Malauradament, la matança de moixos al Port de Sóller de la setmana passada ha posat de manifest la problemàtica existent amb els animals que habiten els nostres carrers, tant si són de dues cames com de quatre; i per evitar que es repeteixin aquests fets cal reconsiderar quins són els drets bàsics d’uns éssers que sovint omplen la nostra vila pel mal cap de molts dels seus propietaris. Per posar una mica de llum sobre el tema, Antònia Vivas Busquets, activista en pro dels drets dels animals, fa un repàs de quina és la situació actual que es viu a la vall de Sóller pel que fa a aquest controvertit tema. Vivas fou presidenta de l’Associació Protectora d’Animals de Sóller durant un breu període de temps, però des de fa una anys i juntament amb les sesves col.laboradores -Tonyita, Teresa i Magdalena- forma part del col·lectiu “Amics Cans i Moixos de Sóller” que duu a terme una frenètica activitat en favor del benestar animal.

Pregunta.- Què és el que duu a fets tan execrables com la matança a garrotades de moixos que vàrem viure la setmana passada al Port?
Resposta.- En primer lloc, aquest fet demostra el sadisme d’una part de la població envers el món animal; i en segon, posa de manifest la proliferació de moixos als nostres carrers, sovint provinents de cases particulars que no volen castrar els animals. En aquest sentit, vull deixar ben clar que la proliferació de moixos no es deu a la presència de les colònies felines perquè els individus d’aquestes colònies estan perfectament controlats i castrats.

P.- Es tracta d’un fet puntual o s’han donat altres casos?
R.- Res de puntuals, són fets que es repeteixen més del que un voldria, tot i que no amb el mateix nivell de sadisme de la matança del Port. Sense anar més enfora, vàrem detectar la matança d’una ventrada de moixets al carrer Nou i també se’ns informà d’uns veïns que a la zona d’Es Través del Port tenien un cep per mutilar moixos. Moltes vegades no només es tracta de maltractaments físics sinó més subtils com llevar el menjar que depositam a les colònies felines o dels menjadors dels moixos de carrer -volanders-.

P.- Què s’ha de fer quan s’és testimoni d’un fet semblant?
R.- Cridar a la Policia Local o a la Guàrdia Civil -o en casos excepcionals al SEPRONA- per informar del fet ja que cal tenir present que està prohibit el maltractament animal. De fet, estan protegits tant per lleis a nivell europeu i nacional com per una ordenança municipal del 2014 que, tot sigui dit, és de les millors que he tengut a les mans. Segons aquesta ordenança els moixos poden pasturar lliurement pels carrers de la vila, cosa que no poden fer els cans, que han d’anar fermats.

P.- Poden actuar la Policia local o la Guàrdia Civil davant aquests fets?
R.- No és que puguin fer-ho, sinó que ho han de fer. Tenim una sèrie de lleis i s’han de fer complir.

P.- Saps quins poden ser els càstigs?
R.- Generalment, són sancions econòmiques de diversa índole depenent de la gravetat de cada cas en qüestió.

P.- Què ha fet l’Ajuntament pel que fa al cas de la matança del Port?
R.- Sobretot, ens recolza que és molt important. En el cas del cep d’Es Través, va denunciar els fets a la Guàrdia Civil. S’ha de tenir molt clar que els que defensam els animals, defensam la llei.

P.- I la Societat Protectora d’Animals local?
R.- Que jo sàpiga res.

P.- Quantes colònies felines hi ha a Sóller i en quin estat es troben?
R.- A la vall de Sóller, n’hi ha una quinzena entre Port i Sóller. La nostra feina a les colònies consisteix en donar-los menjar i aigua, també hi duim a terme un control sanitari -tant pel que fa a paràsits com pel que fa a ferides- i el control reproductiu -ja que intentam esterilitzar el màxim d’individus-. A les colònies felines comptam amb una problemàtica derivada del fet que la gent comença a amollar animals per horts i olivars sense esterilitzar, i el felins sempre cerquen el contacte humà i retornen al nucli urbà.

P.- Entén el rebuig envers aquestes colònies?
R.- Aquest rebuig ve en part pel fet de no entendre la funció de les colònies felines. Són beneficioses perquè van encaminades al benestar animal; i a qui no els agradi s’hi han d’avesar i aprendre a respectar-les.
P.- Amb quin nivell de protecció compten?
R.- Comptam amb un cent per cent de recolzament moral de l’Ajuntament. A més el municipi ens paga les castracions dels moixos fers -salvatges o assilvestrats-, uns diners que surten de les sancions que es posen a la gent que no té la cura adequada dels seus animals i que s’han d’invertir en protecció animal.

P.- Es pot parlar d’ailurofòbia -fòbia als moixos- a la vall?
R.- N’hi ha algun cas aïllat però no es pot generalitzar. Aquests fets sovint es donen per desconeixença de les particularitats del món felí. Els felins són molt sociables: tant, que fins i tot són emprats per a teràpies psicològiques amb majors i malalts.

P.- Què hem de fer si trobam moixets al carrer?
R.- Precisament aquest és el nostre gran problema: els moixets són responsabilitat dels seus amos, tot i que nosaltres ajudam a cercar-los cases d’adopció sempre amb el compromís de castració de la mare. Comptam amb cases d’acollida -tot i que sempre ens en falten- per tenir cura dels moixets fins que els trobam una casa. Quan no els podem agafar, solem esperar mig any i després els castram, tot i que al carrer la vida d’un moixet no sol ser gaire llarga.

P.- Quants de moixos hi pot haver als carrers de Sóller?
R.- De manera controlada, al voltant de 500.

P.- Què s’ha de fer per controlar aquest fet?
R.- Realitzar campanyes d’informació de l’ordenança municipal -ja des de les escoles-; campanyes de conscienciació; i en darrer lloc, castració massiva.

P.- Què representa per a vostès la figura de Jenny Leclerq?
R.- És tot un exemple a seguir; na Jenny fou la pionera a la vall en defensa dels drets dels animals. Curiosament, ens adonam que sol ser la població estrangera qui ha posat el focus d’atenció sobre la problemàtica animal a la vall. Pens que na Jenny no ha tengut tot el reconeixement que es mereix per la tasca que va dur a terme durant anys.

P.- La seva tasca es circumscriu únicament als moixos?
R.- No, també ajudam als cans abandonats, als que es perden o fugen i als que pateixen manca d’atenció sanitària. Pel que fa als cans, a Sóller patim una doble problemàtica: d’una banda, la gent sol amollar els cans perquè facin les feines i ens trobam molts cans a lloure i merdes per tot; i de l’altra, hi ha molts cans que romanen tota la vida fermats en finques rústiques sense unes condicions mínimes d’higiene i salut.

P.- Creu que la comunitat sollerica coneix els drets dels animals?
R.- Crec que almanco un 50% la desconeix totalment. D’aquí la importància de les campanyes d’informació que l’administració hauria de dur a terme.

P.- Amb quin suport -econòmic i social- compten?
R.- Pel que fa al suport econòmic, comptam amb una sèrie d’aportacions: els doblers que treim del mercadet de segona mà -tant al Port com a Sóller-, aportacions de particulars en forma de menjar per als animals, i les aportacions que es poden fer a un compte a la clínica veterinària Amics Sóller. Vull aprofitar per dir que la nostra tasca és altruista i voluntària, sense cap contraprestació econòmica. Pel que fa al suport social: molta gent ens recolza i agraeix la tasca que duim a terme; ara bé, hi ha un aspecte negatiu en forma d’atacs de gent que no entén que la nostra feina és un servei públic.

P.- Creu que la publicitat de la mortandat del Port haurà servit per conscienciar la població sobre el benestar animal?
R.- Crec que sí, tot i que he de dir que la duresa de les imatges encara fa curt per explicar els fets; fou una actuació inhumana. No podem oblidar que qui fa mal als animals pot acabar fent mal a les persones. De fet, aquesta mateixa setmana l’Ajuntament ha iniciat una campanya informativa a través de les xarxes socials sobre el contingut de l’Ordenança Municipal de Protecció Animal.

P.- Veu possibilitats de millorar aquesta situació?
R.- Sí, som optimista. Malauradament fets com la mort dels moixos del Port han fet que la gent prengués consciència i augmenti el nostre recolzament.

P.- Per acabar, que demanaria a la ciutadania al respecte?
R.- A les autoritats, els demanaria una fèrria aplicació de la llei, fent complir l’ordenança municipal. Mentre que a la ciutadania en general els demanaria més conscienciació i respecte envers els animals. Aprofitant l’avinentesa, vull donar les gràcies a tota la gent que ens ha ajudat, ajuda i ben segur ens continuarà ajudant per continuar amb una tasca tan important com és el respecte envers els animals.