Diari digital de la comarca de Sóller
Dimecres, 20 de març de 2019   |   20:59
 
Enquesta  
S’ha de convertir el camp Infante Lois en aparcament provisional durant la temporada alta?


No
 
Entrevista
20/07/2018 | 11:24
Maria Frontera:
"Volem que es lluiti contra l'oferta turística il·legal"
J.M.

És la dona més poderosa del sector. Presidenta de la Federació d’Empreses Hoteleres de Mallorca (FEHM) des del gener passat, Maria Frontera, compagina aquest important càrrec amb la gestió diària de l’hotel Marina. Dona molt espavilada coneix ben a la perfecció el sector turístic en el qual hi ha treballat tota la vida.

Pregunta.- Quin balanç en fa dels primers mesos al capdavant de la Federació Hotelera de Mallorca?
Resposta.- És un gran repte i una gran responsabilitat presidir aquesta patronal. En general hi ha molt de desconeixement de què feim al nostre dia a dia. Sempre es parla de la transversalitat del turisme i és ben cert, la nostra feina té molts interlocutors. La sort és que tenc un gran equip de professionals i bons col·laboradors que em faciliten molt la feina, especialment important és la figura de la vicepresidenta executiva, María José Aguiló, que és la meva persona de confiança i amb qui treball el dia a dia per complir els objectius que ens hem fitxat. A nivell intern, a la federació hi ha 23 agrupacions hoteleres que són les que desenvolupen una feina més municipal i amb les que treballem estretament a diferents nivells i àmbits.

P.- Què implica aquest mode de feina que ens descriu?
R.- Tenim ben clar que el nostre objectiu és fer feina des de la base, això vol dir des de la municipalitat i pujant cap a altres administracions i per això feim molta feina amb les associacions dels municipis per abordar i tractar de resoldre les seves inquietuds. Tots aprenem de l’experiència de cada poble i associació i internament compartim molt els resultats i casos. En paral·lel, treballam amb Consell i Govern pels temes que els són competents.

P.- Què l’ha sorprès més durant els seus primers mesos de mandat?
R.- La falta de dades rigoroses que circulen. A l’hora d’elaborar informes que serveixen per prendre decisions es necessiten dades fidedignes, però resulta que a vegades s’han pres decisions que afecten el sector sense una base rigorosa, tan sols tenint en compte algunes intuïcions. Això és una de les coses que més sorpresa m’ha causat i sempre que puc ho pos de manifest perquè crec en la importància de canviar-ho.

P.- Què pensa que pot aportar des de la seva experiència professional en un hotel de caràcter familiar i ubicat dins la Serra de Tramuntana a la resta de la patronal hotelera de l’illa?
R.- Una de les fites que m’he proposat és la d’apropar la federació a la realitat dels municipis per contribuir a la millora de les zones. Per altra banda, crec que falta comunicar millor l’aportació que fa el turisme a la societat. En general hi ha molt de desconeixement perquè no s’ha comunicat bé. En el sector turístic hi ha molta innovació, responsabilitat social, pràctiques en eficiència, sostenibilitat, etc. i s’ha de donar a conèixer. Per exemple: durant l’estiu es triplica el percentatge de reciclatge a Mallorca. Això es deu perquè les empreses hoteleres treballen molt aquesta matèria, cosa que en general no es coneix.

P.- Quina serà la seva política al capdavant la de federació?
R.- Voldria millorar alguns aspectes interns per ser més eficients i fer un bot qualitatiu pels propis socis, que la FEHM sigui més propera amb altres patronals, sectors productius, amb l’àmbit acadèmic o amb les relacions amb els polítics. Necessitam apropar-nos a tots aquests sectors per aprendre i compartir per tal de fer un treball més cooperatiu i amb bons resultats per tots. Tot això sense deixar de banda, òbviament, la defensa del sector que representam.

P.- Mai com enguany s’havia parlat tant de saturació. És real aquesta saturació? Pot ser nociva per al sector turístic? Dona mala imatge a l’empresari del turisme? Detecta la turismefòbia?
R.- D’aquest darrer terme no en vull ni parlar. El terme de saturació té moltes connotacions i pot abraçar molts aspectes. Pensam que la gestió que s’ha fet en l’ampliació d’infraestructures ha estat molt deficient. La gestió del flux de persones no és l’adequat i mostra d’això és que s’ha encetat aquest debat social. No em sembla bé que s’associï al turisme, és molt més. Per exemple, a l’hivern l’embós és a la carretera o quan manquen aparcaments per tot, no és a causa dels turistes.

P.- Idò, què proposa?
R.- La pregunta és: hi ha eines per millorar la gestió? Sí; les ha posat en marxa el Govern?, no. En general hi ha mala gestió en infraestructures com en transport públic, un servei que és totalment deficient quan el turista europeu (el que ens visita aquí) està molt acostumat al transport públic. La falta d’infraestructures de transport públic fa que el visitant es vegi obligat a llogar cotxe. Troba que falta anàlisi, planificació i gestió entre tots els agents i administració especialment

P.- Però el problema de la saturació no només afecta a les carreteres.
R.- També és cert que hi ha una oferta irregular extra que ha provocat que vengui més gent. I en algunes barriades ha provocat problemes de convivència. Hi ha zones de Mallorca que abans eren residencials, tranquil·les, que ara s’han vist envaïdes de turistes per culpa del lloguer. Això ha provocat a la gent d’aquí una sensació d’incomoditat que s’ha de solucionar. En definitiva, hi ha diferents paràmetres que han ajudat a fomentar la sensació de saturació que, si s’hagués treballat per gestionar-los millor, aquesta sensació no seria la mateixa.

P.- Com ha començat la temporada turística? Serà un any de rècords?
R.- La d’enguany es veia que seria una temporada diferent de la d’anys anteriors. Hi ha diversos factors que hi han influït: hi ha l’impacte de destins competidors que s’han recuperat dirigint els turistes a Turquia, Grècia o Egipte. Hi ha el factor d’haver-se duplicat l’impost d’allotjament turístic (mal anomenat ecotaxa), que també ha influït. No podem obviar el mal temps que ha afectat les reserves, sobretot quan als països emissors el temps era bo, el que va fer desdir a molts turistes a partir del seu país per venir a Mallorca on plovia. Les dades que manegem conformen un descens del mercat alemany que es va confirmant a l’estiu, quan cal tenir en compte que Alemanya és el primer país emissor de turistes cap a Balears. Per últim, no podem deixar de costat que l’oferta il·legal influeix negativament en l’ocupació hotelera.

P.- Tot això, es pot traduir en dades concretes de descens de l’ocupació?
R.- No es pot donar un percentatge concret perquè les reserves varien cada dia però com a conseqüència del cúmul de circumstàncies que he explicat no estam en les xifres de la temporada passada. El que sí que puc dir és que les estadístiques confirmen un canvi de tendència des d’abril cap aquí. Especialment ens preocupa el mes d’agost.

P.- Veu alguna solució per remuntar les xifres d’ocupació d’aquest estiu?
R.- S’ha d’esperar per veure quin comportament segueix el turisme nacional. El que és cert és que el turisme espanyol i el francès han remuntat molt i segueixen creixent, la qual cosa és positiva . Cal tenir en compte que el mercat nacional es va situar l’any passat com a tercer mercat emissor de turistes cap aquí. I una dada que igualment és positiva: el turisme espanyol ha deixat de concentrar-se durant l’estiu, el que ens ajuda a la desestacionalització.

P.- Precisament la desestacionalització és un tema del que hem de parlar. És real?
R.- El que està clar és que els hotels estan cada vegada més temps oberts, tot i que la mitjana de les estades ha baixat. Són tendències que cal estudiar a fons. Això no deixa que la desestacionalització sigui molt positiva si tenim en compte que en un any ha generat un augment de l’ocupació de treballadors en un 8%. Això vol dir que el sector turístic, i no vull dir només sector hoteler, està creixent, bona part gràcies al fet que tenim més temps obert.

P.- El seu hotel, com molts altres, han invertit en millorar les seves infraestructures. Parli’ns del capítol de les inversions.
R.- En els darrers cinc anys els hotelers han invertit 1.700 milions d’euros en reformar els seus establiments, el que representa el 60% de la planta aproximadament. Aquesta gran inversió contrasta amb la que ha fet l’Administració Pública. No ha complit els seus deures i per la qual cosa ens trobam que tenim algunes destinacions turístiques que no s’han adaptat a la realitat actual i que no estan en condicions òptimes de qualitat. Per part nostra els hotelers hem invertit per canviar el producte i posicionar-nos en un sector per oferir uns serveis de qualitat a un turista amb major poder adquisitiu però algunes infraestructures bàsiques municipals fallen i no estan al nivell que esperen visitants i també residents.

P.- Quina és l’assignatura pendent? Què els queda per fer?
R.- Falta que el 40% de la planta hotelera es modernitzi. A pesar d’haver invertit 1.700 milions queda encara camí per recórrer per completar la millora. Però no podem obviar que és clau que l’administració s’involucri molt més que fins ara per mantenir la nostra destinació com a capdavantera. L’administració no ha fet les inversions ni el manteniment que li pertocava. No ha fet els seus deures. També ha de mantenir un marc normatiu que permeti la inversió privada i altres sectors relacionats amb el turisme també han d’invertir i diversificar-se.
P.- Un dels seus objectius és la desestacionalització, va per bon camí?
R.- Els hotelers treballam per diversificar el producte. El de sol i platja ja existeix i està consolidat, però és necessari fiançar nous productes que allarguin la temporada. El senderisme, el golf i el ciclisme són exemples. Hem de ser innovadors i per això s’han de crear noves infraestructures per arribar a la desestacionalització. Ara bé, és necessari contagiar altres agents com el comerç o la restauració perquè tenguin més temps obert. De poc serveix tenir un hotel obert si l’oferta complementària està tancada.

P.- Creu que ha estat encertat aquest segon intent d’aplicar l’ecotaxa a les Illes Balears? Quina experiència directa en té? Com valora els projectes que s’han previst finançar amb aquest impost?
R.- Qualsevol presa de decisió sense justificació no és una bona decisió. Duplicar l’impost és una qüestió purament política de la que nosaltres n’estam en contra. A més, la gestió dels diners recaptats no ha estat transparent ni coherent amb les zones on es recapta. No hi ha un retorn i, el que és pitjor, els turistes no visualitzen el que es fa amb aquest impost. És necessari que es faci un calendari de les inversions però no és entenedor que les inversions que s’havien de fer amb el que es va recaptar a l’any 2016 estiguin sense fer.

P.- Representa una competència per a l’hoteler el turista que opta pel lloguer turístic?
R.- D’entrada fa més de vint anys que cohabitam. Les noves tecnologies han incentivat aquest mercat. El més greu és que gent sense tenir coneixements de res en matèria de turisme hagi creat el seu establiment il·legalment augmentant significativament les places. És evident que aquesta competència deslleial ens pot afectar perquè els lloguers il·legals segueixen existint a pesar de la nova llei.
Estam d’acord en competir amb una altra oferta que té demanda però en igualtat de condicions.

P.- Creu que hi ha un excés d’oferta de lloguer turístic?
R.- És evident que hi ha hagut un excés al qual se li ha de sumar el lloguer il·legal. Les lleis han de fixar uns controls i sancions i s’ha de vetllar pel seu compliment. Al contrari, no serveixen de res. No s’estén que als hotelers ens apliquin la llei rigorosament, quan al nostre entendre s’hauria de fer el mateix amb l’habitatge turístic. Nosaltres demanam això, aplicar la mateixa vara a tothom.

P.- Demana, per tant, un tracte igualitari per a hotels i habitatges turístics.
R.- Així és. Més concretament volem que es lluiti contra l’oferta il·legal d’habitatge turístic. Qui es dedica a això no arrisca, no fa inversions ni s’ha d’ajustar rigorosament a la llei. Nosaltres sí. Per tant, el que demanam és que s’apliqui la llei i que hi hagi un control damunt aquesta activitat irregular, ja que si no es fa no serveix de res aprovar noves lleis. Ja és ben sabut que llogar a determinats llocs i condicions crea problemes d’accés als habitatges, de convivència i despersonalitza els nostres pobles i ciutats. Per no parlar de la seguretat, qualitat, servei...

P.- Cap on creu que ha de créixer el turisme a Mallorca?
R.- Miri. Està demostrat que els darrers anys hem crescut un 6% en volum de turistes, mentre que la despesa ha crescut un 12% en el mateix període. Això ens indica que hem de créixer en valor i no en volum. I si aconseguim lluitar per la desestacionalització, encara millor.

P.- Centrem-nos a Sóller. Valori l’estat de les platges.
R.- Un desastre. Les platges no estan bé, la neteja en general no és bona i el manteniment de tot va molt endarrerit. Nosaltres entenem que les platges i la neteja són dues qüestions que han de ser prioritàries per a qualsevol partit polític amb responsabilitat de govern. Des de fa anys nosaltres ens reunim amb l’Ajuntament i sempre els presentam la mateixa llista de peticions, perquè no es fa res. A Sóller falta molta cultura política d’involucrar-se en el turisme perquè mai no se li ha donat la importància que té. Cal tenir en compte que l’Associació Hotelera de Sóller treballa des de fa més de 20 anys en la desestacionalització i mai no hem tengut facilitats per res.

P.- Ja puc intuir quina és la seva opinió sobre la inexistència, encara, de l’oficina turística al Port.
R.- Ha faltat interès i bona gestió. No hi ha previsió i és inadmissible que a aquestes altures encara no tenguem una oficina d’informació al Port oberta al públic. En definitiva, això demostra el poc valor que es dóna al turisme quan Sóller és un municipi turístic. Falta gestió i molta previsió quan ho tenim tot per ser la millor destinació. Un altre exemple és el Museu de la Mar, que el tenim tancat des de fa anys.

P.- Opini sobre la gran quantitat de vaixells ancorats enmig de la badia de Sóller.
R.- Nosaltres des de l’Associació Hotelera de Sóller hem demanat a Demarcació de Costes que els reguli. És una reivindicació que s’hauria de tenir en compte.

P.- Com és la convivència a Sóller entre els hotels i el lloguer turístic.
R.- Hem conviscut durant anys sense problemes, amb els legals. Ara bé, la gent es pensava que podia fer el que volia i això no és així. Això ha generat un excés d’oferta a la qual se li ha de trobar una solució.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a