Diari digital de la comarca de Sóller
Diumenge, 22 de setembre de 2019   |   01:22
 
Enquesta  
Quina nota poses a l’equip PP-Ciudadanos en els cent dies de govern?

0 - 2‘5
2‘5 - 5
5 - 7‘5
7‘5 - 10
 
Entrevista
23/08/2019 | 09:02
Marià Gastalver:
“De Sóller m’ha agradat molt la dimensió solidària”
Gabriel Mercè

La missa major de Sant Bartomeu servirà enguany per acomiadar a qui ha estat moderador de la comunitat de preveres de la comarca de Sóller durant els darrers onze anys. Marià Gastalver (Palma, 1958), deixa Sóller per convertir-se d’aquí a quinze dies en el nou prior del Santuari de Lluc, en substitució del pare Ricard Janer, missioner dels Sagrats Cors que és ben conegut a Sóller per haver format part durant molts anys de la comunitat del Convent i també per la seva integració en l’equip de preveres de les parròquies de la vall.

Pregunta.- Ja té les maletes fetes?
Resposta.- Estan en procés. Estic deixant moltes coses a Sóller, relacions, projectes, i tenc poc temps per pensar en el que faré a Lluc. És un temps d’impasse que se m’està fent molt llarg, és un moment agredolç i a la vegada aquí continua l’activitat del dia a dia.

P.- Què hi ha dins d’aquestes maletes que fa onze anys no hi era?
R.- Hi ha més experiència en realitats personals que abans no havia tengut. Més acompanyament en els processos de dol, estant a prop de les famílies en aquest moment humà i espiritual difícil. Hi ha més intensitat en la religiositat popular i en les celebracions. Ha estat una experiència llarga i profunda. Experiència també de compartir amb tots els estaments civils, amb una dimensió nova per a mi i intensa que no ocorre en altres indrets, sobretots en les ciutats grans, on tot queda més diluït.

P.- Per què l’Església opta per fer canvis de preveres de manera periòdica?
R.- Això abans no era així, però ja fa molts d’anys que es va canviar. Mitjançant un capellà itinerant es garanteix que el prevere no tengui una única experiència pastoral i també que les comunitats tenguin experiències diferents. Això té aspectes positius, com per exemple quan un capellà no arrela bé en una comunitat, però també de negatius perquè si el capellà compta amb un termini massa curt no té temps de connectar amb la gent. Hem de saber que el capellà està de pas.
P.- Costa això?
R.- Depèn del caràcter de la persona, però sempre costa. És una experiència dura, però alhora enriquidora. Jo he estat a Artà, a Es Molinar, en una barriada de Palma, i sempre he deixat parts de la meva vida quan me n’he anat, però sens dubte són experiències enriquidores. Malgrat costi, ho visc com una riquesa.

P.- Què creu que és el més important que deixa a Sóller i a la resta de comunitats?
R.- Quan vaig arribar a Sóller hi havia una gran preocupació a l’entorn de la teulada de la Parròquia, que es trobaven en obres. Aleshores jo insistia en el fet que el fonamental d’una comunitat no eren les pedres, sinó les persones. I crec que finalment ha sortit bé: tenim un temple molt diferent al d’aleshores, gràcies a la generositat de la gent, però també hem creat moltes respostes per a les persones, per a realitats que aleshores ni tan sols coneixia.

P.- Amb quina sensació se’n va, per tant?
R.- Amb la satisfacció d’haver intentat compartir el que a mi em dona vida en tot moment, creure en Déu.

P.- Cap a on camina l’Església Catòlica a Mallorca?
R.- Camina molt a l’estil del Papa Francesc. És un estil senzill, que va a allò més essencial de l’Evangeli, amb la idea de crear ponts i no murs, amb més preocupació cap a la terra, l’ecologia, o sigui la casa on vivim, especialment amb la mirada fixada en els pobres, en els refugiats, intentant que l’Evangeli il·lumini l’alegria de viure i intentant viure d’una altra manera. Amb el bisbe Sebastià intentam crear infraestructures eclesials amb més participació laïcal i de les dones, i s’intenta redistribuir la pastoral perquè no recaigui tota sobre els preveres.

P.- Com són les comunitats de Sóller, després d’onze anys entre elles?
R.- Sóller ha tengut una experiència eclesial, de fa molt de temps, de pastoral en conjunt, amb un equip de preveres que coordinen les diferents parròquies, i això la gent ho perceb. Jo ho not, i malgrat que cada parròquia tengui un tarannà diferent existeix una preocupació de tots per a tots. Aquest canvi de dibuix territorial es va incrementar fa dos anys amb la unió amb Bunyola. La realitat ens diu que no tenim un capellà per a cada parròquia. No podem perdre la identitat de cada comunitat, però sí crear aquests equips de preveres que coordinin.

P.- Què en destacaria dels sollerics?
R.- M’ha agradat molt especialment la dimensió solidària de Sóller. Hi ha molta generositat i molts projectes. En el fons és una forma de viure el missatge de Jesús. Us felicit per aquests actituds tan humanes.

P.- Què els manca a les comunitats de Sóller?
R.- S’hauria de potenciar més la celebració sacramental de la fe. No només a Sóller, sinó a molts més llocs. És un fet objectiu que ara ve més gent a les celebracions que no fa onze anys. Animaria que la gent continuàs amb aquesta tendència de fer pública la nostra fe. Com a capellans ho hem intentat. Sóller també ha fet un esforç en participar més en determinades qüestions diocesanes, ja que abans Sóller en solia quedar una mica al marge.

P.- Com serà el procés de substitució del moderador de les comunitats?
R.- L’equip de preveres format pel rector Miquel Mulet i el vicari Francesc Bernabéu segueix intacte. El diaca Antoni Moreno vendrà amb mi a Lluc. El moderador, que som jo, serà substituït per Eugeni Rodríguez, que actualment exerceix com a rector solidari a Llucmajor. Ell s’acomiadarà de les seves parròquies per les festes de Sant Miquel (29 de setembre) i serà el dia 1 d’octubre quan entrarà a Sóller.

P.- Com serà el canvi?
R.- Eugeni Rodríguez té un estil de treball i una visió pastoral que encaixa molt amb l’actual línia de feina de Sóller.

P.- I com es projecta la seva entrada a Lluc?
R.- El dia 8 de setembre es celebrarà una missa d’acció de gràcies, un acte senzill però amb molt d’agraïment cap als missioners dels Sagrats Cors. Serà un dia festiu on l’Església agraeixi la tasca tan fantàstica que han fet durant tants d’anys. És un reconeixement i un agraïment que es mereixen. I aprofitant aquest esdeveniment començarà el nou equip, sense fer massa més renou.

P.- S’ha dit que hi haurà un temps de transició. Ja es sap com serà?
R.- El pare Ricard Janer, actual prior, i probablement un altre missioner, quedaran fins Nadal. Amb ell ens coneixem prou bé i això facilitarà el traspàs. Lluc es troba molt ben organitzat, trobam un Santuari molt ben cuidat.

P.- Quin és el seu projecte per a Lluc?
R.- La veritat és que encara no he tengut temps material per pensar-hi en concreció, tot i estar-hi molt il·lusionat i creure que és un gran repte personal, que compartiré amb Toni Burguera i Toni Moreno. Lluc té una gran dimensió a molts nivells. Crec que ens hem de cuidar de la part més espiritual i pastoral del Santuari, acollir el pelegrí, fer formació, exercicis espirituals, donar intensitat a tota aquesta dimensió i posar unes instal·lacions que tenen grans possibilitats a la disposició de tots els mallorquins.

P.- Ha dit abans que la manca de vocacions obliga a introduir canvis en les comunitats. Com podrà suportar l’Església un demà sense nous preveres?
R.- Sembla que això ja no és exactament així. A nivell nacional les estadístiques apunten a un manteniment de les vocacions i fins i tot a un augment en determinades diòcesis. A Mallorca enguany ha augmentat i han entrat sis joves al Seminari. Evidentment que això és poca gent. La realitat de les vocacions té a veure amb la cultura que vivim, en la qual la part més espiritual i interior de la persona està molt descuidada. Vivim amb molta velocitat, molt aparentar, molta superficialitat, on l’important és triomfar, tenir èxit, on destaquen molt les parts negatives de les noves tecnologies i, mentre tant, també hi ha unes necessitats molt profundes, molt de patiment, molta manca de valors. Vivim una contradicció.

P.- No creu que permetent que les dones es poguessin ordenar preveres i repensant el celibat es podria revertir la situació?
R.- Jo crec que no. Per exemple, pensem que hi ha menys matrimonis cristians. Qui en té la culpa? Aquests plantejaments no són del tot complets. És cert que el celibat i la figura de la dona a l’Església s’han de replantejar, però això no és el problema de les vocacions. S’ha de parlar de les vocacions en general i no sols de les vocacions de preveres.

P.- Què desitja dir al sollerics en aquest instant de comiat?
R.- No em sent més que agraït a Déu per l’oportunitat d’haver viscut aquests anys a Sóller i de l’acollida que m’heu dispensat. Estic molt content d’haver estat aquí; ha estat una experiència que m’ha marcat i on hi he descobert moltes coses. M’he sentit sempre molt a gust i integrat entre els sollerics.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a