Diari digital de la comarca de Sóller
Diumenge, 28 de noviembre de 2021   |   18:57
 
Enquesta  
S’hauria d’exigir el passaport covid per accedir a bars, restaurants i hotels?


No
 
Entrevista
12/03/2021 | 11:17
Cris Jiménez:
“El gènere és una concepció cultural i innecessària”
Joan Vicens

La sollerica Cris Jiménez, de 17 anys d’edat, és defensora del feminisme, un moviment que aquesta setmana ha viscut un dels seus dies més importants de l’any amb la celebració del 8M. També li apassiona l’escriptura, una afició que compagina actualment amb els seus estudis de segon de Batxillerat a l’Institut Guillem Colom.

Pregunta.- A la teva edat, d’on et ve aquest interès pel feminisme?
Resposta.- Fa uns anys que em vaig adonar que m’agradaven les al.lotes i a partir d’aquí vaig començar a canviar la manera de veure les coses perquè el col.lectiu LGTBI és un col.lectiu oprimit. I em vaig adonar que la dona també ho és.

P.- S’està avançant actualment cap a la igualtat?
R.- Crec que sí que s’ha avançat. Jo toc molt el tema de l’educació perquè sóc alumna. Ara, s’està apostant per la coeducació, que és una educació igualitària entre gèneres. I a nivell social, evidentment, crec que sí que hem avançat molt. Però encara queda molt per fer, perquè ja s’està xerrant d’altres coses.

P.- Per exemple, quines serien?
R.- Ara s’està xerrant de la diversitat entre dones, de dones trans, de dones negres, de dones de qualsevol nacionalitat i de qualsevol tipus i, fins i tot, de dones que tal vegada es senten dones però després es senten homes. O també s’està xerrant molt de la deconstrucció del gènere que és una cosa molt actual però que també tocarem. S’està mirant de posar una opció X al DNI i, bàsicament, es vol rompre el gènere.

P.- Creus que aquesta situació arribarà a ser una realitat?
R.- Darrerament estic llegint bastant sobre la deconstrucció del gènere. Jo no crec amb el gènere. I sé que avui en dia és una cosa que és difícil de pair. Jo pens que el gènere és una cosa que hem creat nosaltres. Què significa ser una dona? O ser un home? Per jo ser un home és complir amb les normes que et fan ser un home, i sinó compleixes aquestes normes no ets tan home com un altre, o directament no ets un home. I amb una dona exactament igual. Crec que el gènere és una concepció totalment cultural i innecessària.

P.- Des del teu punt de vista, què manca per fer en el moviment feminista?
R.- Per exemple, tenc una amiga que l’altre dia anava pel carrer i un manobre li va pegar un crit. No sé què li va dir, però això dins el cap d’una dona no entra fer-ho en direcció a un home. Simplement perquè els homes viuen dins un sistema que els dona privilegis. I això no és culpa dels homes actuals, és culpa de la història. Jo crec que s’han d’eradicar aquests privilegis, i crec que està bé que nosaltres ajudem els homes a saber sortir d’aquests privilegis perquè, evidentment, quan un té uns privilegis no els vol deixar. Però si lluitam per la igualtat i s’han de deixar endarrere aquests privilegis, pens que és una cosa necessària.

P.- En la teva opinió, què no s’està fent bé en l’actualitat?
R.- Jo crec que s’està mesclant molta política, s’estan mesclant moltes ideologies. I a mi em passa una cosa quan xerr d’aquest tema: Jo xerr de persones, no xerr de partits. Jo xerr d’igualtat entre les persones i el que pensin tant m’és. Ens hem de centrar en les nostres igualtats, no en les nostres diferències. Jo crec que si tots començàssim per dir que sóc una persona que tenc una ànima, l’altre persona té una ànima; jo tenc un cos, l’altre persona té un cos; i té la capacitat per comunicar-se i jo també... Hem de començar des d’aquí, des del que ens fa iguals, perquè som iguals. Es marquen molt les diferències i no s’haurien de marcar tant.

P.- Ets coneixedora de la història del moviment feminista, amb quin episodi et sents identificada?
R.- Identificada no ho sé perquè jo no ho faria, ja que s’ha de tenir un valor increïble i segurament també molta desesperació. És n’Emely Davidson, que era una sufragista anglesa. Té un episodi en el que en unes carreres d’hípica hi participava el cavall pel qual havia apostat el rei d’Anglaterra. I ella, per exigir els drets de les dones, va decidir ficar-se enmig de la carrera just quan passava aquest cavall. L’animal se la va endur per endavant i ella va morir allà. Diuen que és la màrtir del feminisme. I és una de les coses que més m’ha cridat l’atenció.

P.- T’has sentit mai discriminada o coneixes casos en el teu entorn?
R.- Temc moltes amigues que han viscut discriminacions. Diria que totes. Tal vegada són discriminacions que semblen tonteries perquè és això que et peguin un crit... Però són discriminacions. I no hem de deixar de dir que són discriminacions perquè ho són. Jo a nivell personal he viscut discriminació per ser el tipus de dona que sóc.

P.- Què s’ha de fer per acabar amb la desigualtat?
R.- Tot el que s’està fent, està bé. No hem de deixar de demanar els nostres drets i no ens hem de callar perquè simplement ens toca. Nosaltres som persones, i ja està. I el que veig molt bé és que s’estigui ficant dins l’educació perquè és una cosa que trob molt positiva. Durant molts d’anys s’ha ficat molta pressió i s’ha estat tot el temps molt a damunt dels homes. I sí que s’ha de fer, però fins un cert punt. Ara, en comptes de fer això, el que també s’ha de fer és incloure’ls dins la nostra lluita. Ells també han de xerrar d’això. No només hem de ser nosaltres. Si només som nosaltres no farem res. És una cosa de tots.

P.- La societat actual és masclista?
R.- Crec que hi ha aspectes de la societat que són masclistes, però sobretot el que passa és que vivim en un sistema patriarcal.

P.- Des del punt de vista feminista, hi ha un excés d’importància al 8M i un dèficit d’importància a la resta de l’any?
R.- Sí. A les xarxes socials hi ha molt de postureig. Penjar una story d’Instagram del 8M i després la resta de l’any veure discriminació i no dir res... I això està passant, i passa per part de dones i també per part d’homes.

P.- Hi ha diferents tipus de feminisme?
R.- El feminisme, bàsicament, cerca la igualtat entre persones. Jo crec que si actues d’una manera justa dins la teva vida quotidiana ja estàs essent feminista. I cada persona té la seva manera d’exercir el feminisme si és que l’exerceix. Per exemple, que ma mare ens faci fer el mateix a casa nostra al meu germà i a mi, això és un acte feminista.

P.- Estàs enllestint l’edició d’un llibre...
R.- És un llibre que conta una experiència vital que vaig tenir durant un any. L’escriptura la vaig començar un dia i la vaig acabar el mateix dia de l’any següent. Conta una experiència que vaig tenir i moltes coses de la meva vida. Jo no estava bé perquè jo no m’estimava. I ara m’he adonat que hi ha molta gent de la meva edat que no s’estima. Tenc amigues que no s’estimen i són unes persones brutals. I aquest llibre el vaig escriure per desfogar-me perquè era la meva manera d’amollar-ho tot. Però m’he adonat que podria ajudar a molta gent perquè hi ha molta gent que sent aquest odi cap a ells mateixos.

P.- Què n’opina el teu entorn?
R.- Tot el que faig d’escriure no seria el mateix si no tengués la família que tenc o les amigues que tenc, que em donen molt de suport. Vaig escriure un article i vaig veure com més de deu persones l’havien penjat a Instagram. I veure que la gent em dona tant de suport per jo és una passada. No seria el mateix si no tengués tota aquesta gent devora mi.

P.- Com ha afrontat la pandèmia una persona jove de 17 anys?
R.- He estat entretinguda perquè he tengut moltes coses a fer de l’Institut. Tenia molta tasca. O almenys al meu curs hem estat molt ocupats. Per una altra banda, com que jo no estava bé amb jo mateixa la pandèmia m’ha ajudat molt a enfocar-me amb mi, a estar amb mi i a no estar distreta amb altres coses. Des del meu punt de vista he de dir que he estat bé i per a mi ha estat positiu perquè he pogut fer una feina d’introspecció i començar a arreglar tot el que em passava. Però tenc la sensació que això del covid-19 ens està llevant als més joves un trosset molt guapo de la nostra vida.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a