El dia dels Reis compta a Sóller des de l’any passat amb un al.licient especial, a més de la desitjada arribada dels regals, es tracta de la representació de “L’adoració dels Reis d’Orient” de Llorenç Moià dirigida per Miquel Socias; una representació que tendrà lloc a l’Església de Sant Bartomeu a les 18’00 hores i que es caracteritza per un elenc d’actors format per diversos membres de la societat sollerica.

Com ja va passar l’any passat, Sebastià Borràs Dacal -62- serà un dels intèrprets que donarà vida a un dels personatges de la trama: concretament, a la figura del rei Gaspar. Borràs és un intèrpret força conegut a la vall ja que ha format part de dues de les companyies més punteres de la vall: “Es Borino Ros” i “Corriola Teatre”; provinent del món de la banca, han estat les seves recordades actuacions les que li han atorgat el reconeixement públic dels amants del teatre. Tot i això, la seva passió per l’esport i per l’arqueologia ,juntament amb un caràcter decidit i entusiasta, també l’han fet abocar-se en aquestes disciplines de manera visceral –que és així com sol, i sap, fer les coses-.

Pregunta.- D’on li ve l’amor al teatre?
Resposta.- Com moltes coses en la meva vida, ha estat fruit de la casualitat. Quan comptava amb tan sols quinze anys i estava enfocat en el món del bàsquet, el reconegut actor i director local, Pep Canyelles “Pepin” em vengué a veure i em digué que m’havia de menester per interpretar el paper de “galan” per al muntatge de “El món per un forat” que la companyia “Es Borino Ros” estava preparant. M’hi va engrescar i vaig formar part de l’agrupació durant varis anys.
Una trentena d’anys després, pràcticament passà el mateix: en “Pepin” em va haver de menester per al muntatge d’”Arsènic per compassió” que en aquells moments muntava “Corriola Teatre”. En aquesta ocasió em convencé en dir-me que es tractava d’un paper petit i m’hi vaig tornar a enganxar fins l’any passat. He de dir que el teatre és una activitat que “enganxa” molt ja que és molt agradable fer gaudir a la gent i que aquesta et reconegui.

P.- Com arribà a la representació de “L’adoració dels Reis”?
R.- Una altra vegada, per casualitat: en Miquel Socias, el director, m’ho va demanar i li vaig dir que sí; així de senzill.

P.- Què té el personatge que interpreta en aquest muntatge d’altres que hagi representat en altres ocasions?
R.- Per començar, he de dir que “L’adoració dels Reis” és una obra en vers –la primera que he fet durant la meva carreR.- que es caracteritza per uns personatges gairebé “irreals” sobretot quan ens referim als tres reis. Es tracta més d’una recitació que no d’una obra de teatre convencional: els personatges dels Tres Reis són personatges de cartró-pedra; es tracta de savis allunyats de la realitat; mentre que d’altres personatges que he interpretats eren personatges de carn i os que d’una manera o altra comptaven amb una connexió realista.

P.- A què creu que es deu l’èxit de la representació de l’any passat?
R.- Crec que fou a causa de tota una sèrie de factors: d’una banda, era una representació que havia estat tradicional però que s’havia anat perdent i molta gent gairebé ni se’n recordava de la seva existència; de l’altra, és una representació que es fa durant el cicle de les Festes de Nadal, i això sempre ajuda; a més, en tractar-se d’actuacions molt puntuals sol venir molt de públic familiar a veure-la; també cal tenir present que es representa a l’interior de l’església i això convida a anar-hi; i, finalment, no puc deixar de dir que hi havia molta de feina al darrera que s’acabà manifestant. És que som molt bons! Per cert, trob que és ben trist que enguany aquesta representació ni tan sols hagi sortit al programa local de les Festes de Nadal. Així ens va!

P.- Quines novetats ens depara la versió 2023 d’aquesta obra?
R.- No puc desvetllar gaires novetats, però sí que hi haurà algunes lleugeres modificacions del text, així com algunes incorporacions musicals i de vestuari. El que sí puc garantir és que, els sollerics que venguin a veure’ns, es toparan amb un espectacle més complet que no el de l’any passat.

P.- Passant a altres temes, com va viure l’esfondrament del Defensora Sollerense?
R.- Me’n vaig témer quan acabava de passar: tant és així que quan vaig arribar a lloc encara vaig poder contemplar una gran quantitat de pols en l’aire. La primera reacció és pensar: com ha estat possible!; com hem estat capaços de deixar caure aquest edifici; com hem deixar que caigués... Tots en som una mica responsables: uns més que no els altres; i l’actuació dels polítics no té nom. L’esfondrament del Defensora ha estat la crònica d’una mort anunciada. He de dir que a Sóller tenim l’habilitat de passar absolutament de tot: com és possible que pobles molt més petits que no Sóller comptin amb auditoris dignes i nosaltres no. A Sóller, vivim del passat; el present és ben magre i el futur...ja ho veurem!

P.- I el tancament del Victòria?
R.- S’ha criticat molt la Parròquia/Església per haver arribat a aquesta situació; però a la parròquia només li podem agrair el fet d’haver pogut gaudir durant molts d’anys d’unes instal.lacions –que no comptaven amb els permisos adients- però ja ens anava bé perquè, per altra banda, no hi havia res més.

P.- On ens duen aquestes dues situacions?
R.- Molt fàcil de preveure ja que només comptam amb dues opcions: la primera, ens remet a una situació on no es pot organitzar res perquè no hi ha lloc on poder representar; i la segona, a haver de partir de Sóller i anar a cercar espais escènics fora vila –el més proper és el de Bunyola-. Trista realitat la nostra!

P.- Com s’explica que Sóller no compti amb un espai escènic digne?
R.- No té explicació; bé, sí: la cultura no interessa a Sóller. És molt trist però és un símptoma de deixadesa i de poc interès –sobretot- institucional.

P.- Vostè, a més, és un amant de l’arqueologia. En quins projectes ha participat enguany?
R.- Sempre m’ha interessat l’arqueologia; i m’hi vaig iniciar de la mà de Jaume Deià a Almallutx. Enguany he participat les següents excavacions: Sa Morisca a Santa Ponça, Sa Bastida a Alaró, Es Pago a Porreres, Es Baulenes també a Porreres, Cales Coves a Menorca, Son Sunyer a Es Pil.larí i Son Mas des Potecari a Inca. Totes elles subvencionades pel Consell , ajuntaments i institucions culturals.

P.- Què li aporta participar en aquestes excavacions?
R.- A part de molt de cansament; és una manera d’invertir el temps de la meva jubilació. Cal dir que hi he trobat molt bon ambient: t’acullen molt bé i valoren molt la teva participació. A més, hi estic aprenent moltes coses. El més agraït és poder veure –després d’una visita guiada- el reconeixement dels visitants. Aquí és quan més gratificat et sents.

P.- I vostè què hi aporta?
R.- Tot quan puc: coneixements, no; però sobretot feina física. Quan participes en excavacions en aquest nivell, la major part de la feina consisteix en llevar clapers, sedassar, llevar penyals i ullastres... és molta de feina física.

P.- En quin projecte participa actualment?
R.- En cap, perquè no hi ha excavacions en marxa perquè encara no s’han atorgat les subvencions per poder-les dur a terme. Jo som voluntari, però els arqueòlegs han de poder viure de la seva feina.

P.- Quins requisits es demanen per participar-hi?
R.- Només ganes i voluntat de col.laborar-hi.