21 de novembre de 2026

Diari digital de la comarca de Sóller

21 de novembre de 2026

La història de la gallina mallorquina


El Patronat de Races Autòctones de les Illes Balears (PRAIB) és una associació amb més de trenta anys d’història, que malgrat les dificultats amb què va comptar en els seus inicis ha aconseguit recuperar tota una sèrie d’animals que es trobaven en un greu perill d’extinció. Aquesta recuperació ha estat el fruit d’una recerca d’animals que complissin amb el perfil idoni al llarg de totes i cada una de les illes de l’arxipèlag.


El PRAIB està format per tretze associacions de Mallorca, tres de Menorca i una de les Pitiüses, a més de per la Conselleria d’Agricultura i el Consell Insular de Mallorca.


S’entén per raça autòctona a tots aquells animals que popularment, i científicament, són considerats genuïns i no són criats enlloc més que a Mallorca tenint unes característiques fenotípiques (aquells caràcters visibles que un organisme presenta) i genotípiques (informació genètica total d’un organisme) constants.


Uns dels animals que protagonitzen fires i mostres de races autòctones són les aus, i d’aquestes sovint els galls i les gallines en són els reis. Vegem-ne algunes particularitats:


Petita història de la gallina 


L’origen de la gallina domèstica (Gallus domesticus) és probablement una espècie salvatge del SE asiàtic. Els testimonis més antics de galls i gallines domèstics procedeixen de localitats xineses septentrionals. D’aquests indrets el gall domesticat va anar passant cap als pobles de la Mesopotàmia i Egipte. Amb la colonització romana, la seva producció s’estengué i nasqué l’avicultura productiva. Les troballes més antigues a Espanya daten del segle VIII a.C., i es localitzen a Cadis en una factoria fenícia, pel que sembla es creu que foren els fenicis els responsables de la seva introducció en la  península Ibérica.Des d’aquest moment, l’espècie mantendrà una presència continuada a la península, i des d’allà amb el descobriment d’Amèrica s’estendrà pel nou continent.
Però, què tenen de diferent les gallines i galls pròpies de les nostres illes?


Peculiaritats de la Gallina Mallorquina


La gallina mallorquina és un au de tipus mediterrani, similar a altres poblacions que es troben voltant la conca mediterrània, amb les diferencies pròpies que dóna la insularitat.


És difícil assenyalar l’inici de la seva presència a Mallorca, però  sí que està comprovat per  troballes arqueològiques, que ja hi era present a l’època  talaiòtica, quan encara aquest tipus d’au no era coneguda a la península.


És un tipus d’au pagesa, el plomatge és de colors vistosos -el color palla és el més difós-, amb cresta senzilla sense doblegar en les gallines. El seu creixement és més aviat lent, i la producció d’ous gira al voltant de les cent unitats anuals. El pes oscil.la entre dos i tres quilos.



La seva comercialització ha esta molt vinculada a l’economia casolana; i la població va en augment d’una manera tímida ja que hi ha pocs nuclis de selecció que treballen més a nivell sentimental que com a autèntics productors  industrials.


 Morfologia de la raça


Les característiques morfològiques dels  mascles són. un cap ample i allargat amb la cresta senzilla, llisa i gran; els barbons grossos i el bec mitjanament corbat; el cos és de longitud mitjana i amb l’espatlla inclinada; les ales són grosses i cenyides al cos mentre les cuixes són fortes i tenen el plomatge cenyit; la coa  té forma de falç i el color predominant és negre amb reflexos metàl.lics verdosos.


Per altra banda, la morfologia de la femella és força semblant a la del gall, tenint en compte les diferències sexuals. La cresta és petita i els barbons curts i ben separats; la coa és més aviat petita i el color sol ésser el de la palla.


Proposta sollerica: Andreu Castanyer



És en fires i mostres com la de Sóller on coincideixen admiradors d’aquestes races; i és a Sóller on hem trobat un afeccionat als galls i gallines de la nostra terra, és tracta de n’Andreu Castanyer i Palou. N’Andreu és membre també de l’Associació de propietaris i criadors de cavalls mallorquins i dels Excursionistes amb bísties.


N’Andreu té cura d’una petita guarda de gallines mallorquines; ell serà  qui ens contarà el com i perquè d’aquest interès. Ens manifesta que el manteniment d’aquests animals el fa a nivell purament «romàntic» ja que no és rendible a nivell industrial.


La seva dèria va començar ja fa alguns anys quan es va fer soci del PRAIB, i fou a la fira de Sineu quan es va animar a tenir gallines mallorquines que li foren proporcionades per en Jaume Martorell d’Inca.


La cria d’aquestes aus no representa cap tipus de complicació pel que fa a la seva dieta ja que solen menjar blat de les índies, ordi i un combinat de pinsos corrents.


N’Andreu ens comenta que aquests animals són bons pasturadors, i les femelles bones covadores tot i que a Sóller no són gaire conegudes ja que els sollerics solen preferir gallines ponedores forasteres que solen fer més ous.


Pel que fa a les característiques que les diferencien d’altres races de gallines, n’Andreu ens informa que la raça mallorquina té la cresta ben dreta, les cames blanques, el seu posat és senzill i dret, el bec és de color de banya i el color més freqüent és el de blat, tot i que  n’hi ha de negroses i fins i tot de favades.


A Sóller no són gaires els que tenen animals d’aquesta raça, i n’Andreu ens explica que només participa en la mostra de Sóller ja que anar a altres fires i mostres li representaria massa temps.


És gràcies a persones com n’Andreu, i la seva manera d’entendre la vida, que a hores d’ara encara podem comptar amb la presència en els nostres horts  de tota una varietat d’espècies animals que perviuen amb fragilitat; a Sóller, no són gaires els que es dediquen a aquesta afició.


Per acabar només recordar que qualsevol extinció d’una espècie o raça representa un irremplaçable element de la diversitat de la vida que es perd.