Sebastiana Massanet Borràs -64- donarà el tret de sortida a la Fira de la Taronja 2024 avui horabaixa en el decurs del parlament que la presentarà com a padrina de tan emblemàtic esdeveniment dedicat a la promoció de la taronja local.

Massanet és copropietària d’Ecovinyassa -juntament amb el seu espòs, Joan Puigserver- una empresa capdavantera en la conscienciació ecològica i alhora en la posada en valor del patrimoni del llegat del món dels cítrics no només a nivell local sinó internacional

Lligada des de nina al món de la pagesia -sempre vinculada a la finca familiar de Sa Vinyassa- Massanet es dedicà durant una sèrie d’anys a altres tasques allunyades d’aquest àmbit econòmic, passant pel món comercial, el turisme i l’administració pública; passant els anys decidí retornar a les seves arrels iniciant un projecte innovador sota el nom d’Ecovinyassa.

Pregunta.- Què sentí quan li comunicaren que havia estat escollida Padrina de la Fira de la Taronja 2024?
Resposta.- De bon principi sorpresa, tot i que he de dir que no se’m passà pel cap renunciar a aquesta especial proposta: no vaig dubtar en dir que sí a en Sebastià, el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. Tenc ben present que és una atenció molt especial cap a la meva persona i n’estic molt contenta i orgullosa.

P.- Ja té preparat el discurs d’obertura de la Fira?
R.- Sí, i he de dir que no m’ha costat gaire ja que la meva vida està farcida d’anècdotes i vivències relacionades amb el món pagès. Sempre hi he viscut molt a prop, des de ben petita, i sempre lligada a la finca familiar de Sa Vinyassa.

P.- Quina rellevància li atorga a la Fira de la Taronja?
R.- Crec que és un esdeveniment molt important perquè ens dona a conèixer més enllà de les nostres barreres naturals. Quan un arriba a Sóller el primer que veu són els tarongers, que són tot un emblema de la vall. Crec que un homenatge a la taronja i els tarongers és un acte ben merescut i de molta rellevància per a la vall de Sóller i per a la publicitat vers la taronja local. No només és un homenatge a la taronja sinó a tots aquells que s’han dedicat -i encara es dediquen- al seu conreu.

P.- Hi participa?
R.- Des de fa alguns anys, no de manera directa; però sí que ho feim de manera indirecta perquè Ecovinyassa ofereix a la Cooperativa exemplars de taronges autòctones perquè les puguin exposar. El volum de feina que duim actualment a Ecovinyassa ens impedeix poder anar-hi però sí que hi participàrem en moltes ocasions aportant suc i confitures pròpies, i rebent els grups que participaven en el circuit literari d’en Guillem Puig.

P.- Quina és la seva tasca al front d’Ecovinyassa?
R.- Bàsicament faig una mica de tot: som allà on m’han de menester. Sobretot em dedic a coordinar les visites i a controlar les reserves que ens fan via internet. Obrim quatre cops a la setmana -dilluns, dimecres, dijous i divendres de 10 a 15 hores- i pràcticament omplim just de les reserves a internet. Faig un poc de madona: tenint l’esment a tot i fent que tot rutlli -juntament amb un personal que col.labora amb mi en tot i al qual estic ben agraïda-.

P.- El món pagès li arribà per herència familiar.
R.- Completament: la meva vida i la de la meva família està lligada a aquesta finca. Els padrins materns -Miquel Borràs i Catalina Casasnovas- compraren la finca durant la postguerra espanyola i lligaren el futur de les generacions futures a Sa Vinyassa: primer foren els meus pares -Llorenç Massanet i Joana Borràs- i després nosaltres -Joan Puigserver i jo mateixa-.
Record que, en un principi, una part de la finca era ametllerar i com jo i les padrines ens dedicàvem per Sant Bartomeu a esclovellar les ametlles; però amb el pas del temps l’ametllerar fou substituït per taronges i anà adquirint la fesomia actual. També record que la padrina Catalina tenia un trast al mercat que servia per donar sortida als productes que conreaven a Sa Vinyassa: taronges, llimones i hortalissa.
Durant una època de la meva vida em vaig allunyar d’aquest món; però la mort de ma mare i el fet de ser filla única ens abocaren -al meu espòs i a mi- al retorn a la pagesia gairebé per obligació: morta ma mare, en Joan i jo ens topàrem en plena temporada de taronja amb una finca per tirar endavant i ens hi abocàrem de ple.

P.- Com fou aquest retorn al món pagès?
R.- Com ja he dit, precipitat: vàrem haver d’aprendre el funcionament de la terra a poc a poc i amb molta ajuda i consultes. Tenc molt present els veïnats, enginyers agrònoms i, sobretot, el meu cunyat, Pep Puigserver, per l’ajuda que ens donaren per aprendre com funcionava el conreu d’un hort de tarongers.

P.- Per què decidiren fer el pas de convertir Sa Vinyassa en Ecovinyassa?
R.- Per poder mantenir la finca, així de clar. Per posar tan sols un exemple, l’any 2010 en Joan i jo collírem un esplet de llimones que ens pagaren a 0’10 euros el quilo: ja em direu si així es pot tirar endavant una finca. Pensant en possibles solucions, se’ns va ocórrer de convertir la finca en ecològica i l’any 2012 n’obtinguérem el segell. Tot i això, ens adonàrem que no hi havia mercat per al producte ecològic i tornàrem a pensar com podíem reflotar la finca. Observàrem el potencial que hi havia en organitzar visites a un hort i explicar els diferents tipus de cítrics que hi conviuen i decidírem convertir la finca en Ecovinyassa, una finca d’educació ambiental... i benhaja l’hora en què ho férem. L’èxit de les visites ens ha permès poder conservar la finca!

P.- Quina resposta han obtengut del públic?
R.- Molt bona: el públic que ens visita és familiar, molt interessat en la natura i el medi ambient i amb un bon nivell cultural. Tant és així que molts de dies hem de dir que ja no podem rebre més gent. Hem ampliat un dia més les visites, però no ho podem allargar més perquè la finca necessita de molta cura per poder conrear-la així com toca.

P.- I de la premsa especialitzada?
R.- També n’hem obtengut una resposta excel.lent: ens han visitat no només els reporters de la premsa més especialitzada sinó també televisions d’arreu del món i ens feliciten pel nostre projecte, que val a dir que és únic a les Balears.

P.- Per quin moment passa el conreu de la taronja sollerica?
R.- He de dir que el que diré ho sé d’escoltar alguns comentaris de pagesos no per experiència pròpia perquè nosaltres consumim la totalitat de la nostra taronja a la finca. Pel que he sentit, els pagesos es queixen de la manca de mercat de la taronja local i de la seva difícil comercialització. Hem de tenir present que al Pla s’ha sembrat molt de taronger i això -vulguis que no- sempre dificulta la comercialització de la taronja sollerica, ja que es tracta de taronja primerenca que fa mal a la comercialització de la canoneta; d’aquí la importància d’iniciatives com la nostra o com la Fira de la Taronja per posar en valor la taronja local. En aquest sentit, vull cridar l’atenció als hotelers i restauradors perquè consumeixin taronja local per ajudar la comercialització d’un producte tan bo com la taronja sollerica.

P.- Quin paper juga en aquest sentit la Cooperativa?
R.- Pensam que ha duit a terme molt bones iniciatives, com la d’arrabassar tarongers vells i subvencionar-ne de nous, així com oferir servei tècnic especialitzat. Nosaltres també ens trobàrem amb la presència de molts de tarongers de més de 80 anys que haguérem de substituir paulatinament: ja en duim entre 350 i 400 de sembrats -pràcticament la meitat de la finca-. Es tractava de substituir tarongers improductius per arbres novells.

P.- Per què encara hi ha tanta reticència a l’adjectiu ecològic?
R.- Perquè la gent encara no s’ha adonat que les coses han canviat: per posar un exemple fa una desena d’anys els adobs ecològics encara no estaven suficientment estudiats mentre que actualment hi ha adobs ecològics que aporten tots els nutrients que l’arbre ha de menester. Un dels principals problemes d’un hort ecològic es troba en la manca d’herbicides, la qual cosa obliga a haver de desbrossar i això acaba essent molta de feina que s’ha de pagar. Pens que encara no hi ha suficient sensibilitat ecològica en aquest país: la gent mira abans el preu que no la qualitat del producte. Tot i això, la mentalitat va canviant. També cal dir que falta mercat ecològic: la relació entre el cost ecològic i el valor de mercat no està compensada.

P.- Què diferència el seu conreu de la resta de conreus de la vall?
R.- La mentalitat ecològica: aquesta és la base del nostre èxit. Seguint les nostres pautes pots treure una taronja amb més suc, la pell més fina i més bona en general. A més el fet de ser ecològics ens aporta molta més biodiversitat: hem recuperat espècies de caragol, evitam l’emmetzinament d’abelles, etcètera. El fet de no emprar pesticides propicia contra-plagues naturals. També hem pogut comercialitzar flor de taronger: per posar només un exemple l’any passat obtenguérem 105 quilos de flor de taronger deshidratada, que es vengué molt bé.

P.- Creu que s’han esgotat les possibilitats de la taronja en innovació?
R.- Jo crec que no perquè de cada dia surten nous productes elaborats amb taronja: sabons, perfums, licors -ara acaba de sortir el Tarongello, per esmentar només un d’aquests productes-.

P.- Per acabar, creu que les generacions futures de sollerics podran viure de la taronja?
R.- Jo tenc esperança que sigui així -al manco a Ecovinyassa-. Però tot dependrà de la voluntat d’aquestes generacions i del context econòmic on es mogui la taronja. Avui en dia, molts d’horts es mantenen gràcies a la feina dels seus propietaris, que lluiten per mantenir un conreu tradicional que no volen deixar morir.