s’ha de preservar. També va informar de que més envant es procediria a la digitalització de tot el material que constitueix aquest l’Arxiu Municipal.
Però la plaça de l’arxiver no fou l’única mesura que va anunciar Guillem Bernat. Després de la ponència de Carolina Constantino sobre la flora al polvorí del Cingle, durant la qual l’autora es demanava si el futur d’aquesta àrea passava per convertir-se en una àrea verda o si per contra es convertiria en un parking o una àrea urbanitzada, el propi Bernat va anunciar que la seva voluntat és fer del polvorí un parc públic, pel que caldria un pla d’ús i gestió d’aquesta àrea.
D’aquesta forma tothom podria gaudir de l’únic espai verd que s’ha salvat de la forta pressió urbanística que ha fet canviar de forma radical el port.
Camins de ferradura a la ponència inaugural
Si l’any passat Jaume Coll era l’encarregat d’inaugurar de forma oficial les I Jornades d’Estudis Locals, enguany Antoni Reynés ha recitat la ponència que ha donat per començada la segona edició de les jornades. Reynés presentà dissabte vespre algunes conclusions del seu estudi “Els camins de ferradura a la Vall de Sóller”. L’autor ha fet no només un recompte dels camins de ferradura que es troben a la vall (ja sigui els actualment encara utilitzats com els abandonats) sinó que ha analitzat la situació d’aquests camins i la seva evolució, fent especial menció del seu valor patrimonial i apuntant també a la preservació d’aquests vials que han tengut una importància històrica vital a la comarca.
La peculiar evolució de la finca Bàlitx d’Avall
La comunicacióde Tomàs Vibot va fer referència a la línia evolutiva de la possessió de Bàlitx d’Avall des del segle XIII fins al XIX, centrant-se fonamentalment en dos episodis. El complex pas de la família Pisà als Ripoll (més tard coneguts com els Ripoll de Bàlitx) i el procés de secessió de la posessió entre les dues branques del Ripoll, el qual no sols afectà l’entorn sinó també les mateixes cases. A més es van donar algunes notícies curioses relatives a la història tan peculiar d’aquesta possessió.
La venda d’immobles en en el segle XIV
“Les transmissions immobiliàries a la Vall de Sóller en el primer terç del segle XIV” és el títol de la ponència que ha presentat Jaume Sastre Moll, professor de la Universitat de les Illes Balears, a les Jornades d’Estudis Locals. L’anàlisi de les compra-vendes i dels nous establiments fets a Sóller entre el 1310 i el 1343 constitueix aquesta comunicació, de la que destaquen, per exemple, la venda dels immobles fruits del dret senyorial del Lluïsme per part der Gastó de Bearn a la monarquia mallorquina.
Rajoles valencianes a finals del segle XIX
Jaume Coll, director del Museo Nacional de Cerámica, juntament amb l’empresari constructor Gregori Puigserver han presentat un estudi força curiós relacionat l’expansió de les fàbriques de rajola valencianes cap a llocs com Sóller, on a finals del segle XIX es creà la fàbrica La Constancia. L’estudi recull la seva història i producció, centrada entre els anys 1874 i 1897, el que ha permès conèixer la tecnologia utilitzada i els models fabricats a aquesta fàbrica, alguns dels quals tengueren una gran difusió a l’àmbit insular.
La indústria lítica del jaciment de Muleta
En aquestes jornades no només s’ha parlat d’història, sinó també de la prehistòria a la vall. És el cas de l’estudi realitzat per Manel Calvo i Bartomeu Salvà titulat “Anàlisi de la indústria lítica del jaciment calcolític de Muleta Gran”. Els autors recullen les seves impressions a partir de treball de camp realitzat al jaciment del Port de Sóller, així com un seguit de conclusions relacionades amb aquestes important troballes a nivell arqueològic. L’estudi també fa menció dels sistemes que s’han utilitzat per explorar l’àrea en qüestió.
L’origen i l’evolució del llinatge Celià a la vall
Bartomeu Joan Celià Sastre i Laura Celià Gelabert han presentat la comunicació “El llinatge Celià: Des de la seva arribada a Mallorca fins el seu establiment a Sóller”, un estudi que utilitza diverses proves per presentar la teoria de que aquest llinatge té un origen italià, i va arribar a Mallorca procedent de Sicília en el segle XVI, establint-se en un primer moment a Campanet, població de la que arribà el primer Celià que fixà la seva residència de forma definitiva a Sóller.
El paper de Sóller a les rondalles mallorquines
En l’apartat de cultura popular a les II Jornades d’Estudis Locals també s’ha presentat un curiós estudi a càrrec de Vicenç Jasso i Catalina Torrens, que analitza el paper que té el municipi de Sóller a les rondalles mallorquines. Les rondalles, especialment les de Jordi des Racó, han estat un referent cultural a les illes, i han presentat sovint escenaris, personatges i ambients de faula, però amb alguns elements que fàcilment poden concordar amb llocs de les Illes. En aquest context neix l’estudi present.
Canvis urbans a principis del XX
Una de les ponències previstes que finalment no es van poder presentar a les jornades però que serà inclòs al llibre d’aquesta edició fou “La remodelació urbana de Sóller (1904-1914). La intervenció dels arquitectes Guillem Reynés, Francesc Roca i Joan Rubió” a càrrec de Miquel Seguí i Elvira Gómez. L’estudi tracta els canvis de caràcter urbanístic que va patir la vall a principis del segle XX, principalment a partir de la tasca realitzada per tres arquitectes com són Reynés, Roca i Rubió.
L’arribada i introducció del futbol a Sóller
La segona de les comunicacions presentades enguany per Bartomeu Joan Celià Gelabert porta per títol “La introducció del futbol a Sóller”. Es tracta d’un estudi de com es va introduir aquest esport a la vall, i de la sèrie de fets i aconteixements que feren possible la transformació de l’hort de tarongers del Camp d’En Maiol en l’actual camp de futbol solleric. En aquest sentit, la voluntat ciutadana i l’actuació dels poders municipals hi tenen un paper força important.
Preveure una inundació a partir de la pluviometria
El geògraf i professor de la UIB Joan Rosselló va presentar, a través del seu germà Francesc, una de les ponències al cicle. De la mateixa manera que l’any passat, Rosselló ha fet un estudi sobre la hidrografia de la vall, en aquesta ocasió referida a la pluviometria. Ha analitzat les dades de que es diposa, des de la dècada dels trenta, amb la finalitat d’observar i fer un recompte de les pluges intenses dels anys trenta als seixanta (esmentant els fenòmens de més de 50mm de precipitació en 24 hores). Una de les conclusions a les que s’ha arribat amb aquest estudi és que històricament s’han donat episodis de pluja molt intensa en un període de temps molt curt, dos fets que units poden provocar inundacions.
Els teixits tradicionals i la seva recuperació
Maria Carbonell va presentar l’interessant estudi “Recuperació del teixits històrics i restauració d’indumentària tradicional de la col.lecció tèxtil d’Aires Sollerics. Una activitat pilot dins el projecte Cultourest del Consell de Mallorca”. L’objectiu d’aquesta comunicació és aprofundir amb la perspectiva antropològica i etnològic entorn a la relació de les peces i objectes de la indumentària i el seu context social i promocionar activitats entorn a aquesta vestimenta.
Carbonell va destacar el paper del Centre d’Arqueologia i Restauració del Son Rossinyol, on s’ha treballat en la restauració de part de la col.lecció de roba que conserva Aires Sollerics.
Homenatjant la figura de Joan Estades
Les II Jornades d’Estudis Locals s’han dedicat a la figura del desaparegut Joan Estades. En aquest sentit, el mestre Josep Morell va ser l’encarregat de llegir la ponència que va homenatjar l’erudit Estades. L’estudi presenta un perfil biogràfic des de l’adolescència fins a la seva mort a principis d’aquest any. Als 16 anys Estades ingressà a la Comunió Tradicionalista, una ideologia de la que no es deslligaria mai. Participà de forma activa a la Guerra Civil en el bàndol feixista, fou Cap de l’Agrupament Escola i a més de participar en nombroses iniciatives de caire cultural també va tenir temps per escriure diversos quaderns sobre topònims que hagués volgut editar.
Museus i la necessitat d’aquests a Sóller
Laura Celià ha presentat un dels estudis sens dubte més originals d’aquesta segona edició de les jornades. Es tracta d’un treball sobre la viabilitat de crear més museus a Sóller i la gestió dels actuals centres d’exposició. Els ciutadans i els turistes consumeixen cultura i els museus es defineixen com a centre d’aquesta activitat cultural. A l’actualitat Sóller compta amb tres museus, i es té previst la construcció de tres centres més. Sóller és, després de Palma, el municipi amb més museus de tota l’illa. L’estudi pretén analitzar l’estat dels museus actuals, amb els seus punts forts i mancances i el seu grau d’adaptació a la Llei dels Museus de les Balears, així com la necessitat de crear nous museus a la vall.
Una ullada a les obres de Josep Rullan i Mir
El naturalista Lluc Garcia ha participat en les dues edicions del fòrum ciutadà que són les jornades. En aquesta segona edició ha presentat un estudi sobre la figura de Josep Rullan i Mir. Fou un estudiós local reconegut per les seves aportacions a la història i prehistòria de la vall. Sense poder ser considerat com un autèntic naturalista, el seu interès per l’agricultura i el medi el portaren a realitzar un seguit d’estudis que es poden enquadrar perfectament en una avançada aportació als coneixements actuals.
En les seves obres, especialment la dedicada al cultiu de l’olivera (1904), Rullan i Mir demostrà gran habilitat per a l’observació i experimentació naturalistes.
Sóller, referent del nacionalisme mallorquí
Francesc Lladó ha presentat un nou estudi titulat “Un model de dona mallorquina al Sóller de 1915”, fent especial menció a l’aparició de la pàgina en català “De l’agre de la terra” al setmanari Sóller l’any 1915. El folletí era signat per Ivon i titulat “La ben amada”. Quatre anys abans havia aparegut, a Barcelona, l’obra d’Eugeni d’Ors “La ben plantada”.
Aquest estudi pretén analitzar la primera de les obres citades, i veure les relacions que tenia amb la segona. També s’ha fet especial menció del context d’aquells moments, en el que una sèrie d’intel.lectuals mallorquins pensaren que Sóller, ciutat burgesa i moderna, podria ser la seu del nacionalisme mallorquí.
El refrefons polític a la Faula de Torroella
La filòloga catalana i hispànica Sara Vicent Santamaria ha participat a les jornades amb l’estudi “Noves aportacions sobre el rerefons polític de La Faula de Guillem de Torroella”. L’autora afirma que fins el moment els treballs que s’han ocupat de la interpretació de l’única obra conservada de Torroella han oscil.lat entre inserir La Faula en el terreny de la literatura i la crítica moralitzant, o oatorar a aquest text una lectura política, relacionada amb el procés de reintegració de la Corola de Mallorca a la d’Aragó. Uns documents que ha trobat l’autora a l’Arxiu del Regne de Mallorca aporten una nova visió, a partir dels estrets lligams entre els Torroella i la Casa Reial mallorquina.
Repassant els topònims al Cadastre del 1964
L’historiador Plàcid Pérez és un dels repetidors a les II Jornades d’Estudis Locals. Juntament amb Lluc Coll ha presentat un estudi sobre la toponímia al Cadastre de Rústica del 1964. Malgrat la seva funció purament fiscal, el Cadastre ofereix una gran quantitat de topònims de finques, llocs, vies de comunicació o cursos d’aigua que, si bé no estan documentats, són força interessants. Vigent fins l’any 1994, el del 1964 es realitzà a Sóller entre els anys 1960 i 1964 amb el sistema tradicional d’aixecament de plànols per part d’agrimensors expressaments delegats a Sóller per l’Institut Geogràfic i Cadastral. L’alta fiabilitat de la documentació radica en l’assessorament que proporcionaren els propis particulars i també alguns informadors experts. D’aquest Cadastre Pérez n’ha extret els topònims relatius a vies d’aigua, vies de comunicació i finques rústiques, gran part dels quals són coneguts de forma popular al municipi, i encara emprats.
El moviment associatiu a Sóller (1868-1936)
L’estudi presentat per Antoni Quetglas i Catalina Bernat va tractar el moviment associatiu a Sóller fins l’esclat de la Guerra Civil l’any 1936. Segons el context polític, els autors han subdividit el període en tres grans etapes. La primera de les quals correspon al període de 1868, quan apareix el sindicalisme eclesiàstic o polític. En una segona etapa, coincidint amb la dictadura de Primo de Rivera, l’activitat va minvar considerablement, mentre que durant la II República es coneix el període associacionista més intens fins el moment. La Guerra Civil suposa el fi de tot això. Els moviments relacionats amb l’Església, seguidora del franquisme, són els únics que persisteixen i creixen amb la dictadura.
L’emigració a Puerto Rico a través dels Fiquet
Josep Morell i Antoni Quetglas han treballat conjuntament per presentar una interessant i divertida ponència sobre la migració a Puerto Rico del segle XIX i XX a partir de les cartes de la família Fiquest que s’han recopilat. Milers de sollerics partiren a Puerto Rico fins a mitjans del segle XX, cercant unes millors condicions de vida amb l’objectiu final de retornar a la seva vida natal. La correspondència d’Andreu Pastor Castanyer Fiquet, germà del vicari Josep Pastor, tota una personalitat del municipi que actuava de celestina i arreglava els matrimonis entre solleriques i nouvinguts, ha servit als autors per exposar un cas entre molts dels que decidiren abandonar Sóller.
A bord del Crucero Ciudad de Palma
L’estudiant especialitat en arqueologia Jaume Deyà, un dels impulsors de les jornades, ha presentat l’estudi “Guillem Mayol Marquès i el Crucero auxiliar Ciudad de Palma”, que pretén donar a conèixer la figura de Mayol a partir de la troballa d’un petit arxiu personal sobre ell, on aparegueren documents com dietaris que explicaven dia a dia la seva experiència a bord del Crucero auxiliar Ciudad de Palma (conjuntament amb altres sollerics) durant la Guerra Civil. L’estudi també recull diverses cartes personal amb amics del règim, un document sobre la presa de Maó o fotografies, entre d’altres. Mayol obtingué càrrecs de certa importància, tant al règim com a dins Sóller.
Una enquesta sobre l’emigració a Cuba
La darrera comunicació presentada en el marc de les II Jornades d’Estudis Locals ha estat “Una enquesta històrico-sociològica sobre l’emigració balear a Cuba. El cas de Sóller” un estudi que han realitzat Joan Miralles i Montserrat amb l’objectiu de donar compte de l’enquesta històrico-sociològica sobre l’emigració balear a Cubra realitzada des de l’any 2001 fins a l’actualitat, fent especial menció al municipi de Sóller. Mostra el treball de camp realitzant en diferents expedicions per diferents indrets de la geografia cubana desplegant una sèrie de qüestionaris als originaris de les Illes avui residents a l’illa caribenya. Es concreta la metodologia i els resultats obtinguts.
Can Dulce, un projecte de cultura popular
El professor Joan Carles Simó ha presentat un estudi relacionat amb el centre cultural Can Dulce, que enguany compleix els seus primers 25 anys d’existència. El projecte iniciat els anys vuitanta del segle passat és objecte d’un recorregut històric. Les fonts utilitzades alhora de fer aquest treball han estat molt diverses: orals, llibres d’actes, reculls de premsa o fotografies, entre d’altres. A l’estudi es citen totes aquestes i es pretén deixar constància dels inicis i viccissituds de l’Associació de Cultura Popular (ASCP) i explicar quin va ser i qui és el projecte que encara avui en dia es mantén, i que va donar lloc a aquests 25 anys d’associacionisme cultural a la vall.
Cal protegir el pulmó verd del Port de Sóller?
La biològa Carolina Constantino, que enguany s’ha incorporat al comité científic organitzador, també ha presentat una comunicació a les jornades. Es tracta d’un estudi sobre la flora del polvorí del Camí del Cingle al Port de Sóller. El polvorí és un turó d’uns 25.000 metres quadrats de superfície que es troba envoltat d’una zona sotmesa a una gran pressió urbanística. L’ús militat que ha tingut durant anys i el conseqüent tancament d’aquesta zona al públic civil ha permès que s’hagi conservat aquest espai i que, des del punt de vista ecològic, s’hagi convertit en uterreny rústic, a priori, d’un gran valor ambiental i que cal preservar.
Des del Museu Balear de Ciències Naturals s’ha realitzat un estudi dels valors ambientals d’aquesta zona, un estudi del que es desprèn que l’àrea compta amb una part central molt rica en biodiversitat i poc alterada per l’home, el que augmenta el seu valor ecològic.
Els marges de Sa Figuera, un patrimoni que cal conservar
Una de les ponències més debatudes d’aquesta edició ha estat la presentada pel geògraf Philippe Alvaro, un estudi que ha realitzat conjuntament amb Antoni Reynés, Guillem Alomar i Jaume Vadell.
La comunicació anomenada “Les marjades de Sa Figuera: patrimoni i prevenció de risc naturals” feia especial menció a la necessitat de preservació i conservació dels marges de l’àrea de Sa Figuera, unes construccions que tal i com va afirmar Alvaro, constitueixen un element patrimonial de primer ordre, amb importants implicacions paisatgístiques, agronòmiques, ambientals i culturals.
A la conca del torrent de Sa Figuera els marges ocupen més del 70% de la superfície. L’estudi desenvolupat en el marc del projecte europeu TERRISC caracteritza el marjament i les estructures de regulació hídrica de pedra en sec lligades a l’explotació agrària a la conca de sa Figuera, a la vefada que es descriuen i analitzen els processos de degradació que els afecten i les conseqüències de l’abandonament dels conreus sobre el perill d’incendi.
De l’estudi es despren que en 50 anys més d’un 40% dels marges de la zona s’han anat abandonant i ara es troben en un estat molt precari. A més, un elevat percentatge ja ha estat totalment destruït, el que comporta greus conseqüències, una de les més directes de les quals són els incendis forestals, que amb un marjat en bon estat tenen més difícil la seva expansió. Les estructures de drenatge també es veuen afectades per l’abandonament dels marges, augmentant de forma alarmant el perill d’inundacions.
