Bon dia, què tal, com estàs? Així amb aquestes preguntes va començar la relació de molta gent amb aquest nouvingut.

Poques persones, no solleriques, s'han integrat tan aviat i de la manera que ho feu en Manolo.

Per això i per la seva manera de ser, deixa un buit tan gran al Carrer de Sa Lluna i al de l'Alqueria
del Comte.

No podies passar davant ell sense que te saludàs, demanàs o increpàs, d'aquesta manera coneixia de vista i després per nom, a tothom que viu en aquest carrer, que hi compra i que hi passa. Pels infants tenia sempre una especial atenció.

El seu somriure, el seu bon humor tan contagiosos eren aire fresc en aquest bocinet de Sóller, per això el seu traspàs ha sorprès a tots i a totes.

Trobarem a faltar el teu somriure.