Guillem Puig
Davant les incipients notícies que parlen d’un proper retorn a la vida política d’Unió Mallorquina (UM), Antoni Arbona Colom “Repic” -74- surt al pas d’aquestes notícies posant en valor la rellevància d’un partit regionalista com UM en uns moments en què la nostra llengua i cultura és fortament atacada pels membres de VOX, socis de l’actual parlament illenc.

Arbona fou durant dècades un membre històric d’UM, fet que li reportà ser batle de Sóller entre els anys 1983 i 1991, una responsabilitat que combinà amb la seva tasca com a empresari del món turístic i alhora empresari agrícola al capdavant de la tafona familiar de Can Repic.

Pregunta.- Com ha rebut el possible retorn a la vida política de la formació (UM) de la qual formà part de manera activa?
Resposta.- Realment ha estat una bona notícia. He de dir que hi havia molta gent que esperava que es donàs el moment adequat per a aquest ressorgiment Els polítics que a la gestió dels ajuntaments o que formen part dels consells de gestió institucionals pensen que fa falta un partit que posi seny entre la dreta, l’esquerra i, fins i tot, l’extrema esquerra: i aquest partit només pot ser UM.

P.- Se li havia notificat particularment aquest retorn?
R.- Hi havia hagut comunicació verbal al respecte; però no vaig poder acudir a la reunió -com tampoc no ho va fer cap membre d’UM solleric, que jo sàpiga-; la qual cosa no significa que no ens interessi aquest tema -ben al contraR.- sinó que per problemes d’agenda no hi vàrem poder anar.

P.- Estaria disposat a prendre part de manera activa en aquest nou repte?
R.- Crec que el meu paper en aquesta nova aventura ja ha de ser en tercera o quarta fila. Tot i això, pens que la meva experiència política i la meva unió personal i bona sintonia amb Jeroni Albertí -president del partit i del Consell de Mallorca- va ser positiva. Albertí fou un polític de gestió, diàleg i consens que va permetre que es duguessin a terme moltes actuacions a tot nivell -sanitat, educació, infraestructures...-; fins i tot, cal recordar que el paper d’UM fou primordial per a l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, un estatut que no tots els partits votaren a favor, i cal tenir-ho ben present a dia d’avui.

P.- Creu que UM té cabuda en l’actual panorama polític?
R.- Evidentment, sí. Fan falta línies d’actuació clares i decidides tant en política urbanística com turística, educativa o sanitària; unes polítiques que s’han d’articular amb seny, per cert, una paraula molt emprada per Jeroni Albertí. A més, crec que la capacitat de diàleg demostrada per UM seria bona per superar l’actual crispació política que ens governa.

P.- Per què creu que hi ha tanta gent que la té jurada a UM?
R.- En l’entorn on me moc no ho sent, ni ho he sentit mai així. Però quan un toca poder és molt fàcil fer-se objectiu de les crítiques.

P.- La gent acusa UM de corrupte. Una qualificació que no és aliena a la majoria de formacions polítiques?
R.- Tristament és així; en aquest sentit jo em remetria a la cita bíblica que diu que “Qui està lliure de pecat, que tiri la primera pedra”.

P.- Quina creu que fou la causa de l’enfonsament d’UM?
R.- Clarament, els casos de corrupció, ja que deixà la formació sense caps i fortament tocada. Aquests casos impediren que la formació pogués sortir amb autoritat moral per poder explicar-se: la seva credibilitat quedà tocada.

P.- Fa pocs dies morí Jeroni Albertí, una figura d’UM lloada per totes les forces polítiques. Quina consideració li mereix?
R.- Realment, Jeroni Albertí fou una personalitat política que es va fer un lloc en la història de la nostra comunitat. Per començar, fou un fervent lluitador per l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears; tant és així, que segurament sense la seva figura i lideratge en UM no s’hagués pogut aprovar aquest estatut. A nivell personal era un home molt proper; allò que diuen un “home de seny”: quan parlaves amb ell de temes urbanístics, turístics o de qualsevol matèria sempre posava de manifest el seu caràcter pràctic i de gestió per tal de realitzar obres concretes que millorassin la vida dels mallorquins. En aquest sentit, a Sóller, va promoure l’inici del Parc de Bombers i la posada en funcionament del camió dels pescadors per dur el peix a Palma. Vull remarcar la figura d’estadista de Jeroni Albertí, així com la de Fèlix Pons (PSOE), que també lluità molt per Mallorca.

P.- I què ens pot dir de Maria Antònia Munar?
R.- No la vaig tractar tant: però a diferència de Jeroni Albertí que era un home de gestió, Maria Antònia Munar era una política més d’idees. Tot i això, he de dir que -més enllà de les consideracions judicials- és innegable que va patir un persecució política extrema per part de certs mitjans de comunicació.

P.- El Partit Popular s’ha vist obligat a recolzar-se em UM i en VOX en diferents legislatures. En què es diferencia aquest suport?
R.- El pacte amb UM no fou un pacte contra natura, ja que ambdues formacions es trobaven molt properes en temes com la política urbanística i cultural, per posar només alguns exemples. Cal dir que era el PP de la dècada dels vuitanta i noranta. Pel que fa al suport actual de VOX, val a dir que només defensa el centralisme i una política lingüística errada. Més que una involució, crec que l’actitud de VOX és d’incultura quan es dedica aposar entrebancs al desenvolupament de la nostra llengua i cultura.

P.- Està satisfet de l’actual deriva del PP pel que fa a la mallorquinitat?
R.- No, el PP permet a VOX certes actuacions perquè els necessita per governar. Personalment, veuria com més satisfactori un govern PP-PSOE ja que aquest darrer partir manté unes actituds diguem-ne “nacionalistes o regionalistes” més semblants a les nostres.

P.- Veu una involució lingüística en l’actual pacte de govern al Parlament?
R.- Va més enllà: veig un menyspreu total per la nostra llengua i cultura. Hi veig falta de sensibilitat i d’amor per l’essència de la mallorquinitat.

P.- Creu que seria més útil crear un partit nou que no ressuscitar UM?
R.- No ho sé. Crec que es podrien recuperar bona part dels objectius inicials d’UM pel que fa a amor a la terra i a la nostra cultura. He de dir que per motius personal estic una mica desenganyat del món de la política. En els polítics d’avui en dia hi veig massa ganes de baralla i de treure’s el pedaços bruts els uns als altres. Per altra banda, pareix que bona part del jovent és addicte a VOX, la qual cosa em preocupa, ja que sembla que el vot “nacionalista” ha de romandre en l’àmbit local que és on millor ens va, sense poder arribar a amplis sectors de la població. D’altra banda, UM compta amb un llegat històric que no podem oblidar i que fou molt important en aquesta illa: sovint es recorda massa el passat de Maria Antònia Munar i massa poc el de Jeroni Albertí, quan hauria de ser al contrari.

P.- Què tenia UM que no tenien els altres partits?
R.- Un fort amor per Mallorca i la mallorquinitat. Lluitàrem i férem que l’Estatut d’Autonomia fos alguna cosa més que paper. Férem realitat moltes de les necessitats dels mallorquins i això no és pot oblidar, gràcies a la nostra política de gestió.

P.- En què es diferencia el moment polític actual del què vostè va viure en primera línia durant la dècada dels vuitanta?
R.- He de dir que durant els anys vuitanta -en plena Transició- hi havia menys crispació política que no ara. Llavors enteníem la política com el camí per poder dur a terme actuacions que millorassin i beneficiassin la vida dels mallorquins. També cal dir que sortint d’una dictadura hi havia molta il·lusió i moltes ganes de fer coses.

P.- Veu gent capaç de tirar endavant aquest nou projecte a nivell autonòmic? I a nivell solleric?
R.- A nivell autonòmic crec que sí, més que res pel record que guard dels integrants del consell polític d’UM. Crec que aquest nou UM ha de néixer com un projecte que pugui fer de catalitzador entre els partits de dretes i d’esquerra: ha de ser un partit capaç de dialogar tant amb uns com amb els altres. A nivell solleric -tot i que no tenc contactes en aquest sentit- veig que fa falta gent que es vulgui implicar en política, que vulgui lluitar pel nostre futur.

P.- Per què els balears som incapaços de treure un parlamentari a Madrid que sigui de caire nacionalista o regionalista?
R.- No ho sé i mira que s’ha provat en diverses ocasions: no sé si és que no hem sabut predicar bé l’evangeli o que hi ha una manca de creença en la utilitat de comptar amb un parlamentari a Madrid o que ens falta creure en la nostra força i en el nostre potencial. En definitiva, crec que és un problema de manca d’orgull mallorquí: basta veure quanta gent hi ha que no ha llegit mai “Siau qui sou”. Fa falta més estima per la nostra terra, llengua i cultura.

P.- Per acabar, com veu el futur de la nostra comunitat?
R.- Crec que hem arribat a un punt on hem de controlar el creixement turístic si no volem matar la gallina dels ous d’or. Per posar només un exemple: passejar a l’estiu pel centre de Sóller s’assembla molt a la sortida d’un partit de futbol Barça-Madrid... hem de pensar qui voldrà pagar per viure això. Hem de saber viure amb seny el món del turisme i valorar la idiosincràsia de fets i llocs que han estat -i són- autèntics emblemes de la nostra comunitat.