Fotògraf oficial del Govern Balear durant 15 anys, president del Club de Futbol Sóller, pagès durant 7 anys, treballador d’hamaques al Port durant dos anys i taxista des de fa dues temporades. Els treballs de Mateu Canyelles (Palma, 1959) li han permès viure moltes experiències interessants. Va viure durant 20 anys a Sóller, el que li ha permès obtenir, com ell diu “carnet solleric”, però la massificació va fer que partís fa dos anys a Bunyola, on, diu, es conserva la tranquil·litat. Pare de quatre fills i padrí de tres nétes, Canyelles destaca que la seva feina a l’estiu no li permet tenir gaire temps lliure. I el que té, l’aprofita per descansar.

Pregunta.- L’Ajuntament de Sóller preveu 6 nous taxis. Què n’opina?
Resposta.- El tema és delicat, però jo crec que referir-se a que hi ha una gran demanda de taxis és exagerat. Personalment, no hi estic d’acord. Crec que realment quan fan falta taxis i taxistes són a certs moments puntuals del mes d’agost. Com a taxista vaig per altres llocs de Mallorca, com Palma, Magaluf, s’Arenal i Andratx i tothom m’aixeca la mà. Però s’ha d’esperar. Per exemple, vaig anar a Nova York i vaig estar 50 minuts esperant un taxi. I això també passa a altres indrets, com Londres. La gent ha d’esperar a tots els indrets. No es pot tenir el taxi el mateix moment que es necessita.

P.- Actualment hi ha suficients taxis a Sóller?
R.- Durant la temporada turística no donam l’abast, això està clar. Però tot i això, crec que aquí no hi ha menjar per 25 taxis, perquè són moments puntuals. Encara no he vist mai ningú a Sóller que es quedi a dormir a una aturada de taxis o perdre un avió perquè el taxi no ha arribat.

P.- El que preveu l’Ajuntament són de llicències temporals durant els mesos d’estiu. Està d’acord que siguin temporals?
R.- Sí, perquè a l’hivern no tendria sentit perquè no hi ha tanta gent com a l’estiu. De totes maneres, crec que és un tema delicat parlar sobre les 6 llicències perquè com ja he dit, només són moments puntuals, no és tot el dia. La gent a vegades et demana que facis molta via, però hi ha moments en què et trobes molt de trànsit lent per dins Sóller. És una problemàtica mala d’entendre. És com un restaurant, el mes d’agost hi ha molta gent i tothom quan arriba vol menjar, però han d’esperar. No posaràs sis cuiners. La gent vol el taxi al mateix moment, però això és impossible aquí, a Palma i on sigui.

P.- Els caps de setmana s’han generat queixes perquè algunes persones telefonen al servei de taxis i no obtenen resposta...
R.- La gent s’ha acostumat a tirar la culpa als taxistes, però realment també hi ha la central de Sóller. Si no contesta la central, a nosaltres no ens arriba el servei. Si arribam una hora tard a cercar el client, qui rep som nosaltres, qui donam la cara. Però la realitat por haver estat que hem rebut el servei tard. Si no rebem el servei, no podem actuar. De totes maneres, jo no sóc part de la directiva de la central.

P.- Quines són les necessitats dels taxistes a Sóller?
R.- Per saber-ho hauríem de parlar amb tots. Jo tampoc puc parlar per tothom. És un tema de la directiva i, com ja he dit, és un tema delicat.

P.- I en el seu cas personal, què creu que es podria millorar?
R.- Crec que es podria millorar el tema de la central. De totes maneres, és un tema particular i només fa dos anys que faig de taxista.

P.- Per què va decidir dedicar-s’hi?
R.- Va ser per un amic, que cercava un xòfer per fer els capvespres i vespres. A mi sempre m’han agradat les experiències i també tot allò que implica provar coses noves. Per això ho vaig provar i la realitat és que no em desagrada. És feixuc físicament per les hores que hi has d’estar, però és interessant com les persones s’amollen durant els trajectes amb coses que em fan que et sorprenguis.

P.- A què es refereix?
R.- A que els taxistes som també qui donam la cara del poble. Els clients, sobretot estrangers i turistes, ens conten els seus problemes i queixes. He rebut moltes queixes per part dels turistes sobre Sóller, el Port, les infraestructures i alguns serveis. Això és una realitat que qualsevol polític no pot veure perquè no es mou de la seva taula, però nosaltres sí que ho veim perquè som els ambaixadors en cert sentit. Som qui rebem, qui aguantam i qui acomiadam.

P.- Podria posar un exemple d’alguna crítica que li hagi fet arribar algun client?
R.- Els estrangers s’han queixat sobre els preus dels dinars, del tramvia i d’altres coses, per exemple.

P.- I només rep crítiques o també hi ha comentaris positius per part dels turistes sobre Sóller?
R.- No tot són coses dolentes. També hi ha alabances del paisatge que té Sóller. Els turistes també han notat molt la baixada del turisme al poble en general.

P.- Va ser durant 15 anys el fotògraf oficial del Govern Balear. Quina experiència se’n va endur d’aquesta etapa de la seva vida?
R.- Una bona experiència. Gràcies a aquesta feina he pogut viatjar per tot el món i he conegut molts de personatges. També em va permetre conèixer molt bé la política, sobretot la part de darrera. Per això m’he tornat molt escèptic amb la política, em costa anar a votar. Després d’estar 15 anys amb ells, he de dir que ens toregen. Del tema polític ja no em crec res. També em varen cridar a testificar pel cas Nóos. No sé per què com a fotògraf em van fer parlar sobre què sentia i què no. Jo simplement feia fotos. De cara a la fotografia va ser un privilegi estar allà.

P.- Per què va deixar la feina?
R.- Per l’estrès. És una vida molt poc familiar. A més, un partit, del qual no diré el nom, em va exigir fer-me un carnet de partit. Jo no volia i va ser hora de partir.

P.- Encara segueix amb la fotografia?
R.- Com a hobby. Ara no tenc temps durant l’estiu. Tot i això, tot el que no faig a l’estiu ho faig a l’hivern i la càmera sempre m’acompanya. Sempre és la meva companya.

P.- Canviant de tema, a vostè també se’l coneix bastant a través de Facebook. Què hi publica a aquesta xarxa social?
R.- No hi pas molt de temps al Facebook. Hi penjo fotografies, cançons, felicit els sants i faig alguna crònica de taxis. Les persones que tenc a la xarxa social són limitades. M’agrada més tenir un cercle petit d’amics de confiança. Hem organitzat dues paelles de gent de Facebook al Port. Gent que tal vegada no es coneixia, però tots eren amics meus.