Elena Maria de la Cruz Alonso -26 anys- és la secretària de l’Escola de Música de Sóller i professora de cant en aquesta escola. És, a més, un dels tres puntals que dirigeix aquesta institució mitjançant l’empresa Art in Crescendo, que per segon any consecutiu ha l’ha regit. Originària de Cuba, però resident a Alcúdia des dels 7 anys, De la Cruz compta en el seu haver amb un interessant currículum tant a nivell musical com en administració d’empreses, ja que estudià ADE a la UIB, uns estudis que complementà amb diversos màsters específics: Comunicaciò Corporativa, Relacions Públiques i Protocol i Gestió Cultural.

Pregunta.- Com arribà a l’Escola de Música de Sóller (EMS)?
Resposta.- La música sempre ha estat molt present a ca nostra ja que ma mare, Karen Alonso, és pianista i des de sempre he anat endarrer de crear un projecte referent a escoles de música; per això quan a la carrera vaig haver de realitzar el Treball de Fi de Grau no vaig tenir cap dubte i el vaig fer sobre com crear i gestionar una empresa d’art, treball que vaig ampliar en els successius Treballs de Fi de Màster que vaig realitzar posteriorment. Per això quan sabérem que podíem licitar per dur l’EMS juntament amb ma mare i en Jordi Vanrell decidírem optar-hi a través de l’empresa Art in Crescendo S.L., de la qual en Jordi n’és el director, ma mare la cap d’estudis, i jo la secretària.

P.- Pot fer un balanç del curs 2022/23 que és a punt d’acabar?
R.- Sens dubte, ha estat un curs molt positiu: hem duplicat els alumnes -hem passat de 42 a 104-, hem incrementat el nombre de concerts i hem hagut de contractar nous professors. El balanç, per tant, és molt positiu.

P.- Aquest dissabte duran a terme la festa de fi de curs amb un concert a la Plaça i un berenada a les Escolaàpies, una festa que representarà el comiat a aquest edifici. Com ho duen?
R.- Molt bé: segur que la festa serà tot un èxit ja que comptam amb una APIMA molt participativa i col·laboradora. I pel que fa al comiat de l’edifici, nosaltres ens dedicam a acatar ordres i no hi podem fer res.

P.- Com creu que afectarà el trasllat a Es Puig de l’EMS durant les obres a les Escolàpies?
R.- En principi només serà per un any i haurem de fer front als inconvenients d’aquest trasllat, però no preveim cap problema. Ja hem parlat amb l’APIMA i s’està planejant el poder realitzar cotxades per apropar els alumnes que no puguim accedir pels seus propis mitjans a Es Puig. No creim que hi hagi grans problemes, que solucionaren quan es presentin.

P.- Fa dos anys que la seva empresa es va fer càrrec de l’EMS. Com la trobaren?
R.- Immersa en el caos i amb una imatge fatídica. La gestió era caòtica i hi havia molta desconfiança entre els alumnes i l’APIMA. He de dir que ens costà molt netejar la imatge de l’EMS: haguérem d’aclarir moltes vegades que érem una empresa nova i haguérem d’explicar molt el nostre projecte educatiu i els nostres objectius. Ens topàrem amb una escola amb un nivell eductiu molt desnivellat, on hi havia evidents llacunes educatives

P.- Com es troba actualment l’EMS?
R.- Molt bé i millorant: comptam amb una comunicació molt sana amb les famílies. Sobretot, intentam oferir el màxim de comunicació als pares perquè no se sentin perduts en el procés educatiu dels seus fills. Una de les nostres tasques primordials ha estat intentar anivellar els coneixements dels alumnes.

P.- Quants cursos i nivells s’han impartit enguany a l’Escola de Música?
R.- Un total de deu cursos: Música 4, Música 5, Música 6, Iniciació; Primer, Segon, Tercer i Quart de Grau elemental; Adults i Preparació per al Conservatori. Hem comptat amb 104 alumnes i 16 professors.

P.- Creu que l’EMS compta amb el suficient recolzament institucional?
R.- A dia d’avui, sí. No tenim cap tipus de problema en les relacions amb l’Ajuntament, que sempre s’ha mostrat amatent amb les nostres queixes i suggeriments.

P.- I social?
R.- Totalment. La relació amb els pares és senzillament meravellosa. Comptam amb la seva ajuda sempre i això és molt important ja que, en no ser de Sóller i no conèixer en profunditat la vall, el seu suport és vital.

P.- Quins són els projectes de futur de l’EMS?
R.- En primer lloc, volem créixer; seguidament, volem comptar amb més especialitats; i en tercer lloc, ens agradaria equiparar les especialitats, és a dir, donar força a instruments deficitaris com l’oboé o la trompa, per posar alguns exemples.
P.- Com veu el moviment coral a la vall?
R.- Conec l’existència de la Coral de la Tercera Edat i de Pro Musica Chorus, on sé que es treballa de valent; però en general -com a tota l’illa- les corals no passen pel seu millor moment ja que es tracta d’una especialitat molt concreta on es depèn molt de l’aptitud més que no de l’aprenentatge. Com a mestre de cant, enguany he tengut quatre alumnes; però de cara a l’any que ve ja en tenc set: estaria bé que d’aquí se’n poguessin nodrir les corals.

P.- Com a professora de cant: és possible aprendre a cantar des de zero?
R.- Sí, si es compta amb certes aptituds; d’entre elles, la més important és la predisposició a afinar. No som de les que creuen que tothom pot cantar.

P.- Què és imprescindible per poder cantar?
R.- Sobretot tenir bona veu, però hi ha gent que no té bona veu perquè no la sap explotar.

P.- Què té la Sibil.la que ha estat font d’estudi per a vostè?
R.- Es tracta d’una peça que em fascina per la seva complexitat: d’una banda, la melodia t’aclapara quan la cantes; de l’altra, la lletra és meravellosa; i finalment, és molt mal de fer cantar-la bé.

P.- I què té per als mallorquins que l’estimen tant?
R.- Per començar, et transporta a una data molt especial, la Nit de Nadal; i a més, és una peça amb moltes versions: cada poble té la seva i això la fa molt especial. A més, no es canta en d’altres indrets i és un cant que ja forma part de la tradició d’una data molt assenyalada.

P.- En què consistí el taller que realitzà el passat hivern a Sóller sobre la Sibil.la?
R.- Vaig analitzar aquest cant posant èmfasi en les variacions de cada indret; a més, vaig incidir en la seva musicalitat -complicada i extensa- i vàrem estudiar la seva lletra -què diu i com ho diu-.

P.- Quin paper juga la Banda de Música de Sóller en l’Escola Municipal de Música?
R.- Són dues entitats separades, però hi tenim una relació increïble. Nosaltres treballam perquè la Banda compti amb els millors músics: es podria dir que l’EMS nodreix directament la Banda.

P.- Per acabar, quina relació té l’EMS amb altres institucions de la vall?
R.- Molt bona, tot i que és amb la Banda amb qui estam més directament vinculats. Tot i això, hem treballat conjuntament amb l’AEG Capità Angelats i amb agrupacions folklòriques locals i han estat actuacions ben enriquidores. Igual que amb altres associacions com la dels Músics de Sóller. Estam oberts a les col.laboracions perquè sempre són enriquidores i ens ajuden a conèixer en més profunditat la vall on treballam.