Antònia Ramis Bennássar -103- és una de les persones més conegudes de la vall no només per la seva edat -convé puntualitzar que el proper mes de juny en complirà un més- sinó pel seu ferm compromís vers la cultura i la societat que l’ha envoltada.

Originària de Felanitx -sempre duu Porto Colom al cor i a la paraula- Ramis ha duit al llarg de la seva dilatada vida una clara vocació social que va poder canalitzar gràcies al Casal de Cultura i al Foment de Cultura de la Dona i a altres entitats com la Germandat de Donants de Sang, en tant que en fou una de les primeres impulsores.

La família ha estat un altre dels pilars de la seva vida, tot i que sempre demostrà un caràcter independent que la dugué a viure sola -i fins i tot cuinar- fins als cent anys. Ara compta amb l’ajuda de dues cuidadores que l’assisteixen en el seu dia a dia juntament amb la totalitat de la seva família.

Pregunta.- Com va ser que arribà a Sóller des de Felanitx?
Resposta.- He de dir que l’atzar hi jugà a favor ja que fou a Felanitx -on jo duia una intensa activitat cultural i social- i durant una interpretació teatral que vaig conèixer el que després seria el meu espòs, José María Got Bujosa. El meu espòs fou mobilitzat amb motiu de la Guerra i anà destinat al front d’Oviedo; un cop finalitzat el conflicte bèl·lic i per mor de les vicissituds del moment no el llicenciaren immediatament i l’enviaren a Felanitx, on em va conèixer quan acudí a una representació teatral on jo hi actuava. Festejàrem devers dos anys i finalment ens casàrem dia 22 de maig del 1946 a l’església de Sant Agustí de Felanitx. Un cop casats venguérem a viure a Sóller.

P.- Com era Sóller quan arribà de Felanitx?
R.- Era un poble un encara hi havia força teixit industrial: de fet, el meu sogre, Marcel·lí Got Niubò, arribà a Sóller des de Catalunya per comercialitzar amb productes tèxtils i acabà residint, arribant a dirigir dues fàbriques del sector. Vull remarcar que es tractava d’una família amb inquietuds culturals perquè el pare del meu sogre, Josep Got Anguera, fou a més de diputat a les Corts Catalanes, un conegut dramaturg català.

P.- On vivien?
R.- De tot d’una que arribàrem a Sóller visquérem al carrer de Santa Teresa, 33 -just devora la xocolateria de Can Deià i de la sifoneria Morell- juntament amb els meus sogres. Posteriorment, i mentre la família anava creixent, ens traslladàrem al nostre domicili definitiu situat al carrer de Cristòfol Pizà. D’entre les curiositat que record -evidentment hi havia molt menys turistes que avui en dia- record que el torrent Major encara no havia estat tapat i oferia una perspectiva del centre radicalment diferent a l’actual.

P.- Per què decidí col·laborar amb Maria Mayol i acostar-se al Foment de Cultura de la Dona?
R.- En part fou gràcies a la figura de Maria Mayol, que m’encoratjà a participar en el Foment de Cultura de la Dona, una entitat formada per dones avançades que volien contribuir a la millora social i cultural de Sóller. Tot i que Maria Mayol era una mica major que jo, fou ella qui m’animà a participar de les activitats culturals del Foment, unes activitats molt variades que anaven enfocades en treballar pels drets de les dones. També vull remarcar que el meu espòs, tot i que treballava a les oficines d’El Gas, on acabà essent el cap administratiu, tenia moltes inquietuds culturals que s’avengueren molt amb les meves.

P.- Transmeteren aquestes inquietuds culturals als seus fills?
R.- Clar que sí: tots els meus fills d’una manera o altra sempre han estat força vinculats al foment de la cultura o l’esport. Les meves filles Aina, Isabel i Llum han estat involucrades en el Foment de Cultura; la meva filla, Isabel, va estar lligada a la companyia teatral de Xesc Forteza; i les meus fills han estat molt involucrats en el món de l’esport: en Marcel·lí en el bàsquet, l’atletisme i en les seccions esportives del Círculo Sollerense, mentre que en Pep s’ha dedicat més al futbol. El meu espòs i jo mateixa sabérem inculcar als nostres fills l’interès pel món de la cultura; fou un tema que ens preocupà especialment. També vaig formar part del grup parroquial i, durant, anys vaig ser catequista

P.- Com va ser el seu pas pel Foment de Cultura?
R.- Molt interessant i ben actiu. En aquella època no hi havia les comoditats i enginys actuals i realitzàvem moltes activitats des del Foment: ensenyàvem a llegir a dones que no en sabien, creàrem una biblioteca perquè aquestes dones poguessin comptar amb material de lectura, organitzàvem obres teatrals -jo en vaig ser una ferma impulsora-, també organitzàvem sortides per l’illa i, fins i tot, per la Península. Fèiem una mica de tot: tot el que pugui dir encara serà poc en relació amb el que férem.

P.- Què pot contar del seu paper la biblioteca del Foment?
R.- Va ser una tasca que m’agradà molt i en vaig ser la presidenta durant més de vint anys. Arribàrem a comptar amb una bona col·lecció de llibres, bona part dels quals encara es conserven al Casal de Cultura. El 2017 vaig rebre un reconeixement a la meva dedicació al capdavant de la biblioteca: fou un acte molt maco que posà de manifest la importància de la nostra tasca al Foment de Cultura de la Dona. Després de mi, fou la meva filla, Llum, qui agafà el relleu en la biblioteca del Foment.

P.- Realitzaven tasques socials?
R.- Sí, ajudàvem a l’Ajuntament en tot el que ens era possible. Tant era així que l’Ajunjtament content amb la nostra tasca ens encoratjà a participar més en la vida social de la vila i, sobretot, en aspectes festius: fou així com juntament amb Maria Mayol decidírem muntar l’exposició de flors per la Fira -acte que encara perdura a dia d’avui-; també fou el Foment una de les entitats impulsores de la decoració de la Plaça durant la Fira de la Taronja.

P.- El Foment també ajudà en la recuperació de la festa de la Fira?
R.- Ja ho crec, fórem nosaltres -i molta altra gent- que contribuírem a mantenir l’esperit del Firó en uns moments en què la festa passava per moments baixos. En concret, ens encarregàvem de seleccionar els representants del personatges històrics i de les Valentes Dones, abans que es passàs a la tria per votació popular.

P.- És el mateix el Museu de Sóller que el Foment de Cultura de la dona?
R.- No, i vull que quedi molt clar: el Foment de Cultura de la Dona és una entitat independent del Museu de Sóller, tot i que se’ns permet ubicar-nos-hi. Som independents.

P.- Com veu el Casal de Cultura avui en dia?
R.- És molt diferent de quan jo hi era: els temps han canviat molt. Crec que el Casal ha envellit i està en un procés de canvi i modernització.

P.- Troba que ha canviat molt Sóller des de quan vostè hi arribà?
R.- Sí, quan vaig arribar era un poble “apagat” que s’ha anat recuperant. Això sí, ara hi ha molts més turistes que no hi havia abans.

P.- Per acabar, què és el millor de Sóller?
R.- Sens dubte, les muntanyes que envolten el poble.

P.- I el pitjor?
R.- Certes actituds incíviques que es veuen darrerament als carrers del poble.