Margalida Joy i Aina Nigorra, juntament a Marta Bejarano com a il·lustradora, són les autores de la darrera novetat editorial sollerica, adreçada especialment al públic infantil que aquests dies acaba de veure la llum, es tracta del conte “Un ramet de Sant Bartomeu”.

Margalida Joy Calafat -38- és professora de Llengua i Literatura Castellana i treballa a l’IES Sant Marçal de Marratxí. Per la seva banda, Aina Nigorra Vaquer -29- és docent a l’IES Guillem Colom Casanoves i treballa en l’àmbit sociolingüístic.

Ambdues es troben molt satisfetes pel resultat obtengut per aquesta obra literària i, una mica, sorpreses per l’excel·lent rebuda d’un conte que s’ha convertit en un dels llibres més venuts a Sóller durant la diada de Sant Jordi, commemorada dissabte passat.

Pregunta.- Com sorgí la idea d’escriure aquest conte a “quatre mans”?
Resposta.- Va ser arran d’una proposta de Can Dulce i del fet de voler que els infants tenguessin el seu propi espai al llarg de les festes de Sant Bartomeu. Ens oferiren la possibilitat de fer una versió de la història de Sant Bartomeu -que és una mica macabR.- adaptada al món dels infants. La idea ens engrescà i ens proposàrem que la nostra obra fos un homenatge a les rondalles mallorquines tradicionals. Tenguérem una sèrie de reunions prèvies per decidir què fer i com enfocar el tema: finalment, ens decidírem en basar la història en un grup de nins que ajuden a Sant Bartomeu a trobar el seu ganivet de fusta que fa anys que ha desaparegut.

P.- Des de quan Can Dulce organitza un pregonet de Sant Bartomeu i quina finalitat té?
R.- El passat estiu va ser el primer: es tracta d’una idea nova que pretén apropar les festes de Sant Bartomeu als infants. S’ha previst que cada any faci el pregonet una persona diferent, personalitzant la història del sant a la seva manera.

P.- A qui va adreçat concretament el vostre conte?
R.- Als infants de Sóller; està adreçat a nins d’entre 3 anys fins als 12.

P.- Què descriu el conte que heu escrit?
R.- Les aventures de Sant Bartomeu i un grup d’infants per trobar el ganivet de fusta que l’estàtua del sant duu i que fa temps que ha desaparegut. El conte transcorre en localitzacions totalment reconeixibles per als infants perquè el visquin en primera persona.

P.- Quines han estat les vostres influències?
R.- Òbviament les rondalles mallorquines, però també la col·lecció infantil d’aprenentatge lector “De mica en mica” i figures com la de Catalina Valriu, doctora i especialista en cultura popular.

P.- És un conte per ser llegit o narrat?
R.- La funció original del conte era ser un pregó per a infants: és a dir per a ser llegit en veu alta. Ara bé, no hi ha cap problema pel que fa ala seva lectura perquè compta amb un llenguatge completament adaptat als infants.

P.- Teniu en ment fer alguna altra col·laboració?
R.- Ara per ara, no; però no ho descartam en un futur.

P.- Quin lloc ocupen les il·lustracions de Marta Bejarano en el conte?
R.- Són autèntiques protagonistes i tenen la funció d’ajudar als infants a imaginar i conèixer tant els protagonistes de l’obra com les plantes i els indrets per on transcorre aquesta història. Sens dubte, doten al conte d’una categoria editorial difícilment superable.

P.- Quina importància creis que tenen els contes durant la infantesa?
R.- Tenen una importància vital perquè serveixen per educar en valors, a més de consolidar el llenguatge i l’ortografia i, sobretot, per exercitar la imaginació.

P.- Heu pensat presentar el conte al contacontes de la biblioteca municipal?
R.- Tal vegada, més endavant. Ja el presentàrem a Can Dulce i al Fossar de l’església i no voldríem embafar. Tot i això, tenim molt present el contacontes de la Biblioteca per la gran tasca que duen a terme.

P.- Quina valoració feis d’aquesta iniciativa de la biblioteca municipal?
R. M.- Molt important, com a usuària trob que és una iniciativa altament positiva que compta amb molta assistència i que ajuda molt a incentivar valors com l’atenció i el desenvolupament d’hàbits com el respecte o el silenci, a més de fomentar la imaginació i la concentració en les històries que allà s’hi narren. Cal tenir molt present que el món actual força els nins a créixer massa aviat; per posar només un exemple als contacontes hi ha pocs nins de 7, 8 o 9 anys, una edat en la qual la comprensió del conte seria total. I jo em deman: on van aquests al·lots?

P.- Us vàreu criar amb la figura del contacontes?
R.M.- En el meu cas, no gaire. Record especialment una senyora que nomia Antònia i que anava a la biblioteca a contar rondalles i que a mi m’encantaven.
R.A.- En el meu cas varen tenir molta presència, tant a l’escola com a casa nostra. Ara bé, el que a mi em marcà molt va ser poder tenir l’oportunitat de tenir els contes per a mi mateixa: poder fullejar-los, ensumar-los i llegir-los.

P.- Quina rellevància pensau que té en el món actual una jornada com la Diada de Sant Jordi?
R.- És una diada molt especial que s’hauria de repetir més sovint. Es tracta d’un dia on el “romanticisme” positiu és molt present: un tipus de “romanticisme” allunyat de versions tòxiques i sexistes.

P.- Celebrau aquesta diada?
R.- I tant: tant a l’hora de regalar un llibre i una rosa com a l’hora de rebre’ls.

P.- Per què creis que a l’estat espanyol té un índex tan baix de lectura -tot i que ha millorat en els darrers anys-?
R.- Bàsicament, perquè estam perdent la batalla contra les pantalles. A més, el model de familiar lector és poc present en l’actual societat: si els pares ja no llegeixen, difícilment els fills llegiran. A més, els llibres són cars i, per tant, les llibreries acaben essent poc rendibles i moltes han hagut de tancar. Tot, en conjunt, ajuda poc a la promoció de la lectura.

P.- Què proposaríeu per millorar aquest fet?
R.- Seria clau fomentar les llibreries i l’hàbit de la lectura. A certs instituts ja s’està implantant el Pla Lector que consisteix en dedicar mitja hora a la lectura cada dia. A més, falten doblers per renovar les biblioteques públiques i, sobretot, per millorar les biblioteques dels instituts i centres escolars, sobretot renovant i actualitzant els fons bibliogràfics.