21 de novembre de 2026

Diari digital de la comarca de Sóller

21 de novembre de 2026

Sóller, introductor del bàsquet


El mes de maig de 1932 Sóller va ser la seu del primer partit oficial de bàsquet que s’ha disputat mai a les Illes Balears. Després de setmanes d’entrenaments, els dos equips formats íntegrament per jugadors sollerics, s’enfrontaren a la pista que aleshores es muntà al Camp den Maiol, entre l’antiga tribuna i l’actual bar.
Pere i Joan Reynés Mayol, dos germans sollerics que vivien a la ciutat francesa de Creil, s’encarregaren de popularitzar aquest esport en el seu retorn a la vall. Ells dos, de 18 i 16 anys, respectivament, confeccionaren els dos equips, per tal que la disputa del partit fos tot un èxit.


En aquest sentit, el primer equip, format per Pere Reynés, Joan Reynés, Martí, Bauzà i F. Mora, s’imposà per un tempteig de 25-11 a un segon equip que estava integrat per Colom, Casasnovas, J. Mora, Mayol i Galmés.
Després de l’èxit assolit en aquest primer partit, l’any següent es creà el primer equip de bàsquet. Juntament amb el Club de Regates i el Regiment d’Artilleria de Palma, que també s’acaben de fundar, es disputaren varis enfrontaments amistosos, primer a les pistes del Camp den Maiol, i, posteriorment, al Convent dels Sagrats Cors, a Cal Bisbe i a Ca na Nicolava.


Naixement Joventut Mariana


Quasi deu anys després de l’arribada del bàsquet a Sóller, el pare Josep Nicolau Ramis, director de la Congregació Mariana de Sóller, creà un equip de bàsquet dins la institució, que ràpidament fou acceptat per la Federació Regional sota el nom “Juventud Mariana – Sóller”.


Per disputar els partits oficials, els mateixos jugadors es varen haver d’encarregar d’acondicionar la pista del pati del Convent, ja que era impossible continuar emprant el Camp den Maiol, degut a la coincidència d’horaris amb el C.D. Sóller.


Per finançar el nou club, la junta directiva imposà una quota de vint-i-cinc cèntims mensuals per a la promoció del bàsquet, que els congregants pagaven per tenir accés gratuït a tots els actes esportius.


El primer èxit per al nou equip de la vall arribà durant la temporada 1942-1943. L’equip juvenil del “Juventud Mariana – Sóller” es proclamà Subcampió  del Grup Pobles del torneig “Frente de Juventudes”.


Però no fou fins a la dècada dels anys cinquanta quan s’obrí una de les èpoques més brillants del bàsquet solleric. La disputa d’un torneig escolar desfermà els millors moments pel club, aconseguint fins a l’any seixanta un total de quatre campionats, quatre subcampionats i un quart lloc.


Durant la dècada següent arribà un dels majors èxits de la curta història del club. L’equip de Tercera Divisió Masculina es va proclamar Campió de les Balears de la temporada 1977-1978, en una fase final que es disputà a la ciutat eivissenca de Sant Antoni.


L’equip hauria pogut aconseguir l’ascens de categoria, després de promocionar contra el Molins de Rei català. Emperò, una de les condicions que s’exigien per ascendir a Segona Divisió era que Sóller disposàs d’un pista coberta.


Equip femení


A pesar de la llarga història del bàsquet i del Joventut Mariana, la presència femenina dins el club no arribà fins als anys setanta. En aquella primera etapa, el club anà formant equips a les categories base, disposant de jugadores fins a la categoria juvenil.


De fet, una de les tàctiques dels dirigents del club per fomentar la pràctica del bàsquet entre les nines de Sóller, fou la creació d’escoles estivals. L’any 1979 es creà la Primera Escola Esportiva d’Estiu. Un total de quinze al.lotes entrenaren durant mesos per formar un equip dins la categoria juvenil.


Caterina Rosselló, Anna Nadal, Cati Vicenç, Antònia Hernández, Caterina Forteza, Puri Muñoz, Caterina Morell, Isabel Hernández, Magdalena Barceló, Pili Bestard i Conchi Buades formaren la primera plantilla. Marcel.lí Got dirigia l’equip des de la banqueta.


No fou fins a la temporada 1983-1984, quan es creà el primer equip de categoria sènior. A partir d’aquí, les solleriques aconseguiren fer-se un lloc dins el bàsquet balear, assolint dos subcampionats de les Illes Balears dins la Segona Divisió (1981 i 1987).


Canvi de tendència


Durant els darrers anys de la dècada dels noranta arribà el canvi de tendència en el si del club. A mesura que el Joventut Mariana anà integrant una major quantitat d’equips en la seva estructura interna, es veié amb l’obligació d’incrementar la seva nòmina d’entrenadors.


Aquesta circumstància va provocar que s’optàs per incorporar tècnics i jugadors de fora de la vall. L’objectiu d’aquesta decisió fou que els equips fossin més competitius i, alhora, disposassin del nombre de jugadors necessaris per afrontar les diferents categories on havien estat inscrits.


Aquesta decisió acabà derivant amb una menor presència de jugadors sollerics en els equips sèniors. A la vegada, el Joventut Mariana ha continuat escalant posicions en les diferents categories del bàsquet autonòmic i nacional, arribant a les màximes cotes de la seva història durant les darreres cinc temporades.