
Demà el Museu Balear de Ciències Naturals acollirà la presentació del llibre “Els crancs de les Balears”, un quadern de divulgació escrit per Lluc Garcia, cap del Departament de Ciències Naturals del Museu, que compta amb les il.lustracions deJordi Corbera. L’acte tendrà lloc a les 18 hores i comptarà amb la presència del Joan Mayol Serra, cap del Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient.
El llibre ha estat editat per Documenta Balear, en una tirada de dos mil exemplars, i forma part de la col.lecció Quaderns de Natura de les Balears.
L’autor ens conta que aquest llibre és un intent de divulgar uns coneixements científics producte de 25 anys d’estudis relacionats amb el grup dels crancs a les Illes Balears. Segons Garcia, molta informació sobre la natura no surt del cercle científic i les publicacions especialitzades, per això en presentar-se aquesta oportunitat va voler aprofitar-la, amb la voluntat de fer arribar al públic en general els seus coneixements sobre les espècies de cranc que habiten a les Balears.
Uns grans desconeguts
Existeixen unes 4.500 espècies de crancs, de les quals 148 es poden trobar a la Meditrrània. D’aquestes, més d’un 60% són presents a les Balears. Al llibre es citen un total 72 espècies, una xifra molt superior a la de les poques espècies popularment conegudes de cranc.
Generalment l’home coneix els crancs que habiten l’ecosistema purament litoral, un nombre molt limitat d’aquestes espècies. Els pescadors professionals coneixen més espècies, però en general aquestes s’han considerat un subproducte de la pesca o, en alguns casos, un problema per a la conservació de les xarxes. Per tant, es pot dir que llevat d’algunes espècies molt valorades gastronòmicament, la majoria dels crancs de les nostres aigües segueixen essent uns grans desconeguts per la majoria de la gent.
Noves espècies
Davant espècies popularment conegudes com el cranc pelut o el sabater, el llibre recull també informació sobre les darreres espècies que s’han trobat a les Balears. Des de l’any 1982 Lluc Garcia ha citat per primera vegada a la Mediterrània occidental un total de quinze espècies.
D’altra banda, els crancs no estan exemptes de la pressió que l’home exerceix sobre l’ecosistema marí. En aquest sentit, algunes espècies han estat sobreexplotades pel seu us gastronòmic, com és el cas de la cranca, endèmica de la conca mediterrània, molt apreciada en cuina però actualment gairebé desapareguda tant a les Illes com a la costa peninsular.
L’acció antròpica també ha fet minvar sensiblement les poblacions d’espècies més vulgars i de la vorera de costa, com ara per exemple el cranc pelut. La contaminació de l’ecosistema seria en aquest cas la causa principal de que aquestes espècies no siguin tan freqüents com fa vint anys.
Tot el material i exemplars que ha anat recollit l’autor es pot trobar al Museu de Ciències, que actualment compta amb una col.lecció d’unes 150 espècies de decàpodes, dels quals més de la meitat són crancs. Aquesta col.lecció científica, que Garcia no descarta que es pugui exposar en alguna de les sales del centre, conté exemplars força valuosos com ara elcranc reial petit (Calappa tuerkayana), citat per Garcia el 2002. El museu solleric té dos exemplars dels quatre que es conserven arreu del món, el que dóna testimoni de la importància d’aquesta col.lecció, única a la vessant occidental de la Mediterrània.
Un treball divulgatiu
A fi de poder realitzar un estudi amè i pel públic en general, el naturalista solleric ha fet una síntesi d’un centenar d’obres científiques relacioandes amb el món dels decàpodes. El contacte amb els pescadors també ha estat una font de gran importància, degut a que a les xarxes d’aquests apareixen gran nombre d’espècies que d’altra forman no s’arribarien a conèixer.
Recordar que el llibre es pot comprar al Museu de Ciències, i que la presentació d’aquest tendrà lloc demà horabaixa a la sala d’actes del Museu de Ciències.




