Hi va haver un temps que per rebre sepultura en el cementeri de Sóller el finat havia de comptar amb una llicència preceptiva que emetia l’església catòlica. Si la persona acabada de traspassar es trobava en pecat mortal per alguna causa greu, havia estat víctima de suïcidi o simplement professava una religió diferent a la catòlica, aleshores no obtenia el vistiplau perquè el seu cos fos inhumat juntament amb la resta de conciutadans seus.

L’Ajuntament de Sóller va donar solució a aquest problema l’any 1884, després que el Governador Civil ordenàs la construcció d’un cementeri civil, també conegut com a cementeri d’apestats o cementeri protestant. De fet, a Son Sang n’hi ha dos de cementeris protestants, perquè a la banda superior hi ha una segona franja de terreny, fruit d’una ampliació de l’any 1965, que feia aquesta funcionalitat.

El primer cementeri protestant es troba davant la casa del fosser. L’arquitecte Joan Guasp Vicens és l’autor d’una de les primeres ampliacions del cementeri i de l’habilitació d’aquesta franja de terreny en la que actualment s’hi localitzen una vintena de sepultures, especialment simples en ornamentació i on els taüts estan en contacte directe amb la terra.

Va ser retallat

Però abans aquest cementeri era sensiblement més extens i ocupava una part del que actualment és el pati que dona accés a la primera marjada d’ampliació del cementeri i on hi havia antigament la sala d’autòpsies, veïnada de la casa del fosser. Va ser l’any 1901 quan es va acordar escapçar el cementeri de dissidents, quan es va procedir a bastir un nou mur per tancar aquest espai, crear el segon portal d’accés al cementeri i la petita edificació.

Avui una única tomba sembla haver estat utilitzada recentment (2016), mentre que la resta de les làpides daten dels anys cinquanta i seixanta del segle XX. El fosser, Toni Frías, ens indica que les tombes són individuals i que no estan adjudicades a cap família, sinó que pertanyen totes a l’Ajuntament.

Precisament als anys seixanta aquest cementeri civil semblava trobar-se saturat i, amb l’increment del turisme i de la instal·lació d’estrangers a la nostra ciutat, els consolats d’Anglaterra i Alemanya pressionaren el consistori perquè adoptàs solucions, de tal manera que l’any 1963 aprovà construir un segon cementeri civil. L’arquitecte Antoni Coll va redactar un projecte per construir 42 tombes en una marjada que es situa a la part superior, però separada del cementeri de Son Sang, que compta amb un accés especial, sempre tancat.

Les obres varen ser executades pel mestre d’obres Pere Suau i varen acabar l’any 1965. Actualment hi ha mitja dotzena de làpides que indiquen que les sepultures varen ser utilitzades, però tot deixa entreveure que són pocs els difunts que s’hi enterraren. La modalitat és la mateixa: tombes molt senzilles, en contacte amb la terra i sense dret a traspassar-les.

Requeriment eliminat

De fet, l’antic fosser Xim Golart explica que a partir del Concili Vaticà II (1962-1965) l’Església Catòlica va suavitzar les normes relatives als enterraments i va eliminar determinats requeriments que impedien que persones d’altres religions rebessin sepultura als cementeris. De fet, Golart recorda que l’any 1967 va morir al Port de Sóller una persona de religió protestant i que el rector d’aquell moment va obtenir una llicència del bisbe de Mallorca per poder-lo enterrar juntament amb els fidels catòlics.

Són aquests dos espais desconeguts d’un cementeri que durant la darrera setmana ha començat a rebre la visita de multitud de persones que desitgen que aquest cap de setmana, coincidint amb la festivitat de Tots Sants, les sepultures dels seus parents i avantpassats llueixin com bé es mereixen.