Fa unes setmanes vaig llegir a “Sa Veu” que havien fet un homenatge a Josep Oliver i que l’hi havia entregat una medalla d’or de part de la Cooperativa de Sant Bartomeu de Sóller. Aquesta notícia em va despertar una idea que fa temps que la tenia, però s’havia adormissat.
Des de petit he sentit parlar de la Cooperativa, ja que el meu padrí matern (Miquel Colom Fiol de Can Gurgay del Pont den Barona o de Can Doy del Pont de Biniaraix) va ser bastants d’anys president. Els meus pares i germans anàvem quasi tots els diumenges a passar unes hores amb ells. El padrí Miquel poques vegades quan arribàvem el trobàvem i la pregunta de sempre: “On és el padrí?” “De reunió a la Cooperativa” Quantes hores li va dedicar, moltes. Juntament amb en Jeroni Orell, pare, que crec que era el secretari li dedicaren esforços, suors i temps gratuït i generós. I tot pel bé del poble i de la pagesia. Records que es va posar molt malalt, que el varen internar i operar i va ser després d’una jornada per Palma amb una comissió cercant camins i solucions per a la Cooperativa. Jo no entenia molt ni sabia que era una Cooperativa però escoltava: “La Cooperativa és com un barco enfonsat!!!” però arribarem a port. Aquesta imatge tan eloqüent i viva dins el meu capet em demanava: “Què serà de la Cooperativa?” però en aquell temps no ens atrevíem a demanar.
Passats els anys i quan ja era missioner dels Sagrats Cors, vaig conèixer la Cooperativa de Caimari i de Sa Pobla. I vaig descobrir la importància d’una cooperativa per a un poble i per uns avantpassats que havien de fer comptes, no per arribar a final de mes, sinó pel dinar de cada dia i les cooperatives en aquells temps varen sortir per ajudar-los.
La primera petició és: “Algú ha escrit la història de la Cooperativa de Sant Bartomeu?” Com que jo ho ignor si no s’ha fet animaria que algú posi el fil a l’agulla, pens que ens ajudaria a fer memòria i recordar una entitat que crec que va fer molt de bé.
La segona és “Crec que hi ha bastants padrins nostres que han quedat dins l’anonimat i s’hauria de fer justícia”. Es veritat que molts emigraren, però també altres quedaren i lluitaren per l’ideal de la solidaritat dins Sóller.
Esperant que algun interessats, honest i valent em surti a camí i pugui escriure una pàgina de la nostra vall que esper que demostri la capacitat, creativitat, il.lusió i fidelitat de molts de majors.