Les dates nadalenques són un dels moments de màxim treball per al programa d’Acció Social Es Rebost, un programa on els diferents usuaris -sempre derivats des dels Serveis Socials de l’Ajuntament o des de Creu Roja- poden accedir a una sèrie de productes bàsics que els ajudaran a fer més acollidores les festes que aquests dies omplen el calendari.

Maria Mairata Alfaro -56- prejubilada, després d’haver treballat tota la vida en el món de la banca; i Dora Diosdado Noguera -71- també jubilada, després d’haver mantengut oberta una tenda dedicada a la moda infantil, són les dues darreres incorporacions al grup de voluntaris que s’encarrega de gestionar i dirigir el programa Es Rebost. Ambdues es mostren força il·lusionades amb la tasca que hi duen a terme: el fet de poder comptar amb més temps lliure, així com un afany altruista són les causes més rellevants en la seva incorporació a tan solidari -a més de necessaR.- projecte.

Pregunta.- Quin balanç poden fer de l’any que som a punt d’acabar des de la perspectiva del programa Es Rebost?
Resposta.- El 2023 s’ha caracteritzat per una clara dualitat: d’una banda, s’ha notat una baixada en el nombre d’usuaris durant els mesos d’estiu, en plena temporada turística; mentre que de l’altra, hem tornat al nombre d’usuaris normal durant els mesos d’hivern. En termes generals, la situació és d’una pujada lenta on hem notat força un augment de les famílies monoparentals.

P.- En què consisteix el programa Es Rebost?
R.- Es tracta d’una ajuda quinzenal a una sèrie de famílies derivades dels Serveis Socials o de Creu Roja, en forma d’aliments i productes bàsics per a la vida quotidiana: no només oferim menjar sinó també productes d’higiene i neteja. Val a dir que aquestes derivacions tenen efecte durant dos mesos; un cop transcorregut aquest període de temps, els usuaris han de tornar a revisar la seva situació a les entitats emissores.

P.- Amb quin suport compta el programa Es Rebost?
R.- D’un costat, l’Ajuntament ens atorga una subvenció anual; mentre que de l’altre, l’Església ens proporciona instal·lacions i infraestructura. Pel que fa als voluntaris, comptam amb una quinzena de col·laboradors altruistes que són l’esquelet que permet funcionar aquest programa. Finalment, el menjar l’aconseguim sobretot gràcies a donacions econòmiques particulars que ens permeten poder anar als supermercats locals a comprar els aliments que necessitam per dur a terme la nostra tasca.

P.- Què ha diferenciat l’any 2023 d’altres anys anteriors al programa Es Rebost?
R.- Sens dubte, la presència de pensionistes i famílies monoparentals que necessiten de la nostra col·laboració per poder arribar a finals de mes. A dia d’avui, poder comptar amb una pensió o amb segons quins sous no garanteix poder arribar amb “dignitat” a finals de mes, sobretot quan ens topam amb famílies formades per només un adult i varis nins. Fa uns anys quan la gent trobava feina deixava de venir a Es Rebost; actualment això no passa perquè malauradament els sous no solen coincidir amb la pujada dels preus dels productes bàsics.

P.- Amb quin nombre d’usuaris compten?
R.- Amb unes 150 famílies.

P.- Quines són les previsions de cara al 2024?
R.- Tot i que sempre és mal de predir, pensam que no baixarà el nombre d’usuaris que tenim –això, segur-. Creim que la demanda d’Es Rebost anirà creixent.

P.- Quines campanyes duen a terme al llarg de l’any per recaptar aliments?
R.- Ha de quedar molt clar que les nostres campanyes públiques són per recaptar aliments, no doblers; una altra cosa són les donacions particulars que rebem per aquest mateix motiu. Solem fer dues campanyes anuals per Quaresma i Advent, per recollir productes de Nadal i d’alimentació en general. També solem participar en els mercadets de Nadal i estiu per recaptar diners; Sóller Solidari, França a la vall de Sóller, Sóller web solen fer alguna campanya de recaptació per a la nostra causa; i finalment i de manera periòdica, solem comptar amb algunes donacions particulars. Sempre deim que tota ajuda és benvinguda.

P.- En què consisteix la campanya de Nadal d’Es Rebost?
R.- A les escoles de la vall, algunes setmanes abans del Nadal, es duu a terme una campanya de recollida. Pocs dies abans del Nadal passam a distribuir unes paneres de Nadal -enguany han estat 129- que s’assorteixen de productes tenint present el número d’integrants de cada nucli familiar.

P.- Qui es pot acollir al programa d’Es Rebost?
R.- Per això, comptam amb un seriós protocol: d’un costat, les derivacions ens venen fetes des de Serveis Socials o des de Creu Roja, que són qui estudiaran cas per cas i atorgaran la conveniència -o no- de poder ingressar en aquest programa; de l’altre, demanam als nostres usuaris un ferm compromís. Es Rebost funciona a base de punts, depenent dels membres del nucli familiar; aquests punts es poden bescanviar per aliments al nostre magatzem del Centre Parroquial Victòria. És molt important remarcar que són els usuaris qui trien què volen endur-se’n ja que ho fan segons les seves necessitats: per això, podem afirmar que els nostres usuaris no tiren res del que els oferim ja que és el que ells han de menester. Poden fer-ho cada quinze dies, els dilluns i els dimarts en tres torns diferents. També volem deixar ben clar que si un usuari, que ha de venir a cercar aliments, no ve i no avisa, automàticament surt del programa.

P.- Què diferencia les campanyes organitzades des d’Acció Social d’altres de semblants?
R.- La diferència es troba en que nosaltres ajudam des de la proximitat, el diàleg i el respecte vers la persona: de fet, el nostre lema és “Humanitza amb la proximitat”. Al programa Es Rebost els nostres usuaris se senten respectats, sobretot per mor del contacte proper que trobem en el sistema que empram.

P.- Per tant, és el mateix “beneficència” que Acció Social?
R.- No, de cap de les maneres: fer beneficència significa fer un donatiu i despreocupar-te’n; mentre que ajudar a Acció Social representa ajudar sense interferències però respectant al màxim la dignitat de la persona en qüestió.

P.- Creuen que l’excel·lent temporada turística d’enguany s’ha notat en els estaments més baixos de la societat?
R.- Molt poc: hi ha gent que ha treballat durant pocs mesos i poques hores, la qual cosa els impedeix poder assolir subsidis i ajudes per poder encarar l’hivern.

P.- Els sectors més afavorits econòmicament col·laboren socialment amb Acció Social?
R.- Hi ha de tot: cadascú col·labora amb el que pot i vol. La nostra opinió, en general, és que Sóller és un poble molt solidari i participatiu, per la qual cosa estam molt contents i satisfets de formar part de la xarxa social sollerica.

P.- Què és el més sol·licitat al programa?
R.- Llet, oli, bolquers i productes d’higiene i neteja.

P.- Quin perfil d’usuari tenen?
R.- Pel que fa a nivell cultural, n’hi ha de tot tipus. Pel que a fa a referència geogràfica, estam al cinquanta per cent entre sollerics i immigrants. En aquest aspecte, cal dir que els sollerics tenen més vergonya a l’hora de sol·licitar aquesta ajuda, per això nosaltres intentam suavitzar aquesta situació i treballam amb molta mà esquerra. Cal incidir en l’augment de la figura del pensionista i del treballador que té dificultats per arribar a final de mes, un perfil que fa tan sols un decenni solia desaparèixer en trobar feina, i ara, malauradament, no.

P.- Ah, així no són immigrants tots els seus usuaris?
R.- No, ja ho val: sovint hem de lluitar amb la llegenda popular que diu que tots els recursos són per als immigrants. Un fet que no és cert de cap de les maneres: som el màxim de professionals i no distingim entre immigrant i local a l’hora d’oferir els nostres recursos. No ens cansarem mai de dir-ho: nosaltres el que intentam és suavitzar les problemàtiques existents venguin d’on venguin.

P.- Per què havent-hi tanta feina encara comptam amb tantes mancances socials?
R.- Perquè els sous són baixos i els lloguers i el menjar, cars: això suposa una manca d’equilibri en les finances familiars. És clar que la societat actual s’està empobrint. Ara bé, volem deixar molt clar que a Es Rebost nosaltres rebem més que no donam gràcies al fet de ser un programa fomentat en una estreta relació amb l’usuari que es posa de manifest en la calidesa humana que defineix les nostres relacions.

P.- Són les dones, encara, les que pateixen en major part els rigors de la desigualtat social?
R.- Sí, sorprèn que la dona -sigui per religió o per cultuR.- sigui qui s’hagi de fer càrrec de fer front a les desigualtats socials. Les demandants d’Es Rebost solen ser majoritàriament dones; igualment, ho són les que han de fer front de manera efectiva de les demandes.

P.- És possible un Sóller millor?
R.- És difícil perquè el nostre caràcter és força tancat; però no hem de perdre mai l’esperança i... sobretot hem de lluitar perquè sigui així.

P.- I un món millor?
R.- És complicat de dir perquè depèn del context internacional. Tant de bo el desig de pau al món fos una realitat.

P.- Per acabar l’entrevista, expressin un desig de cara al 2024?
R.- Pau al món la qual cosa repercutirà en un món millor.