Emérita Coll Félix -23- , més coneguda com Meri entre els seus familiars i amics acaba de finalitzar les pràctiques en tècniques funeràries, uns estudis que l’han refermada en obtenir a llarg termini una plaça de feina relacionada amb el món de la tanatopràxia i de la tanatoestètica, apartats en què s’ha especialitzat.
Tot i que la seva vida laboral ha estat lligada des del 17 anys al món de l’hoteleria, Meri sent que el seu futur ha d’estar lligat als rituals de la mort: un món en què encara perduren -i amb força- abundants tabús i prejudicis.

Pregunta.- Per començar l’entrevista: en què consisteix la tanatopràxia?
Resposta.- Sovint la gent pensa que la tanatopràxia consisteix en maquillar un difunt i no és així; el maquillatge d’un difunt és un dels apartats de la tanatoestètica -però en cap cas, l’únic-. Es podria dir que la tanatopràxia consisteix bàsicament en el conjunt de pràctiques que finalitzen amb la preparació d’un difunt de cara a la seva vetlla, però consta de moltes facetes: arreglar papers del difunt, el trasllat del difunt fins al tanatori, organitzar l’apartat de vestir el difunt, reomplir cavitats i sutures i, finalment, maquillatge i pentinat del difunt.

P.- Quins serveis es realitzen i quines tècniques utilitzen?
R.- Burocràticament ens ocupam d’anar al registre civil del municipi i declarar-lo difunt; obtenir el certificat de defunció i el permís de manipulació, així com tota la sèrie de documents tant del difunt com dels sol·licitants del nostre servei.
Un cop el difunt es traslladat al tanatori ens ocupam de rebre’l, ja que de l’hospital sovint ens arriben els difunts amb els bolquers, els absorbents d’orins i el llençol on ha finat; tot això, embolicat amb un sudari. Som nosaltres qui ens hem d’ocupar de tenir cura del cos i mostrar-lo el més natural possible als familiars i amics. Posteriorment de la rebuda, ens hem d’ocupar d’omplir les sutures -en cas d’autòpsia- i les cavitats: omplim la laringe i el nas amb cotó amb l’ajuda de pinces i suturarem la boca si és necessari -i en algunes ocasions el cul- per tal d’evitar la pèrdua de líquids. També ens ocupam de tancar els ulls -una tècnica que en la realitat no és tan fàcil com ens mostren les pel·lícules- ja que la pell s’aprima i la cavitat dels ull se sol enfonsar. Sovint hem de realitzar massatges -sobretot en la cara del difunt- perquè la pell s’afluixi una mica.

P.- On ha estudiat aquest ofici?
R.- He de dir que no he estat mai una gran estudiant i d’ençà dels 16 anys he treballat de cambrera en diversos establiments de la vall. Tot i això sempre -i des de ben petita- em seduïa el món de la mort -amb el conseqüent espant de ma mare-. Un bon dia vaig contactar a través d’internet amb ESSAE Formació -una empresa privada de Barcelona que ofereix a distància la possibilitat d’estudiar els serveis de tanatopràxia, tanatoplàstica i tanatoestètica- i m’hi vaig abocar de cap, sense deixar la meva feina. Un cop finalitzades les especialitats de tanatopràxia i tanatoestètica vaig poder realitzar les pràctiques -aquest passat estiu- a Funespaña, l’empresa funerària que s’ocupa dels servei funerari de Mapfre. I he de dir que vaig quedar fascinada amb l’experiència viscuda; tant és així que esper en un futur no gaire llunyà poder-me dedicar professionalment a aquesta activitat. Sobretot em faria molt feliç poder-ho fer a la nostra vall. No em vull oblidar de dir que el SOIB ofereix aquest tipus de titulació per a la gent en atur.

P.- Quines matèries s’imparteixen?
R.- Moltes i molt variades: incineració, manteniment de forns, extracció de marcapassos i pròtesis, reconstrucció de cadàvers...

P.- Quins requisits es demanen per estudiar aquesta formació?
R.- En principi cap; basta dir que jo no tenc ni l’ESO. En un aspecte més vocacional cal dir que per fer aquesta feina has de tenir sang freda. En el meu cas, des de ben petita m’han agradat molt els morts; m’hagués agradat ser forense, però a la vista del meu currículum no ha pogut ser. Òbviament, s’ha de ser molt respectuós, detallista i tenir cura dels mínims detalls. També és important comptar amb un bon sentit de l’humor perquè per fer feia envoltat de morts sempre ajuda.

P.- Quin tipus de client sol·licita aquest serveis?
R.- Cal dir que és un servei que gairebé sempre es fa -sobretot si hi ha vetlla-. En aquest sentit, la persona en qüestió ha d’haver manifestat la seva oposició a aquest servei per evitar-lo. També s’ha de dir que si es compta amb servei de funerària, aquest servei hi està inclòs. Ara bé, com tot el relacionat amb la mort, no és un servei econòmic. De fet, morir és molt car: tant, o més, que viure. Tot i això, ara que he treballat en altres indrets he de dir que a Sóller és el lloc de Mallorca que ofereix els serveis de tanatori més econòmics de l’illa.

P.- De quant de temps es disposa per dur a terme la seva actuació?
R.- Això depèn de la data de la vetlla perquè avui en dia amb els moderns frigorífics els cossos es poden mantenir durant molt de temps. Ara bé, com a mínim han d’haver passat 24 hores tant per enterrar el difunt com per incinerar-lo; pel que fa al màxim, pens que no hi ha data gràcies a la modernització dels frigorífics amb què compten els tanatoris. Nosaltres solem actuar un cop ens arriba el cadàver del difunt.

P.- Existeixen modes pel que fa a la tanatoestètica?
R.-No, el nostre objectiu es troba en assolir el màxim de naturalitat: pel que fa als colors optam per no diferir gaire del color de pell, emprant tons naturals. Els ulls no se solen maquillar i els pintallavis ha de ser molt subtil. Que quedi clar que jo no he estudiat per a maquilladora, sinó per intentar obtenir el màxim de naturalitat d’un difunt. Això és el que els sol dir a les meves amigues quan per Nadal o en algun actes especial em demanen que les maquilli.

P.- La tanatopràxia s’empra també en casos d’incineració?
R.- Sí, ben igual que quan el difunt s’ha d’enterrar.

P.- Abans aquest servei el realitzaven les mateixes famílies?
R.- I tant; avui en dia hi ha algunes religions en què encara ho fan: musulmans -en aquest cas ho realitzen els homes de la família-, jueus, hindús, budistes i moltes religions asiàtiques.

P.- Quina importància té la tanatopràxia pel que respecta als rituals de la mort?
R.- Crec que és vital, ja que es tracta del moment del darrer comiat amb la persona estimada i sovint és el darrer record que tenim d’ella, per la qual cosa és molt important recordar-lo de la millor manera, com si estàs dormint: en una situació de pau i tranquil·litat. Hem d’evitar, sigui com sigui, expressions com “tant de bo no l’hagués vist”. Bàsicament es tracta d’oferir un comiat digne i tranquil. Tot i això, encara ara perduren molts de tabús i prejudicis relacionats amb la mort: tant és així que hi ha gent que no gosa ni parlar de la mort.

P.- Li agradaria treballar a la vall, diu.
R.- Aquest és el meu somni. He enviat currículum a molts funeràries, però treballar a ca nostra seria el millor que em podria passar ja que estaria fent feina amb la gent que estim i que m’envolta.

P.- Corre risc la seva salut treballant amb cadàvers?
R.- La higiene és vital en aquesta feina. S’ha de tenir present que treballam tot el temps amb cadàvers dels quals en desconeixem molta informació. La higiene és molt important: treballam sempre amb guants i mascareta i, si és necessari, amb un EPI. A nivell psicològic, se’ns prepara molt per aprendre a parlar i comunicar amb gent que acaba de perdre un ésser estimat i hem de ser molt atents i tenir molta cura.

P.- Els familiars es fiquen en la seva feina?
R.- Sí, a vegades, fins i tot ha arribat el cas que ens insulten, però és per la situació tan especial que estan vivint. Sovint basta una polsera o una arracada mal posada perquè s’enfadin: es tracta d’una feina en què no et pots equivocar. Tot i això, la gent se sol comportar. Nosaltres intentam ser el màxim de distants i professionals i procuram que els familiars no es preocupin dels detalls i puguin romandre tranquils i en família.

P.- Per acabar, ens podria contar alguna anècdota relacionada amb aquesta feina?
R.- N’hi ha moltes, però en record una que em va passar durant els primers dies de les pràctiques: estava començant a arreglar un cadàver quan a resultes de la manipulació i dels gasos acumulats a l’estomac, el cadàver va expel.lir un so gutural, una espècie de rot. Vaig arrencar i córrer i no em vaig aturar fins a la recepció de Bon Sosec.