Fanny Flores -36- és originària de la regió de Santa Cruz, a Bolívia, i des del 2016 resideix a la vall de Sóller treballant com a cuidadora de persones majors. Tot i que estudià Psicopedagogia i treballà com a mestra a la seva Bolívia natal, Flores es troba molt a gust vivint a Sóller on, tot i no fer de mestra, treballa podent dur a terme una important faceta social tenint cura de persones majors que necessiten una assistència domiciliària personalitzada.

La figura de la cuidadora és elegida per nombroses famílies que prefereixen que els seus ancians tenguin una atenció domiciliària durant la part més dura de la seva vida, a partir del moment que no poden valdre’s per ells mateixos.

Pregunta.- Què fou el que la va dur a Sóller des de la seva Bolívia natal?
Resposta.- Vaig arribar a Sóller de la mà de la meva cunyada, que ja feia anys que hi vivia, que em va parlar de la possibilitat de trobar feina fent de cuidadora de majors. La veritat és que no ho vaig pensar gaire i just arribar a la vall ja vaig trobar feina. No fou una decisió fàcil ja que vaig deixar espòs i filla al meu país. Encara record el mal moment que vaig passar a l’avió que vaig agafar per primera vegada i que foren unes dotze hores de vol.

P.- Tenia experiència anterior en aquest sector?
R.- No, amb persones majors; però pel fet de ser mestra sí que comptava amb experiència com a mestra, i això sempre ajuda.

P.- Comptava amb estudis al respecte?
R.- Vaig estudiar Psicopedagogia a la Universitat Unicien de Bolívia; però estudis propis de geriatria no en tenia.

P.- Com va ser la seva arribada a la vall?
R.- Molt positiva ja que hi comptava amb parents. Els primers temps vaig viure amb ells i això facilita les coses perquè et sents acollida. Això sí, sempre recordaré el fred que vaig passar quan vaig arribar, el novembre del 2016. Mai no havia sortit de Bolívia i poder comptar amb familiars al teu primer destí és una gran ajuda.

P.- Què és el més important per cuidar gent major?
R.- Sobretot tractar-los amb molta estima, tenir cura d’ells en tot moment i una bona dosi de paciència. Som com nins, i has de tenir cura de la seva alimentació i de la seva higiene.

P.- Quins avantatges suposa comptar amb una cuidadora comparant-ho amb una residència per a majors?
R.- Crec que el més rellevant és que amb una cuidadora comptes amb una atenció més personalitzada, ja que estàs en tot moment pendent d’aquesta persona. Sens dubte, el més rellevant és que et dediques únicament a una persona i ho fas en cos i ànima.

P.- Quines són les tasques que ha de fer una cuidadora?
R.- En primer lloc, tenir cura de la seva higiene personal -neteja, les vegades que faci falta-; seguidament, preparar el menjar i donar-li; administrar-li els medicaments que pren i fer-li companyia. Has d’estar amb ella en tot moment: atenta a totes i cadascuna de les seves necessitats.

P.- Què és el pitjor de cuidar una persona major?
R.- Quan es mor: la trobes molt a faltar perquè t’has acostumat a la seva manera de ser, malgrat els impediments que pugui tenir a l’hora de comunicar-se. Sens dubte, la mort és el més dur de cuidar una persona major.

P.- I el millor?
R.- L’afecte que et transmeten, sovint tan sols amb mirades. Els acabes sentint com part de la teva família ja que hi acabes establint una relació molt estreta i afectuosa.

P.- Està preparada per afrontar la pèrdua de la persona a qui cuida?
R.- No, perquè sempre acabes tenint la fe que se’n sortirà i que la continuaràs cuidant; malgrat vagis veient com es va apagant lentament.

P.- Es considera ben pagada?
R.- Sí, en aquest aspecte, res a dir. A més, els familiars sempre m’han fet sentir com a casa i han estat molt amables amb mi.

P.- Se n’ha penedit mai d’haver deixat Bolívia per venir a treballar de cuidadora?
R.- No, sobretot perquè aquí compt amb una millor qualitat de vida. Ara bé, no deixes mai d’estranyar el teu país natal. Val a dir, que finalment el meu espòs i la meva filla varen poder venir a Sóller, on estan perfectament adaptats, i això encara contribueix a sentir-te més a pler aquí.

P.- Pensa quedar a viure aquí o pensa tornar al seu país?
R.- Ara per ara pens quedar a viure aquí ja que comptam amb papers; però sí que m’agradaria tornar a Bolívia de vacances.

P.- S’ha sentit menysvalorada o menyspreada en alguna ocasió?
R.- No, amb això he tengut molta sort. He trobat un bon lloc on viure i unes bones famílies amb qui treballar. No m’he sentit maltractada o menyspreada en cap moment.

P.- Hi ha demanda, de cuidadores, a Sóller en l’actualitat?
R.- Realment, no ho sé del cert; però jo diria que sí.

P.- Com ho va fer per a l’allotjament?
R.- Vaig ser sortada perquè de tot d’una vaig poder romandre a casa d’uns familiars per passar després a estar interna en una casa. Actualment, torn a viure amb uns familiars. Tot i això, és un gran problema el trobar allotjament que a més sol ser molt car.

P.- Ha pensat en alguna ocasió en deixar aquesta feina?
R.- Ara per ara, no; però és veritat que els horaris condicionen molt, sobretot quan ja comptes amb família i has de compaginar horaris i feines.

P.- Creu que socialment està reconeguda la seva feina?
R.- Jo crec que sí; sobretot pels familiars: ells entenen molt l nostra feina ja que acabam suplint els buits que ells no poden cobrir.

P.- Una cuidadora és una dona de neteja?
R.- No, són coses diferents. Però he de dir que jo netejava perquè comptava amb temps per fer-ho.

P.- Per acabar l’entrevista, què fa en el seu temps lliure?
R.- Sobretot anar al darrere de la meva filla, ara que la tenc aquí. Però a vegades ens trobam amb compatriotes per a celebracions especials. Tot i això, som una persona molt familiar i m’agrada molt estar a ca nostra.