El camp sant de Fornalutx, construït sobre l’antiga finca de garrovers de Sa Corrona, és un cementeri relativament nou. Amb menys de dos-cents anys d’història, els seus 922 metres quadrats d’extensió reuneixen els cossos de tots els fornalutxencs que han mort durant els dos darrers segles.

El centenar de tombes que actualment configuren la disposició de la instal.lació, fan del cementeri de Fornalutx un dels més bells de la comarca. Emmarcat en un entorn paisatgístic, amb vistes a tots els cims que envolten la vall i assolejat durant la major part del dia, el cementeri és un indret de pau i tranquil.litat per al descans etern dels fornalutxencs.
La composició homogènia de totes les tombes permet que el cementeri de Fornalutx segueixi a la perfecció totes les directrius de la simetria. Des de la mateixa barrera d’accés a la instal.lació fins a la capella ubicada a l’extrem sud, el camp sant es transforma en una única unitat constructiva, on no difereixen ni les tombes, ni les sepultures, ni les plantes o arbres que el decoren.
Aquesta disposició respon a la modernitat del cementeri. Els quasi dos segles que han transcorregut des de la seva obertura han evolucionat a un ritme superior que la pròpia instal.lació. Allà, a l’antiga finca de Sa Corrona, cap sepultura destaca per damunt les altres, ni s’han produït grans canvis d’ençà que s’obrí el cementeri primitiu.
La darrera modificació del planejament inicial de tombes es va produir ara fa poc més d’un any. Per escometre l’ampliació del cementeri s’aprofitaren els terrenys annexes a la capella del cementeri per construir-hi cinc noves tombes. Durant les obres d’excavació dels terrenys, apareixeren nombrosos ossos d’avantpassats fornalutxencs.
En un principi la troballa va causar certa sorpresa per l’acumulació massiva de restes humanes. Emperò, tradicionalment, en aquesta zona eren enterrats els cadàvers dels no baptiats o dels protestants que residien a la vila. Aquests no disposaven de tomba i eren col.locats sota la terra que cobria la zona.
El primer cementeri

L’actual cementeri no fou el primer que va disposar la vila. Fornalutx va gaudir d’un camp sant propi el 1581. Fins aquell moment, els difunts rebien sepultura al cementeri de Son Sang de Sóller, ja que Fornalutx encara no disposava de l’autonomia municipal.
Emperò, el 1580 es produí un plet entre diferents veïnats de Fornalutx i la comunitat de preveres de Sóller. Els fornalutxencs reclamaren un lloc proper per enterrar els seus difunts, ja que els cadàvers eren traslladats fins a Sóller quan es produïa la mort.
La disputa entre Fornalutx i Sóller no durà molt. Només un any més tard el consell de l’església fornalutxenc aconseguia el seu propòsit i imposava el seu criteri per sobre les directrius que es manaven des de Sóller.
Foren els propis veïnats qui dedicaren hores de treball a la construcció del primer cementeri de Fornalutx. Els voltants de la Parròquia de la Nativitat de Nostra Senyora fou el lloc escollit.
La zona, coneguda amb el nom de Fossar, s’ha convertit actualment amb el jardí del temple. De fet, no es conserva cap vestigi de la presència d’un cementeri al seu substrat. Els únics indicatius es desprenen de troballes d’ossos que s’han produït durant alguna excavació al jardí o sota l’actual sagristia.
Anys més tard, durant la segona dècada del segle XVIII, un decret de les Corts de Cadis va provocar que es construís l’actual cementeri a la finca de Sa Corrona. A través de la constitució aprovada a Cadis el 1812 s’exigia que els cementeris estassin ubicats en punts allunyats dels nuclis de població i que presentassin unes condicions sanitàries òptimes.
La missa de Tots Sants, una tradició recent

Una de les tradicions més arrelades pels fornalutxencs durant la celebració de Tots Sants és la missa que s’oficia a la memòria dels difunts al mateix cementeri.
Però aquest costum és relativament nou, ja que no es va dur a terme per primera vegada fins a l’any 1967, sota la presència d’Agustí Serra al capdavant de la Parròquia de Fornalutx.
Precisament, enguany es compleixen 40 anys d’aquella primera celebració eucarística que l’exrector va presidir al cementeri fornalutxenc.
L’antic rector ha explicat com aquella decisió va suposar “un gran escàndol entre els feligresos fornalutxencs”, recordant que el propòsit de celebrar una missa al cementeri va posar el punt i final als responsos que durant dècades es retia a tots els morts, a canvi de cinc pessetes que havien d’abonar les seves famílies.
Agustí Serra explica que “els fornalutxencs creien que la decisió presa era rompre amb una tradició de molts de segles, mentre que jo considerava que mantenir els responsos a canvi de doblers era indigne per a qualsevol capellà”.




