
Quan l’estiu està en el seu equador, els pagesos sollerics comencen a recol.lectar els fruits que els dóna el seu hort. Després de mesos de fer feina, de cavar solcs, adobar la terra, regar i eliminar les males herbes, els horts rebenten en tot el seu esplendor donant un esplet de fruits i verdures que ens omplen el rebost.
Tomàtigues, fasols, mongetes, carabassons, llatugues, cols i un llarg etzètera de saborosos aliments són alguns dels exemples dels fruits que ens dóna la terra. Uns d’ells són els pebres. N’hi ha de moltíssimes varietats i la major part d’ells són coents.
De cirereta, de cera, de banyeta, xiles i algunes altres espècies, tots aquests tipus de pebre tenen en comú el sabor picant que ens deixen a la boca. Acompanyant una salsa, un rostit, una freixura o l’escudella, assecats al sol, envinegrats o símplement acabats de collir per acompanyar un pa amb oli són només uns pocs exemples del paper que tenen els pebres coents dins la gastronomia sollerica.
Endinsant-nos en la vessant medicinal d’aquest fruit, els pebres de banyeta estan molt alluny de fer-nos mal a la panxa com sol dir el tòpic, sempre i quan es mengin amb certa moderació. Són, en definitiva el remei per curar i prevenir algunes malalties.
El per què del paper bondadós que té el coent sobre la nostra salut es troba en un dels seus components que es denomina capsaicina, el responsable de la coentitja dels fruits de l’espècie “capsicum”. Aquesta substància es localitza principalment en les llavors i venes dels pebres de banyeta.
Els pebrots de banyeta contenen provitamina A i més vitamina C que els cítrics (100 grams de pebre de cirereta contenen 25 mil·ligrams d’aquesta vitamina), però no contribuïxen molt a cobrir els requeriments diaris d’aquest element degut al fet que es consumeixen en petita quantitat.
Combat el dolor
Segons les darreres investigacions, el consum del coent del pebre de banyeta fa que l’estómac produeixi un moc que protegeix la seva mucositat contra irritants gàstrics com els àcids i l’alcohol, degut al fet que la capasaicina provoca una major secreció de mucositat.
No obstant això, val a dir que pot irritar el tub digestiu i causar molèstia intensa a l’estómac i a l’anus, sobretot si se sofrixen de morenes. Per tant, existeixen raons per a desaconsellar el seu consum en cas d’úlcera gastroduodenal, gastritis, colitis, morenes o cistitis. Per altra banda, és la capsaicina la responsable de les propietats medicinales comprovades d’aquests aliments, via tòpica: antifúngica (destruïx els fongs i floridures) i analgésica (combat el dolor).
Altres investigacions vénen suggerint la possibilitat que espècies de pebre coent poden augmentar la termogènesis i, amb això, augmentar la despesa calòrica del cos. La termogénesis implica la producció i alliberament de calor per part del cos i, per tant, una major termogénesis va associada a una major despesa energètica a través de l’oxidació de greixos. Si això és així, la hipòtesi que un poc de picant incrementa la despesa de calories després del menjar i ajuda a aprimar no és una idea desgavellada.
La capsaicina, per exemple, ja es troba en els tractaments contra la tensió muscular y la psoriasis de la pell.
La capsaicina pot matar les cèl.lules canceroses ja que ataca les seves mitocòndries, les parts de les cèl.lules que s’encarreguen de generar la seva energia.
El coent pot ser fins i tot un afrodisíac.
Siguin quines siguin les propietats medicinals, el cert és que ara és el moment dels pebres de banyeta. Ja que és un fruit de temporada el millor que es pot fer és envinegrar-los. La recepta és molt senzilla: només basta omplir un pot amb els pebres i l’espai restant amb un bon vinagre. En pocs mesos seran uns bons pebres per menjar amb pa amb oli.
Si es prefereix, es poden deixar madurar els fruits a la planta fins que agafin un color ben vermell. Aleshores serà el moment de posar-los al sol fins que estiguin ben assecats per després, amb fil i agulla i amb paciència, fer una enfilada que podrà decorar un racó de la nostra cuina.




