Barry Birne -55- nascut a Irlanda però resident a Espanya des de fa 34 anys i a la vall de Sóller des de fa 17 és el membre més representatiu del col·lectiu “Soller per l’aire” que es dedica des de fa uns anys a estudiar la qualitat de l’aire de la vall.

Birne és un fervent creient dels moviments socials i inicià la seva singladura sollerica participant en el col·lectiu “Sóller Vall Verda”, on era el coordinador de les tasques relacionades amb l’aire. Aquests inicis suposaren tot un procés educatiu que el va a esperonar a continuar en l’estudi de la qualitat de l’aire solleric. A més de ser l’artífex de “Sóller per l’aire” també està fortament involucrat en “Amics Cans i Moixos Sóller” i en tot moviment social on pot col·laborar.

El projecte de “Sóller per l’aire” l’inicià el propi Birne durant la pandèmia, un projecte que amb el pas del temps ha aconseguit incorporar més gent i, sobretot, augmentar la consciència social sobre la problemàtica de l’aire de la vall.

Pregunta.- Per quin moment passa la qualitat de l’aire actualment?
Resposta.- Ha empitjorat respecte d’anys anteriors, bàsicament perquè els sistemes anticiclònics són més llargs, per la qual cosa es dona durant els mesos d’hivern el fenomen anomenat inversió tèrmica. Aquest fenomen es produeix quan s’ajunten dies assolellats i nits fredes i l’aire queda emmagatzemat a la vall. Arran del canvi climàtic cada vegada aquest fenomen és més freqüent, per la qual cosa les actuacions humanes s’hauran d’adaptar al canvi climàtic.

P.- Fa alguns anys que han anat col·locant sensors per estudiar la qualitat de l’aire. Quins resultats han obtingut?
R.- Val a dir que els sensors que hem anat distribuint per la vall serveixen, més que res, per tenir una idea de les partícules PM2’5 que hi ha a l’aire; partícules perjudicials per a la salut. Aquests sensors ens donen dades -hores d’aire de mala qualitat, zones determinades, temporades...- que podem comparar amb l’aire d’altres indrets. Així, i és força curiós, les dades obtingudes enguany donaren un aire perfecte dia 5 d’agost -en plena onada massificadoR.- en comparació amb l’aire de la setmana passada, que fou de mala qualitat. D’entre els resultats obtinguts podem afirmar que es dona un empitjorament de la qualitat de l’aire a partir dels mesos de setembre i octubre, justament quan s’aixeca la prohibició de les cremes, amb una punta màxima de partícules nocives al matí. Aquest fet es duplica els mesos de novembre, desembre i gener on les dades són igualment dolentes, però on hi podem observar dues puntes: matí i horabaixa (cremes al matí i posada en funcionament de les estufes de llenya l’horabaixa). Podríem dir que la combinació letal per a l’aire de la vall es dona quan s’ajunten cremes, estufes de llenya i inversió tèrmica.

P.- Quants de sensors tenen en funcionament i quines són les zones de la vall on l’aire és de pitjor qualitat?
R.- A dia d’avui, comptam amb onze sensors repartits per tota la vall. D’aquests, els que donen pitjors resultats són el de l’Horta i el del centre de la vila.

P.- Què pensa de les declaracions d’un metge solleric que minimitza la toxicitat de les partícules nocives de l’aire?
R.- No puc opinar sobre el seu estudi perquè no l’ha publicat. Ara bé, és curiós que vagi contra tot consens científic.

P.- Hi ha riscos reals per a la salut dels sollerics per la mala qualitat de l’aire de la vall?
P.- Sí, sobretot entre els col·lectius més dèbils, que solen ser els infants i la gent major. Normalment aquestes partícules solen afectar a malalties respiratòries i circulatòries. Encara falten investigacions relatives a exposicions a aquestes partícules en moments puntuals, però a Mèxic DF ja se n’estan duent a terme. El que és evident és que cal reduir al màxim aquestes partícules (PM2’5) sempre que puguem.

P.- Són les cremes vegetals el principal inductor de la mala qualitat de l’aire solleric?
R.- Durant els mesos de setembre i octubre sí; ara bé, els mesos de novembre, desembre, gener i febrer comparteixen aquest pòdium amb el fum de les estufes de llenya. La combinació, juntament amb la inversió tèrmica, donen una mala qualitat de l’aire que respiram a diari. Ara bé, vull que quedi molt clar que jo som un defensor de la reducció de l’impacte de la mala qualitat de l’aire en la salut humana, no de la lluita contra els pagesos. Per posar un exemple, la qualitat de l’aire d’inicis del passat mes de setembre no incidí en la mala qualitat de l’aire perquè encara feia calor. Som més de reduir l’impacte de les cremes adaptant-les a les condicions meteorològiques.

P.- Quines han estat les actuacions duites a terme per l’ajuntament al respecte?
R.- Cap, encara les estam esperant. Fa tres anys, des del grup Podemos s’aprovà per unanimitat comprar una biotrituradora per al servei del poble, i encara l’estam esperant. Tot i això, també he de remarcar que ens hem reunit amb el regidor Juan Antonio Lorente i sembla obert a treballar sobre aquest tema.

P.- Entén les reticències dels pagesos a aturar amb les cremes?
R.- Clar que sí, i els reconec que són un sector productiu que mantén el paisatge i ens ofereixen productes de quilòmetre zero; però també és veritat que generen uns residus que hem d’intentar que siguin el menys contaminants possibles.

P.- Quines solucions creu factibles en aquest tema?
R.- Sobretot, i en primer lloc, educar en el tema i conscienciar la població d’aquest tema; en aquest sentit la tasca de l’Ajuntament és vital i hauria de ser a base de realitzar campanyes de conscienciació. Vull que quedi clar que cercam el consens no la polarització -no volem criminalitzar la tasca dels pagesos; això de cap de les maneres-. Una altra solució podria ser establir un sistema d’alertes quan es dona el fenomen de la inversió tèrmica a través de la web de l’Ajuntament o de la premsa. També estaria bé poder oferir alternatives a les cremes: recollida selectiva de poda, biotrituradores, sistemes de trituració mòbils... També estaria molt bé mentalitzar de l’impacte de les estufes de llenya en la qualitat de l’aire: sovint els pagesos es mengen la culpa de bona part de l’efecte de les estufes de llenya. Finalment, l’Ajuntament a través d’ordenances municipals podria incidir en la substitució de les estufes de llenya velles que són les més contaminants, facilitant subvencions per canviar-les, incentivar que quan hi ha una compra venda d’un habitatge es renovin les estufes...

P.- Els pagesos: caparruts o inconscients?
R.- A vegades, inconscients: per a ells, la crema és un hàbit i els hàbits són molt mals de canviar. Hem de tenir molt clar que la contaminació no és un fet exclusiu de les grans ciutats, així com pensar que tot allò natural no pot ser perjudicial -això no són més que prejudicis-. Però vull deixar molt clar que no podem criminalitzar als pagesos, a l’inrevés volem col·laborar amb ells ja que el millor aliat per millorar la qualitat de l’aire de la vall són els mateixos pagesos.

P.- Les trituradores són cares. Això les converteix en un inconvenient per als pagesos.
R.- És veritat, crec que aquest cost l’hauríem d’assumir entre tots: les arques públiques haurien d’ajudar en aquest sentit ja que es tractaria d’un compromís global. O en tot cas, que la vila comptàs amb trituradores públiques.

P.- Serviria de qualque cosa el fet de retardar les cremes als horabaixes?
R.- No tenim dades sobre això; estaria bé provar-ho per veure com funciona, seria un experiment ben interessant. No podem opinar si no comptam amb dades evidents i científiques.

P.- S’han reunit amb els pagesos per mirar de trobar alternatives ales cremes?
R.- Encara no, però no crec que sigui la nostra tasca, sinó de l’Ajuntament. “Sóller per l’aire” es dedica a obtenir dades: “feim visible l’invisible”; un cop obtengudes haurien de ser els mateixos sollerics i l’Ajuntament qui s’hauria de reunir amb els pagesos per tal de trobar solucions.

P.- La societat sollerica cada cop els recolza més. Ha notat un canvi de mentalitat respecte a les cremes?
R.- Sí, la gent cada cop és més conscient de la necessitat de comptar amb un aire de bona qualitat: ja que és un tema de salut pública no només ecològic. Repetesc, no volem polarització sinó consens sobre aquest tema.

P.- Tenen pensat realitzar accions fora de la vall?
R.- Ja n’hem fetes algunes: amb “Palma XXI” hem realitzat accions per valorar l’impacte en l’aire de Palma quan arriben i se’n van els creuers. També formam part de la xarxa Sensorcommunity on hi ha gent que treballa en altres aspectes amb sensors de renou, de trànsit, de massificació... De fet, tenc en projecte mesurar la massificació i els cotxes a la vall.

P.- Coneix algun cas de malalt que hagi empitjorat per mor de la mala qualitat de l’aire?
R.- No, no tenim dades al respecte. Però sí que en tenim pel que fa a les defuncions, i a Sóller l’índex de defunció per causes respiratòries és alt.

P.- Ha pogut detectar si han disminuït les cremes a causa de la pressió social?
R.- No, no hem detectat una minva en les cremes; el que sí que ha augmentat és el pànic social sobre aquest tema.

P.- Ha notat sensibilitat política vers aquest tema? Apareix als programes electorals?
R.- No gaire; només apareix aquest tema als programes de Podemos i de Seny i sentit.

P.- Per acabar l’entrevista, és possible una aurora neta de fum a Sóller o és una utopia?
R.- No és cap utopia: de fet, durant sis mesos a l’any Sóller gaudeix d’una bona qualitat d’aires.