Diari digital de la comarca de Sóller
Dissabte, 4 de maig de 2024   |   23:09
 
Enquesta  
Creus que sobra pólvora en el Firó?


No
 
Entrevista
19/04/2024 | 13:57
Marià Gastalver:
"L'actual món tecnològic ens acaba deshumanitzant"
Guillem Puig

Marià Gastalver Martín -65- ha estat la personalitat elegida per dur a terme el pregó que el proper 9 de maig donarà el tret de sortida a les festes de maig: la Fira i el Firó. Gastalver és una persona ben coneguda -i estimada- a la vall de Sóller ja que exercí durant onze anys com a rector de les diferents parròquies de la vall. Actualment -i des de 2019- es troba realitzant les funcions de prior al monestir de Lluc.
Amable, servicial, simpàtic i empàtic, Gastalver deixà una forta empremta a la vall que en unes setmanes podrà comptar de bell nou amb la seva presència com a pregoner.

Pregunta.- Què sentí quan li comunicaren que havia estat escollit com a pregoner de les Festes de maig de Sóller?
Resposta.- Una mescla d’alegria i agraïment i també de respecte i preocupació; fer de pregoner de les festes de maig solleriques és una responsabilitat molt gran.

P.- Acceptà tot d’una o s’ho va haver de pensar?
R.- Volia pensar-ho uns dies però la insistència va fer que ho confirmàs al pocs minuts.

P.- Pot desvetllar una mica sobre què versarà el seu pregó?
R.- Serà un relat de les petjades viscudes i compartides en aquests anys d’estar aquí, a la Vall, i del que succeeix quan es posa amor en el que es fa.

P.- Quins records conserva del seu pas per la parròquia de Sóller?
R.- Molts, tots ells m’evoquen alegria, complicitat, enyorança, agraïment, practicar de bon de veres el que significa ser capellà. Em venen al cap moltes d’anècdotes i experiències.

P.- Què diferencia les parròquies de la vall de Sóller d’altres per on hagi passat?
P.- La primera és el temps: és el lloc on he estat més anys, en total onze. Després la pluralitat i riquesa de les distintes parròquies i grups. També l’ambient tan obert i cosmopolita. La preocupació social i les múltiples activitats culturals i associatives.

P.- Quines foren les principals tasques que va haver d’escometre mentre fou rector de la vall?
R.-
Vaig haver de tocar molt de “pitos”, com se sol dir: catequesi, celebracions, acompanyament als diferents grups parroquials, Escoltes, Acció Social, fundacions. També la qüestió del manteniment i embelliment dels temples i espais parroquials. Tota la feina de llevar humitats, pintar, embellir, il·luminar... la parròquia de Sant Bartomeu amb la restauració també de la rosassa.

P.- Li fa por haver de fer front a un món cada cop més globalitzat i allunyat dels dogmes religiosos?
R.-
No, tot al contrari: és un repte viure en aquests moments mostrant i posant a l’abast de tothom un estil de vida diferent, podríem dir contracultural, fonamentat en l’amor que es concreta en la lluita per la dignificació de la persona, redescobrint la dimensió espiritual que ens sosté i ens fa comprometre’ns esperançadament en la construcció d’un món millor. Fer realitat aquell principi d’humanitzar la humanitat practicant la proximitat.

P.- Com valora la figura del Papa Francesc i la tasca que està duent a terme en l’Església?
R.- És, sense dubte, una benedicció i un regal per a l’Església i per al món. Ens està mostrant una altra manera d’entendre i seguir Jesús, més senzilla i humil, més entenedora i compromesa no només amb els més desfavorits i exclosos de la nostra societat, sinó també amb el medi i la mare terra que ens sosté i ens alimenta. Creant ponts, integrant els diferents, beneint i agraint tota llavor de vida. Construint una església més sinodal.

P.- Com veu les esglésies d’aquí a vint anys?
R.- Com espais de creixement, d’escolta i d’aprenentatges vitals. Comunitats més petites, acollidores, senzilles i compromeses. Més preocupades no tant per fer, sinó per ser autèntics testimonis del Ressuscitat que viu i camina amb nosaltres.

P.- Vostè ha estat durant anys al front del telèfon de l’Esperança. Quin perfil d’usuari tenien?
R.- A partir de la pandèmia han augmentat molt més els sentiments de soledat, d’indefensió, de por a la malaltia, s’han despertat les malalties mentals i també han aflorat més demandes d’ajuda al més joves de la nostra societat. Han augmentat considerablement el número de cridades així com les de temàtica suïcida.

P.- Què ens duu en l’actual societat a una desesperança tan profunda?
R.- L’estil de vida tan accelerat, competitiu, tan fonamentat en la tecnologia i les xarxes socials que afavoreix la superficialitat, la manca de temps, la manca de reflexió, de silenci, de judici crític davant el món i la vida.

P.- Què pot fer l’Església per lluitar contra la manca de valors de la societat actual -o de part d’ella-?
P.- Esser testimoni dels valors de l’Evangeli. Mostrant amb senzillesa i humilitat l’alegria i la sort d’haver-nos trobat amb el Senyor que ens estima i ens impulsa a viure amb el poder de l’Esperit de Déu i el convenciment que amb Ell tot ho podem.

P.- Quines tasques duu a terme com a prior de Lluc?
R.-
Variadíssimes però sobre tot vetlar perquè els tres eixos que fonamenten Lluc que són la fe, la cultura i la natura siguin de veritat l’horitzó cap on han d’anar els nostres esforços. La persona que ens arriba, sigui qui sigui i necessiti el que necessiti, ha de tenir una experiència tal que es senti “tocada” i estimada amb ganes de tornar. En definitiva que es doni l’autèntica experiència del pelegrinatge tan vital i comú en totes les tradicions espirituals.

P.- Segueix mantenint contacte amb la gent de Sóller?
R.-
Sí, clar. L’amistat no es perd, tot al contrari. A Lluc no hi ha setmana que no comparegui qualque solleric. També com sabeu he vingut algunes vegades a celebrar les misses funerals, bé per ajudar al vostre rector, bé per circumstàncies especials.

P.- Com pot ser que essent una societat econòmicament benestant patim tanta infelicitat?
R.- Vivim un món tecnològic on ens estam deshumanitzant. Ha crescut molt el nostre cap però molt poc el nostre cor, i vivim desharmonitzats. Cal recordar que el que ens fa feliç no és el tenir sinó el ser, i Jesús ja ens deia que dona més felicitat donar que rebre, caldrà primer buidar-se per després poder-se omplir.

P.- Adreci un missatge als sollerics de cara a les properes festes de maig.
R.- No heu de perdre la il·lusió, l’alegria i l’esforç que suposa el fer memòria d’uns fets que donen identitat al vostre poble; agraint a Déu el coratge, la determinació i la valentia dels vostres avantpassats que lluitaren per defensar els valors rebuts.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a