Marga Bujosa Amengual -29- és una de les afectades per la manca de places a les escoletes locals que enguany han vist superades amb escreix la seva capacitat d’acollida als infants, sobretot de manera dramàtica en el cas de 0 a 1 anys.

Bujosa és mare de tres fills -8 i 4 anys, i quatre mesos- i cambrera de pisos a l’hotel Es Port. Ella és el clar exemple de la impotència de moltes famílies que es veuen sotmeses a una pressió familiar sense precedents en trobar-se amb la disjuntiva d’on deixar els seus infants quan s’hagin de reincorporar a les seves feines. Fruit d’aquesta problemàtica i davant la manca de resposta institucional, han creat un grup anomenat “Una escoleta per als nostres fills” per tal de fer manifesta una situació que ha esdevingut un malson per a tots els seus integrants.

Pregunta.- Per clarificar idees, quina és la seva queixa concreta?
Resposta.- El fet de trobar-nos sense plaça a les escoletes de 0 a 3 anys de la vall; un fet propiciat per una demanda molt superior a l’oferta existent. Només per posar un exemple, a les escoletes de 0 a un 1 hi ha 28 nins a les aules, i una llista d’espera de 38 -constatats, no sabem si n’hi ha més que no ens ho hagin comunicat-. Aquesta situació el que fa és posar de manifest una manca de previsió i planificació institucional francament espantosa.

P.- Quantes escoletes hi ha a la vall i quina ràtio tenen?
R.- Hi ha un total de quatre escoletes: una municipal i tres de concertades; més una altra escoleta concertada a Fornalutx. La ràtio -número de nins per aula- va variant depenent de la classe: set infants per a 0-1 anys; quinze infants, d’1 a 2 anys; i devuit infants, de 2 a 3 anys. A més, convé remarcar que l’escoleta concertada de Bunyola ja està plena d’infants sollerics.

P.- Com l’afecta personalment la manca de places a les escoletes solleriques?
R.- Molt senzill: ara per ara tenc un fill sense plaça a una escoleta i ja hauria d’haver començat a fer feina. He de donar gràcies que he pogut allargar la meva incorporació laboral a través de lactàncies i maternitat i ho tenc cobert fins al mes de juliol: entre el meu home -que fa de manobra a Can Puigserver- i jo hem aconseguit arribar fins a aquesta data esgotant vacances i tots les permisos que les empreses ens han concedit. Ara bé, què passarà a partir del juliol és una incògnita amb poques expectatives de solució pel que veig. Sé de casos en què un dels membres de la família ja ha hagut a renunciar a un mes de feina per tal de fer-se càrrec dels infants. La situació és molt preocupat i angoixant, posant aprova la nostra fermesa i salut mental.

P.- Què passarà en arribar a juliol?
R.- Pens que l’obertura de les escoletes d’estiu ens serà beneficiosa perquè augmenta la ratio d’infants que poden acollir i volem pensar que hi tendrem cabuda. Ara bé, la incertesa hi serà fins a la data.

P.- Quina resposta han obtengut de les Cases de la Vila?
R.- En primer lloc, vull manifestar que moltes famílies afectades hem acudit a les Cases de la Vila a títol individual amb nul resultat: la resposta més freqüent era que no hi havia places. Cansats d’aquesta situació hem decidit unificar esforços i donar-nos a conèixer per tal de fer palesa aquesta problemàtica. Hem tengut algunes reunions amb gent del PP, que ens han manifestat el seu suport però que no ens han pogut oferir cap mesura concreta i real. Dia 6 de febrer acudírem tant a l’Ajuntament com a Sóller 2010 i ens digueren que ens telefonarien, encara esperam la resposta. Posteriorment -dia 8 de febrer- davant la nostra insistència se’ns comunicà des de l’Ajuntament que miràssim la premsa on sortiria un comunicat -que acabà resultant un “brindis al sol” oferint la possibilitat de crear una escoleta a Son Angelats-. I aquesta mateixa setmana ens reunirem amb el batle que ens escoltà, prengué nota de les reclamacions i possibles solucions que els oferirem i aprofità per demanar-nos disculpes per un malentès sorgit arran d’unes declaracions seves a la ràdio; finalment quedàrem que des de l’Ajuntament es posarien en contacte amb la Conselleria d’Educació per tramitar una reunió. Per la seva banda, també tenguérem una reunió amb Seny i Sentit que, a més d’escoltar-nos i plantejar algunes propostes, ens oferí la seva ajuda i el recolzament necessari per trobar una solució a la nostra problemàtica.

P.- I dels partits de l’oposició?
R.- Des de Mes se’ns oferí la possibilitat de realitzar una pregunta al Parlament i ens indicaren una sèrie de propostes, tant a curt com a llarg termini. He de dir que foren els que dugueren la reunió més ben preparada i que fins a dia d’avui s’han estat preocupant de nosaltres a títol personal. Des del PSOE també se’ns oferí recolzament total i es comprometeren a realitzar una proposta en la propera sessió plenària. El que volem deixar molt clar és que nosaltres no miram el color polític, sinó que aixecam un crit d’auxili i sol·licitam solucions, no bones paraules.

P.- Han sol·licitat ajuda fora de la vall?
R.- Vàrem demanar ajuda a Bunyola, però l’escoleta ja estava plena. Només hi havia places a Palmanyola o a Deià, llocs on no és possible arribar si no tens vehicle propi. Pel que fa a ajuda autonòmica: això és una tasca que ha de fer l’Ajuntament.

P.- Quina ha estat la resposta?
R.- Cap. Però hem sabut que la Conselleria ja coneixia el cas solleric des de feia temps. Com diuen en bon mallorquí: ens trobam que uns pels altres no comptam amb solucions i amb els recursos o esgotats o gairebé esgotats del tot.

P.- Vostès demanen solucions -diguem-ne- immediates que els permetin aconseguir plaça al present curs 2023-24. Ho veu factible?
R.- Sí, perquè a pobles tant de les illes -Marratxí- com de la resta de l’Estat espanyol s’ha aconseguit mitjançant adjudicacions de contractes per via d’urgència o a través d’aules prefabricades, obrir borsins de personal...

P.- A quin escenari els aboca la present situació?
R.- De moment sabem de manera contrastada que hi ha 16 famílies en què un dels dos membres de la família han hagut de deixar la feina; 11 famílies han hagut de sol·licitar reduccions de jornada d’almenys d’un dels seus membres, i 31 famílies feim malabars comptant amb el recolzament de padrins, germans, amics...

P.- Compta amb padrins en qui recolzar-se?
R.- En el meu cas compt amb poc suport familiar -que agraesc moltíssim sempR.- perquè els meus sogres no són d’aquí i tampoc poden venir, i els meus pares són padrins joves i encara treballen. Però hi ha casos dramàtics com: hi ha una família en què un dels dos membres no és a Mallorca ni compta tampoc amb recolzament familiar, el pitjor és que ha de començar a fer feina el mes de març. Les problemàtiques familiars són molt diverses: hi ha una família nombrosa que compta amb un integrant amb necessitats especials i una altra família nombrosa especial amb un infant de 3 anys i uns bessons d’1 any.

P.- Vostè pot romandre a ca seva tenint cura dels seus infants?
R.- No, la nostra economia familiar no ens permet que un dels membres de la parella deixi de treballar. Basta mirar els preus dels lloguers per fer-se’n una idea.

P.- Amb aquest panorama, és possible la conciliació laboral?
R.- De cap de les maneres, i no només la conciliació laboral sinó que tampoc la familiar; posant en risc en certs moments, fins i tot, la nostra salut mental.

P.- Essent així, es penalitza el fet de tenir fills?
R.- Totalment, si ara pogués els tornaria a ficar dins de la panxa.

P.- Augmentar les ràtios de les escoletes seria una solució?
R.- Així com estam actualment ni augmentant les ràtios es solventaria aquest problema. La solució hauria de passar no només per incrementar la ràtio sinó també per incloure mòduls especials a les escoletes que tenguessin espai per encabir-los.

P.- Sap si l’Ajuntament compta amb espais on poder construir escoletes?
R.- Estan cercant un solar adequat; però no ens posat cap projecte sobre la taula. Tot són bones intencions que no arreglen el problema.

P.- Una possible solució seria poder dur als infants a escoletes fora de la vall?
R.- Jo ho faria si em donassin aquesta solució. Però som ben conscient que això seria passar la patata calenta a Bunyola, sense solucionar el problema solleric.

P.- Passa només a les escoletes públiques o també a les privades?
R.- El fet de la gratuïtat de les escoletes finiquità les escoletes privades. Ni pagant sabem on hem de deixar els nostres infants.

P.- Amb aquest panorama, pensa tenir més fills?
R.- No, i a hores d’ara si només en tengués un, puc assegurar que no en cercaria més.

P.- Li passà el mateix amb els altres fills?
R.- No, en cap moment; per això en vaig voler tenir un altre.

P.- Aquesta problemàtica agreuja encara més el fet d’establir-se a Sóller?
R.- Clar que sí: hi ha algú que pensi que en aquestes circumstàncies algú es pot establir a Sóller. Ara per ara, hi ha 38 famílies que si no canvia la cosa hauran de comptar amb 38 assistents infantils. I la cosa no està per afegir despeses extra.

P.- Per acabar, pensa que aquesta situació es tornarà a repetir en cursos posteriors?
R.- Segurament, si no se solventa enguany aquest problema, el proper curs encara serà pitjor.