La sollerica Núria Vivas és una de les joves que avui capvespre participaran a la jornada d’expressió artística i d’artesania com a forma de denúncia de la violència masclista. En concret, posarà veu al concert que acompanyarà aquesta activitat que a partir de les 17 hores reunirà artistes i artesans al Mercat de Sóller.

Amb 21 anys acabats de fer, Vivas compta amb el seu propi centre d’estètica, Nurestic, situat al Port de Sóller. Va estudiar el Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Estètica i Bellesa i també compta amb diferents cursos relacionats amb la imatge personal i l’estètica. Aprofita el temps lliure per llegir, cantar, ballar i escriure.

Pregunta.- Formarà part de les jornades d’activitats contra la violència masclista que organitza l’Ajuntament de Sóller. Com serà la seva actuació?
Resposta.- La meva actuació serà acústica, amb tres al·lots més: en Biel Oliver, en Javi Andreu i en Sergio Gatti. Ells tocaran la guitarra i cantaran, mentre que jo sols contaré. Estic en procés pel que fa a començar amb el tema dels instruments. Cantarem unes quantes cançons, entre elles, “Stay,” de na Rihanna; “Por si apareces”, d’Alice Wonder; “ Nana Triste “, de Guitarrita de la Fuente i na Natalia Lacunza, etcètera.

P.- Com es relaciona la seva actuació amb el dia contra la violència masclista?
R.- Consider que el concert estarà molt relacionat amb el 25N. De fet, gairebé totes les cançons que cantarem hi tenen molt a veure. Diria que la més especial és “La Puerta Violeta”, de Rozalén. Personalment, és l’himne del 25N.

P.- Per tant, quina serà la seva aportació pel que fa al Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Contra la Dona, celebrat avui?
R.- La meva aportació per aquest dia és reivindicar a través de la música, ja que per a mi és la millor font i arma per expressar que som fortes, increïbles i màgiques, i que la nostra vida no depèn de la voluntat de cap home.

P.- Quan va començar el seu interès per la música?
R.- Va començar des de ben petita. Sempre he dut la música a dins.

P.- Què la va dur a endinsar-se en el món de la música de forma més professional?
R.- Diria que va ser per mor d’un dels meus pitjors moments. Per jo, la música és la meva teràpia, la meva via d’escapament, una forma de desfogar-me, evadir-me i sobretot , em fa sentir millor. Crec que poca gent és conscient del poder que te la música i les lletres de les cançons.

P.- Quantes cançons ha escrit en total?
R.- He escrit dues cançons. La primera és “Quien lo diria”, i la segona, “ Dejarte Llevar”. Les dues són igual d’importants per a mi. Ara bé, la veritat és que la segona té un significat molt sentimental. Té més a veure amb el meu avanç personal. També parla del significat que té fe allò que realment sents i t’agrada.

P.- En què s’inspira quan escriu la lletra de les seves cançons?
R.- M’inspir en mi mateixa, amb les meves experiències, de tot allò que he après. La meva gent sap que la meva millor manera d’expressar-me és escrivint. Les meves lletres surten de dins jo i això significa sanar i avançar. Aquest és un dels millors poders de la música.

P.- Què sent quan canta?
R.- Quan cant, jo diria que sent alliberació. Em faig veure a mi mateixa on estic, lo molt que estic avançant en tots els sentits de la meva vida. Ja ho diuen, ningú et coneix millor com tu mateix, i el fet de poder veure tots els meus avanços per sí sola és un sentiment molt gratificant.

P.- Té plans de futur pel que fa a la música?
R.- Pensava que no, la veritat. Pensava que només seria un hobby o entreteniment, però deu fer dos anys que not que és necessari per jo. També hi tenen a veure els missatges que la gent em fa arribar. Rep missatges d’agraïment, missatges positius cap a les meves lletres i la meva veu. També m’arriben missatges d’allò que senten quan escolten les meves cançons, especialment la de “Dejarte Llevar”. Una cosa que em dona tanta bona vida i energia no la puc deixar en un segon plànol, hi he d’anar de cap i lluitar. Tinc molt de projectes musicals , i tot això son motius i forces per continuar.

P.- Tornant al Dia Mundial per a l’Eliminació de la Violència Contra la Dona, com a dona jove, ha patit situacions de masclisme?
R.- Sí. Per desgràcia, encara es fan comentaris cap a la dona que et fan sentir intimidada. És per això que nosaltres ens hem de fer valer i rebutjar enèrgicament aquests actes.

P.- Voldria llançar un missatge en motiu del 25N?
R.- Sí. No és just que les llàgrimes d’una dona siguin provocades pel terror cap a un home i que el món on l’obliguen a viure estigui poblat per la tristor. Aquest dia ha de servir per lluitar i acabar amb aquest terror, no podem permetre que la vida d’una dona pugui acabar per la voluntat masclista.

P.- Encara hi ha feina a fer a Sóller pel que fa a violència de gènere?
R.- A Sóller, com a altres bandes, no ens lliuram de patir aquesta lacra social. Que es visqui dins l’àmbit privat ens afecta a tots. És necessari col·laborar per eliminar aquesta corda que estreny el coll de les dones.

P.- I al món en general?
R.- Encara que s’estiguin creant formes i mitjans per acabar amb aquest terrorisme masclista a nivell mundial, veim que no s’arriba a posar solució i que seguim patint des de tots els nivells socials i totes les edats. És una pressió que ens arriba a matar. Crec que una societat única i conscienciada serà la forma més positiva per evitar aquestes morts que no tenen cap sentit. I també que el fet de sentir-te superior signifiqui viure constantment en la obscuritat de la por.

P.- Canviant de tema, amb només 21 anys ja compta amb un centre d’estètica propi, Nurestic. Com va néixer?
R.- He tingut la sort que des de ben petita he sabut a què em volia dedica. Poques coses he tingut tan clares. El meu somni sempre havia estat tenir el meu propi negoci, on posar en pràctica els meus propis ideals, la meva manera de fer la feina. Un lloc on poder demostrar què és realment fer feina amb amor, dedicació i vocació.

P.- D’on surt el nom “Nurestic”?
R.- El nom del negoci, “Nurestic”, va néixer quan cursava 3r d’ESO. Llavors, tocàvem molt el tema de les professions, ja que ens atracàvem a 4t d’ESO i els nostres camins ja havien d’anar més enfocats al que ens volíem dedicar. Va ser en aquell moment quan vaig començar a pensar més seriosament amb el meu futur. Per tant, als 18 anys em vaig fer autònoma i començar el meu gran somni.

P.- És difícil ser dona emprenedora?
R.- Sí. Tot suposa dificultats i patiment, però la dedicació, esforç i ganes compensen totes les dificultats que et puguis trobar al teu camí. La millor recompensa és la satisfacció en les cares de les persones amb qui tractes.

P.- Quin missatge llançaria a altres dones emprenedores i/o futures emprenedores?
R.- Han de tenir clar quin és l’objectiu i lluitar per aconseguir aquell somni que formarà part de la seva vida, però han de tenir en compte que tot té un preu i ser emprenedora suposa un gran sacrifici. Avui en dia, ningú et regala res.