Joan Ribas Panteno -1935- és un solleric amant de la història de la nostra vall que manté ben viva a través de les seves nombroses col·leccions. Com tot bon col·leccionista, Ribas gaudeix de poder mostrar a qui li sol·liciti l’objecte de les seves recerques i posa a l’abast de qui li demandi una part del devenir de Sóller que ell ha viscut de primera mà, en especial el que fa referència al seu pas per l’agrupació Dansadors de la Vall d’Or i pel món de l’hosteleria, al qual ha dedicat bona part de la seva vida laboral. Ribas, de Can Polit per part de pare i de ca na Catalina Eivissenca per part de mare, conta entre les seves curolles el col·leccionar gairebé tot quant arriba a les seves mans i ha fet del col·leccionisme l’eix d’una jubilació tranquil·la al voltant de la placeta de n’Eloi. A elles hi dedica gran part del seu temps, amb passió, paciència i devoció.

Pregunta.- Com va començar la seva curolla intensa pel col·leccionisme?
Resposta.- Va ser gràcies a formar part de l’agrupació folklòrica Dansadors de la Vall d’Or de la qual en vaig formar part des de ben petit -10 anys- fins a la meva entrada al servei militar. Amb aquesta agrupació realitzàrem diverses gires de promoció turística i cultural per diversos països europeus -Bèlgica, Alemanya, França i Itàlia- i en vaig començar a guardar les ressenyes i notícies que anaren apareixent a la premsa escrita. Arran d’això, vaig aficionar-me a col·leccionar material divers que al llarg dels anys han anat conformant les meves col·leccions.

P.- Què en recorda d’aquestes gires?
R.- En tenc molts i molt bons records. Record que el primer viatge que férem fou a Bèlgica i el realitzàrem per promocionar Sóller de la mà de la companyia Les Hirondelles: fou tot un gran èxit. En ocasió del viatge a Itàlia també tenguérem l’honor de poder ballar i conèixer la figura del papa Pius XII. Foren uns viatges molt entranyables perquè, a més de mostrar el nostre folklore, també gaudíem de poder conèixer altres països i mentalitats, en un temps que això no era tan fàcil com ara.

P.- Quan començà a ballar amb els Dansadors de la Vall d’Or?
R.- De ben petit, als deu anys; en aquell temps hi havia el costum de fer festes de carrer a moltes cantonades del poble. Eren unes festes tranquil·les i veïnals on la gent es reunia per fer vida de poble plegats i en aquestes festes se solia ballar ball de bot. Hi havia dues parelles que destacaren en tot Sóller en aquest tipus de dansa: Gaspar Nadal i Catalina Vaquer, d’una banda; i Guillem Mora i na Juanita, de l’altra. Els que amb el temps acabaren sent els meus sogres demanaren a Gaspar i Catalina que mostrassin a ballar a Julià Rosselló i Maria Marroig -que amb els anys foren els meus cunyats-. A resultes d’aquestes classes, altres nins de la barriada acudírem a les classes, entre ells jo i la meva germana, i així va ser com em vaig iniciar en el ball tradicional.

P.- Qui n’hi mostrà?
R.- Com ja he dit, foren en Gaspar Nadal i na Catalina Vaquer, autèntics mestres en el ball de bot. Ho feren a l’entrada de Can Joan Marroig -en Joan Deianenc- al carrer de la Mar. D’aquells temps en guard una codolada: “En es carrer de sa Mar, varen néixer es dansadors; en Gaspar i na Catalina, en foren els fundadors”.

P.- Quines diferències hi ha entre la seva forma de ballar i la que es practica avui en dia?
R.- Moltes, i no m’agradaria que ningú s’enfadàs pel que dic. Nosaltres ballàvem quaranta balls diferents i cada un tenia els seus propis passos i punts; mentre que avui en dia tothom pot ballar. Actualment, si tens una mica d’idea de ball i veus ballar alguns balls aviat et pots arrancar a ballar; abans era més complicat.

P.- Què és el que col·lecciona i per què ho fa?
R.- Gairebé col·leccion de tot i ho faig per plaer. Ningú no es pot imaginar el plaer que sent quan veig augmentar les meves col·leccions. D’una banda -i gràcies al fet que m’agrada molt llegir-col·leccion totes les “Veu de Sóller” des dels seus inicis i les tenc perfectament enquadernades; també col·leccion els pregons de la Fira -tan sols me’n manquen tres- i els programes de festes. A part també col·leccion monedes: en tenc més de 2.000 d’estrangeres; de nacionals en tenc de l’època franquista, del rei Joan Carles i d’euro. També col·lecion clauers, segells emprats i vitoles de puro. En el cas de les vitoles de puro en tenc moltes que em facilitaren estrangers durant els anys que vaig treballar en hosteleria. També tenc una bona col·lecció d’eines antigues: sobretot de fusteria ja que el meu sogre era fuster i en conserv les eines. Realment, col·leccion tot quan arriba a les meves mans.

P.- Com organitza les seves col·leccions?
R.- Bàsicament en àlbums: en tenc quatre exclusius dels viatges amb els Dansadors de la Vall d’Or; també tenc àlbums de vitoles de puro, de segells, de monedes... Els clauers els guard penjats per temàtiques. Procur ser el més ordenat possible.

P.- Què me’n diu del moviment que postula que hem de viure amb la menor quantitat de coses?
R.- Cadascú és cadascú. i tothom ha de viure així com vulgui mentre no faci mal a l’altra gent. Som del parer que podem parlar i discutir sempre respectant el punt de vista del contrari. Hi ha qui pot viure sense gairebé res, mentre que a mi m’agrada viure envoltat de les meves col·leccions. Les meves col·leccions són una part important de la meva vida i de la vida de Sóller.

P.- On guarda les seves col·leccions?
R.- Depèn: la major part d’elles són al porxo de ca nostra on m’he habilitat un espai a posta per a elles i és on treball, classific i les ordén. Però n’hi ha algunes que les tenc exposades a diversos indrets de ca nostra. El porxo de ca nostra és el meu territori, la resta de la casa és on comanda la meva dona.

P.- Què creu que faran els seus hereus amb les seves col·leccions?
R.- No ho sé, però no crec que ningú segueixi amb les meves curolles; tot i que crec que sí que les conservaran. Els he dit que en jo no ser-hi no vull que cremin ni que tirin res; el que no vulguin que ho mostrin a l’arxiver i que ell decideixi si té valor i que conservi el que trobi.

P.- On aconsegueix el material que col·lecciona?
R.- En la majoria de casos és fruit de l’atzar: trob coses sense cercar-les. En d’altres casos, com el de la numismàtica, estic subscrit a catàlegs que em posen al dia. I en alguna ocasió, he trobat alguna peça a qualque mercadet.

P.- Què diria a qui pensa que tot això no són més que trastos vells?
R.- Tots tenim la nostra opinió, però jo aprecio molt les meves col·leccions ja que pens que són part de la meva vida. Hi ha a qui li agrada caminar, idò a mi m’agrada col·leccionar: sovint no són “trastos vells” com és el cas de les col·leccions de diversos països de monedes d’euro.

P.- Què exigeix el col·leccionisme?
R.- Sobretot, temps i espai; però també ordre, meticulositat i molta curiositat envers el que ens enrevolta.

P.- Per a què serveix el col·leccionisme?
R.-En el meu cas per fer-me la vida més agradable i ajudar-me a passar els dies. Gràcies al col·leccionisme tenc establerta unes rutines diàries que m’ajuden en molts sentits: concentració, tenir cura de les col·leccions, interès pel món que m’envolta...

P.- Participa en el manteniment de les seves col·leccions o només les acumula?
R.- Hi particip de valent: les classific, faig net, ordén... El col·leccionisme requereix molta memòria, entusiasme i és una font de coneixement contínua.

P.- Per acabar, quin plaer li reporten les seves col·leccions?
R.- El poder gaudir d’elles: de fet, les hores em passen volant quan vaig al porxo i em pos a fer feina ordenant i classificant. Són una part important en la meva jubilació ja que m’aporten moltes hores de gaudi.