Lluís Gené Gil -34- és la darrera incorporació a l’equip d’arquitectes de les cases de la vila que, a més, ha estat guardonat recentment amb el premi Ciutat de Palma en la categoria d’investigació pel treball “Amanecer: gènesi i originalitat d’una urbanització dels anys trenta” que presentà conjuntament amb el geògraf Gabriel Alomar. Gené coneix de primera mà la realitat sollerica ja que hi visqué fins a l’adolescència per passar a viure posteriorment a Ciutat. Gené és llicencià en Arquitectura a Barcelona i compta en el seu haver amb un màster en Paisatgisme per la UIB i actualment en cursa un altre de “Urbanisme i ciutat” per la UOC.

Pregunta.- Com rebé la notícia d’haver estat guardonat en els Premis Ciutat de Palma?
Resposta.- En primer lloc, vull clarificar que en el nostre cas el premi fou atorgat a un projecte, no a un treball realitzat. Es tracta d’un projecte que estic duent a terme juntament amb el geògraf Gabriel Alomar sobre la barriada de l’Amanecer, que es troba just al devora del Conservatori de Palma i just enfront d’on visc actualment. Acabava de començar a fer feina a l’Ajuntament de Sóller quan vaig rebre una telefonada del regidor de Cultura de l’ajuntament de Palma -Xavi Bonet- on em comunicà que havíem estat guardonats amb aquest premi. Òbviament em va fer molta il.lusió i vaig estar molt content, però va haver de ser una alegria continguda perquè no es podia fer públic fins a la festa de lliurament dels premis Ciutat de Palma. Ara comptam amb un any per enllestir el projecte que posteriorment serà editat.

P.- Com sorgí la idea d’investigar sobre aquesta barriada de Palma?
R.- Tant a mi com a en Gabriel Alomar ens fascina l’urbanisme i, justament, la barriada de l’Amanecer es troba molt a prop d’on jo visc: curiosament es una barriada ciutat-jardí més pròpia de ciutats com Londres que no de Palma, sembla més una urbanització que no una barriada. Aquests fets ens cridaren l’atenció i decidírem investigar al respecte.

P.- Vostè, actualment és arquitecte de l’Ajuntament de Sóller. Com hi arribà?
R.- Fou el passat 20 de novembre quan jo estava treballant en una altra empresa; feia temps m’havia inscrit en un borsí de l’Ajuntament de Sóller i de manera inesperada vaig rebre una telefonada sollerica que m’informava que hi havia una plaça disponible: m’oferien tres anys de feina com a arquitecte interí. He de dir que en aquell moment m’angoixà una mica el fet de deixar una feina que ja coneixia i on comptava amb un bon equip de treball, però el fet de tenir vinculacions sentimentals amb Sóller inclinà la balança perquè acceptàs treballar a la vall.

P.- Quines són les principals tasques que duu a terme a l’Ajuntament de Sóller?
R.- La meva prioritat és treballar per agilitzar la concessió de llicències d’obres, un apartat que mostrava saturació. Vull deixar clar que el tema de la lentitud en l’atorgament de les llicències d’obres no és exclusiu de Sóller, sinó que el pateixen la major part dels ajuntaments de l’illa. Igualment, vull aclarir que tampoc hi ha retards de dos anys en l’atorgament d’aquestes llicències.

P.- A què es deu aquest retard?
R.- No hi ha una única resposta, ja que es deu a varis factors: un boom constructor, la normativa vigent que sovint fa que les llicències hagin de passar per vàries administracions i la manca de personal. Sobretot el que retarda les llicències és que, sovint, hi ha projectes complexos -per la situació on es donen i la catalogació especial d’aquests indrets- que no són únicament cosa nostra, sinó que requereix del vistiplau d’altres administracions. Per posar un exemple: canviar una banyera per un plat de dutxa al carrer Bèlgica del Port, implica que aquest expedient hagi de passar pel Consell en trobar-se en un paratge pintoresc. També cal pensar que atorgar llicències és una feina de molta responsabilitat i que, en aquest moment, estic agafant velocitat de creuer. Tot i així, ja n’hem resolt vàries.

P.- Quines particularitats destacaria de l’arquitectura sollerica dels darrers seixanta anys?
R.- Crec que s’han donat algunes actuacions poc encertades com l’esbucament de les cases de la vila del segle XVIII o el cobriment del torrent a l’actual Jeroni Estades. I més properament les actuacions duites a terme a Sa Calatrava, el carreró d’en Figa o Germà Bianor, que es troben fora d’escala, ja que no s’ha respectat la tipologia edificatòria prèvia. Igualment vull destacar actuacions encertades, com la gradual peatonalització del centre de la vila, una peatonalització no exempta d’aspectes crítics com el fet d’haver substituït els cotxes per les terrasses.

P.- Es plantejà algun tipus de reticència a l’hora d’acceptar aquesta feina?
R.- No, jo ara visc a Palma i tronar a Sóller fou com enganxar-me a la vida de la vall de bell nou.

P.- Amb quin suport ha comptat a l’hora d’aprendre el funcionament de programes com el PGOU i altres?
R.- He tengut molta sort perquè tant el meu cap -Gabriel Buades- com tot l’equip que forma l’àrea d’Obres m’han rebut amb els braços oberts i m’he sentit molt ben acollit. Han estat molt receptius amb mi i estan pendents de tot el que hagi de menester en qualsevol moment. No puc dir més que paraules d’agraïment, així com cap a la regidora de la nostra àrea, Esther Alonso.

P.- Ha participat en el projecte del Defensora?
R.- No, tot i que trob que és un projecte il·lusionant de vital rellevància per al poble. Tot i això, em fa moltes ganes acompanyar els tècnics de l’Ajuntament en la renovació de tan emblemàtic edifici.

P.- Pensa participar en el projecte de reconstrucció del Defensora?
R.- No directament, però ja que faig feina al mateix departament em fa ganes estar-ne informat i, si puc, afegir-hi el meu granet d’arena.

P.- Què ha passat amb les Escolàpies?
R.- La veritat és que no en sé res.

P.- Històricament, certes zones de la vall -com Fornalutx- han estat premiades pel seu bon estat de conservació. Creu que en l’actualitat continuen en aquesta línia?
R.- Crec que sí ja que avui en dia comptam amb una normativa proteccionista en aquest sentit; la qual cosa fa que l’estètica d’aquests indrets estigui relativament garantida.

P.- Veu excessiva la normativa a l’hora de poder construir als olivars de la Serra?
R.- No, pens que els olivars no s’han de convertir en urbanitzacions disperses. Els olivars són -i han de ser- olivars: uns espai on el sector primari ha de ser el gran protagonista.

P.- Quina importància creu que té l’habitatge social en un poble com Sóller?
R.- Pens que l’accés a un habitatge és el problema més greu que pateix Sóller a dia d’avui. M’agradaria parlar d’habitatges assequibles que és un tema complex que no té solució d’avui per demà. Actualment, si no comptes amb una herència no es pot accedir a un habitatge digne a Sóller. El tant per cent d’habitatge públic és irrisori; si aquest tant per cent fos rellevant es podria arribar a fer contrapès a les decisions del mercat immobiliari, mentrestant el panorama és desolador. L’habitatge assequible ha de ser una prioritat per a Sóller.

P.- Les “virgueries” arquitectòniques són exclusives per a la gent d’alt poder econòmic?
R.- Crec que no, i un clar exemple són els pisos que darrerament ha fet l’IBAVI -per exemple a la zona de l’Amanecer de Palma-. Uns edificis on s’ha construït recuperant la tradició mallorquina: marès, recuperació de la posidònia com a aïllant tèrmic... Es tracta d’arquitectura “virguera” al servei de la gent més vulnerable. Un tipus d’arquitectura que ja ha estat molt reconeguda i lloada en certàmens internacionals.

P.- Per a un arquitecte, és un “handicap” la innovació?
R.- Sempre és més còmode fer el que s’ha fet sempre. Innovar sempre duu més feina ja que implica sortir de la zona de confort.