Francesc Castañer Mayol -55- presentarà la propera setmana les darreres novetats en domòtica al Mallorca Home Meeting que tendrà lloc a Palma els dies 5,6 i 7 d’octubre. Castañer és enginyer tècnic en Telecomunicacions per la UPC i biòleg per la UIB, a més de copropietari d’Expert Nord: una empresa que compta en el seu haver amb Telecomunicacions Nord, departament líder en el món de la domòtica en la nostra comunitat. En un pla més personal, Castañer és un dels afectats per les curses de motoristes que tenen lloc gairebé diàriament a la carretera del Puig Major; de fet, ell és un dels membres del que la premsa ha acabat designant com a “Indignats de la MA-10”. Per la qual cosa, Castañer és un bon coneixedor dels perills i molèsties que suposen aquests motoristes no només per als veïns d’aquest tram de carretera sinó també per a qualsevol que gosi atrevir-s’hi a conduir.

Pregunta.- Per començar l’entrevista, què és la domòtica?
Resposta.- És molt senzill d’explicar: es tracta de l’automatització d’un habitatge perquè el mateix habitatge realitzi moltes funcions per facilitar la vida als seus usuaris. El que fa uns anys semblava propi d’una pel·lícula de ciència-ficció, avui en dia és possible gràcies a la domòtica.

P.- Des de quan s’hi dedica?
R.- Des del 1998, fórem dels primers en treballar en aquest món a la nostra comunitat. En una instal·lació elèctrica clàssica no s’hi havien produït canvis substancials durant més de vuitanta anys fins que va arribar la domòtica, que ho canvià radicalment tot.

P.- És la domòtica una eina només per a gent rica?
R.- No, ni prop fer-hi; ben al contrari, avui en dia qualsevol persona de nivell mitjà alt pot introduir la domòtica a casa seva. Podríem dir que la utilització de la domòtica tan sols encareix un trenta per cent respecte d’una instal·lació normal. Una cosa sí que vull remarcar, i és que un cop s’ha decidit a instal·lar domòtica acaben sortint més coses que les previstes en un moment inicial per aprofitar al màxim les possibilitats que ofereix aquesta tecnologia.

P.- Quines novetats presentarà al Mallorca Home Meeting?
R.- Bàsicament presentarem les darreres novetats en dispositius de control a distància; i així com les novetats relacionades amb les instal·lacions d’energia solar.

P.- Quines necessitats diàries pot solucionar la domòtica a la gent “corrent”?
R.- Les aplicacions són moltes i molt variades basades sobretot en l’estalvi d’energia i temps dels seus usuaris, així com en garantir la seva seguretat. Entre les moltes aplicacions cal destacar: programació de climatització, controls d’aigua -piscina i rec-, control de WIFI, control elèctric, control de l’estació meteorològica, control de gasoil i aigua, porter automàtic -controlat des de dispositius mòbils-... Amb la domòtica la casa t’avisa de les seves necessitats.

P.- És segur confiar tant en les màquines?
R.- He de dir que tot el que feim a través de la domòtica també ho podem fer manualment. Una casa domotitzada està igual de sotmesa a les panes elèctriques que una casa que no hi estigui. En aquest aspecte puc dir que una casa domotitzada és totalment segura perquè no té avaries. D’aquí sorgeix l’eslògan de la nostra empresa “La domòtica que no es veu, se sent”. Amb domòtica tens control de la casa en tot moment ja que saps què passa en cada moment ja que queda constància del que passa en cada moment i en tota situació gràcies a un registre exhaustiu.

P.- Quina és la demanda actual en domòtica?
R.- Hi ha una demanda creixent: sobretot perquè creix per la zona baixa de la societat. Fa anys la societat semblava cosa de gent rica però actualment ja treballam amb altres estrats socials: avui treballam en la domòtica a edificis de pisos, per posar un exemple.

P.- En un aspecte més personal, què li semblaren les imatges com la de dissabte passat on una moto s’estavellà contra una furgoneta just devora ca seva?
R.- Per desgràcia, he de dir que són fets habituals. Malauradament, no surten gens de la normalitat: n’hi ha, gairebé cada dia.
P.- Tenen solució les curses -o pujades- de motos a l’MA-10?
R.- Sí, però aplicant sistemes automatitzats que avui en dia no estan en funcionament. Sistemes com radars, vigilància a través de càmeres o sistemes físics que impedeixin entrar a gran velocitat a les voltes -tipus escorrancs-.

P.- Per què fa anys que s’intenten controlar i no s’aconsegueix?
R.- Per manca de vigilància i de voluntat de les institucions responsables de controlar-ho.

P.- Amb quin suport institucional compten?
R.- El suport institucional amb què comptam no és real. Els “Indignats de l’MA-10” ens hem reunit amb totes i cadascuna de les institucions de les illes però amb poca efectivitat i molts de cops a l’espatlla. Por posar alguns exemples: l’Ajuntament de Fornalutx podríem dir que passa de tot, mentre que el de Sóller mostra més interès en solucionar aquest problema .De fet, sabem que l’Ajuntament de Sóller ja ha iniciat tràmits per acabar amb aquesta situació.
P.- Ha sofert amenaces dels motoristes per haver-se manifestat en la seva contra?
R.- Sí, i en vàries ocasions. Han intentat entrar a ca nostra i, fins i tot, m’han apedregat. En una ocasió arrabassaren el senyal de prohibit passar de cinquanta i el penjaren a la nostra barrera. A més, a través de les xarxes socials, he rebut amenaces de mort.

P.- I què ha fet?
R.- El que ens ha recomanat la Guàrdia Civil: posar denúncies al quarter.

P.- S’ha sentit en perill en alguna ocasió a causa de les imprudències dels motoristes?
R.- Sí, per mor d’avançaments perillosos, ultrapassar els límits de velocitat... en definitiva, per conducció temerària.

P.- Ha notat darrerament la presència de cotxes en aquestes pràctiques?
R.- No és que ho hagi notat, ho he constatat; tot i que he de dir que els cotxes ho solen fer de nit i no de dia com les motos.

P.- Els ral·lis, pujades, curses...creu que afavoreixen la presència d’aquest tipus de motoristes?
R.- Sí, completament: jo diria que els encenen. I cada cop són més: és curiós que el Ral·li de Sant Pere, organitzat per l’Ajuntament d’Esporles -comandat per Més- enguany passàs per Deià quan fins a la data el batle de Deià -també de Més- no ho havia autoritzat. És penós que aquest ral·li estàs promocionat per la UIB i molts dels altres ho estan pels ajuntaments de Sóller i Fornalutx. A part de les molèsties ecològiques, pens que és il·legal tancar una persona onze hores dins casa seva per mor d’una d’aquestes competicions: coarten la llibertat i ens tanquen dins ca nostra. He de dir que quan això passa he de deixar un cotxe a Fornalutx i baixar-hi a peu -en alguna ocasió he hagut de fer aquest viatge dues vegades al dia- per poder continuar amb la meva tasca empresarial. Tot i això, he de dir que arran de les negociacions amb els dirigents de les curses de Sóller hem aconseguit que les proves que abans duraven dos dies s’hagin reduït a només un, i ho agraïm sincerament.

P.- Ha pensat en alguna ocasió en vendre ca seva per mor de les motos?
R.- Sí, juntament amb la meva dona ho hem pensat en més d’una ocasió. De fet, coneixem dos veïns que han decidit vendre les seves propietats davant la impossibilitat de conviure amb aquesta situació.

P.- Tem les represàlies que aquesta entrevista li pugui provocar?
R.- Sí, podria ser ben bé que en patíssim però no podem silenciar aquest fet per això.

P.- Ho han denunciat?
R.- Sí, en varies ocasions: la darrera ha estat a través del GOB i ho hem fet apel·lant a la UNESCO; que s’ha compromès a estudiar-ho.

P.- Parlant de la UNESCO, com pot passar això si la Serra n’és un espai protegit?
R.- Perquè la declaració de la UNESCO deixa les carreteres excloses de la seva protecció i totes aquestes barbaritats passen en les carreteres. És curiós que no es pugui conrear amb maquinària a menys de 500 metres d’on hi ha un niu de voltor però sí que s’hi puguin fer curses de motos. El més trist és la quantitat de normes que protegeixen la Serra – vint-i-nou zones LIX i ZEPA incloses en la xarxa europea Natura 2000, diverses mesures proteccionistes com a espais naturals: ANEI, ARIP, AANP i AAPI, alzinars protegits, Monuments naturals com el Gorg Blau, Torrent de Pareis i Lluc, rutes culturals. GR221 i 222...- i encara estam amb aquestes. Semblaria increïble si no es tractàs d’un malson que vivim a diari els habitants de la comarca.