Rafel Matamales Andreu -29- és des del novembre del 2021 el conservador del MUCBO (Museu de Ciències Naturals). Aquest jove manacorí va realitzar els estudis superiors a Catalunya -la carrera de Biologia a la Universitat de Barcelona, posteriorment un màster en Paleontologia al País Valencià, per doctorar-se finalment a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Matamales compta en el seu currículum amb nombroses aportacions a l’estudi de la prehistòria mallorquina. De fet, fou investigador de l’Institut Català de Paleontologia mentre estava investigant sobre la seva tesi doctoral.

Pregunta.- Com arribà a ser conservador del MUCBO?
Resposta.- Estava immers en les investigacions per a la meva tesi doctoral a Catalunya quan vaig saber que havia sortit a concurs la plaça de director-conservador del Museu de Ciències -en aquella època tenia contracte com a investigador per l’Institut Català de Paleontologia (ICP)-; m’hi vaig presentar i vaig acabar aconseguint la feina. Aquesta nova situació em va fer renunciar al contracte amb l’ICP i retornar a l’illa on vaig poder acabar la tesi per lliure.

P.- Quina és la seva feina com a conservador del MUCBO?
R.- Bastir i planejar nous projectes, com és el cas de la recent exposició “Mallorca abans dels dinosaures”. Cal dir que aquests projectes no són únicament expositius sinó també educatius i de recerca. Escriure articles sobre paleontologia. Gestionar les col·leccions existents: és a dir dur a terme la conservació preventiva, l’etiquetatge, el maneig de la base de dades i fer-ne l’inventari. El Museu de Ciències només té exposat el 10 per cent del material amb què compta. També cal controlar el manteniment de l’edifici i, sobretot, la creació de nous continguts a través de quadernets didàctics i exposicions.

P.- En quin estat estan les col.leccions del MUCBO?
R.- S’ha fet molt feina en les col.leccions però a causa del dèficit pressupostari encara queda una part sense arreglar, per manca de temps i recursos.

P.- Quines són les col.leccions que allotja el MUCBO?
R.- Són moltes i molt variades, i es troben dividides en grans temàtiques. Paleontologia -fòssils- és la col.lecció de més volum; comptam amb tres grans col.leccions: la de Guillem Colom de micropaleontologia, formada per uns 17.000 exemplars; la de Joan Bauzà Rullan, de paleontologia de Mallorca i d’altres indrets, formada per uns 8.000 exemplars; i la de William Waldren, on hi ha material de la Cova de Muleta. La segona és la de Geologia -roques i minerals- on destaquen les col.leccions de La Salle de Palma i la de Joan Arbona “Deu”. També tenim material sobre Zoologia -animals actuals- on destaquen la col.lecció de Lluc Garcia de crustacis i isòpodes; la del col.legi Sagrats Cors d’animals taxidermitzats i mol.luscs; i la de Fernando Moragues sobre caragols i copinyes d’arreu del planeta. I finalment, la d’Entomologia -insectes- formada per la col.lecció de Petitpierre.

P.- Creu que la gent és conscient de la vàlua de les col.leccions del MUCBO?
R.- Crec que la gent desconeix les col.leccions amb què compta el Museu de Ciències. De fet, aquest és un dels meus objectius prioritaris: fer pedagogia de les col.leccions amb què comptam.

P.- Acaben d’inaugurar l’exposició “Mallorca abans dels dinosaures”. Què hi trobarà qui la vagi a visitar?
R.- És una mostra dels ecosistemes més antics de Mallorca. L’exposició està muntada a base d’una sèrie de panells on destaquen il.lustracions, fotografies i esquemes perquè sigui molt fàcil d’entendre. És una exposició on el visitant hi trobarà moltes dades curioses com per exemple el per què els dragons no poden córrer i alenar alhora. És una exposició oberta a tothom: estic segur que tothom en podrà treure alguna cosa. A més, hi ha rèpliques de fòssils que s’han trobat a l’illa: una rèplica de l’esquelet del Tramuntanasaure -hi ha també tres exemplars que encara no han estat presentats en premsa (dos exemplars joves i un adult)-; també hi ha una rèplica del seu potencial depredador -el Gorgonopsi-, un carnívor amb dents de sabre. Finalment, també s’hi troben pedres amb els fòssils més antics de Mallorca.
Cal dir que la gran atracció és la maqueta que consta de dos mòduls que representa l’ambient de Mallorca de fa 275 milions d’anys en una planera d’inundació. S’hi pot observar la vegetació on destaca la coa de cavall i, sobretot, els animals (les maquetes són a mida real): un Tramuntanasaure -el més petit-, un Moradisaurí -espècie més grossa- i el seu depredador, el Gorgonopsi. En les maquetes també s’hi poden observar les potades d’aquests animals.

P.- Fins quan es podrà veure aquesta exposició?
R.- La vàrem inaugurar el passat 11 d’agost i romandrà oberta fins al 16 de desembre, que es clourà amb una jornada portes obertes en l’horari normal del MUCBO.

P.- Vostè fou el descobridor del Tramuntanasaure. Quin tipus d’animal era i quan va viure?
R.- Es tractava d’un dels primers rèptils (no existent actualment) que es caracteritzava per un cap triangular, una mida d’entre 45 i 50 centímetres, que comptava en la seva boca amb moltes fileres de dents -semblant a l’actual iguana-. Fou un dels primers herbívors terrestres del món, un dels pocs rèptils capaços de rosegar el menjar. La seva datació es troba en el període Premià, aproximadament fa 275 milions d’anys. Curiosament el seu nom científic és Tramuntanasurus tiai -tiai és perquè fou mon pare que nom Sebastià i li deim Tià, ell fou qui realment el descobrí-.

P.- Com fou la seva descoberta?
R.- Ens trobàvem al terme de Banyalbufar treballant ja que en aquell indret havíem trobar restes del seu depredador -el Gorgonopsi- i d’entre els fragments que havíem descartat mon pare es va fixar en un indici. Indici que posteriorment i després de diversos estudis donà lloc al Tramuntanasaure.

P.- Veu possible la descoberta d’altres animals prehistòrics a l’illa?
R.- Sí. A nivell d’invertebrats i de la mateixa època encara queda molt per excavar. Hem trobat altres restes: comptam amb potades de nou animals, dels quals just n’hem trobat tres. A nivell d’insectes, també ho veig possible: comptam amb dos insectes més per descriure i donar a conèixer.

P.- A Sóller i Escorca s’han trobar restes fòssil d’ictiosaure i notosaure respectivament. Com eren aquests animals?
R.- Es tractava de rèptils marins de dos grups diferents. D’una banda, l’ictiosaure era un animal de poc més d’un metre de longitud -semblant a un cocodril- que en lloc de peus té aletes. Es tractava d’un animal carnívor que s’alimentava de peixos. De l’altra, el notosaure era una espècie de dragó molt llarg que es caracteritzava per comptar amb els dits amb membrana i per un cap pla i allargat amb dents esmolades que li servien per caçar. Comptam amb vèrtebres d’aquests dos animals: quatre de notosaure que foren trobades els anys setanta per un grup d’excursionistes a Massanella, i un d’ictiosaure que es trobà els anys cinquanta al Puig d’en Canals, a Sóller.

P.- Creu que exposicions com aquesta incentivaran la afluència i, posterior, coneixença del MUCBO?
R.- Aquest és el seu objectiu principal. L’exposició ha estat dissenyada per resultar atractiva tant al gran públic com al públic més especialitzat.

P.- Creu que l’atracció pels dinosaures servirà per atreure visitants?
R.- És evident que sí; el títol de l’exposició no és casual. Els dinosaures seran el reclam que permetrà conèixer altres animals desconeguts i, de passada, el nostre museu.

P.- L’estrella del museu fins ara havia estat el Myotragus. Pensa treure a la llum altres fòssils que puguin eclipsar-lo?
R.- Crec que, a poc a poc, s’han d’anar traient noves peces perquè el museu no se centri en una sola peça. Voldria que la gent no ens visitàs per l’atracció d’una sola peça, tenint tot el material que tenim en reserva.

P.- Què li agrada més de la seva feina: el treball de camp o el de laboratori?
R.- El que més m’agrada de la meva feina és el lloc i els companys de feina. Ara bé, específicament, m’agrada molt el treball de camp. Jo som de ciències -però de lletres- això vol dir que gaudesc molt d’escriure sobre els projectes i les troballes que anam fent. El que m’agrada manco d’aquesta feina és la lentitud amb què van les coses, això és una mica frustrant.

P.- Per acabar, quin objectiu voldria assolir com a conservador del MUCBO?
R.- Assolir que el MUCBO fos el museu de ciències naturals de referència de Mallorca. Acreditar el Museu com a museu: de fet, durant els meus primers sis mesos d’ésser aquí vaig elaborar el Pla Director del museu que consta de dues grans necessitats: d’una banda, tenim un problema d’espai: necessitam trobar un espai addicional per a les col.leccions; i de l’altre, necessitam comptar amb més personal, sobretot per a la catalogació i la conservació preventiva de les peces. A part d’això, el Museu de Ciències ha de millorar la seva accessibilitat -necessitam l’ascensor- i ha de millorar en climatització, no només per a les persones sinó també -i molt important- de cara a les col.leccions. Hi ha molta feina a fer!