Fa trenta anys que Miquel Morell (Sóller, 1971) es va endinsar en el món de la construcció. Va començar de peó a una empresa local i va anar pujant de categoria fins arribar a encarregat d’obra. Llavors, va decidir muntar la seva pròpia empresa de construcció i reformes, la qual ha passat de tenir tres persones a més de 40 en un període de 16 anys.

Pregunta.- Quan es va decidir a muntar la seva pròpia empresa?
Resposta.- Quan vaig sortir de COU no sabia ni el que era una polidora. Vaig començar a treballar de picapedrer quan tenia una vintena d’anys, com a peó. Després vaig anar pujant fins arribar a ser encarregat d’obra i va ser llavors quan em vaig plantejar muntar l’empresa. Fa 20 anys em va començar a redolar pel cap la idea i varen passar quatre anys fins que em vaig decidir. Vaig esperar a tenir tres feines segures per donar la passa. Als inicis érem tres persones i després tira a tira hem anat augmentant fins als més de quaranta que som a dia d’avui.

P.- Quina ha estat l’evolució al llarg d’aquests 16 anys de l’empresa Miquel Morell?
R.- No em puc queixar. He d’estat agraït amb tots els clients que m’han donat feina. Han estat clients fidels i en part ho han estat perquè els hem fet bones feines, ja que si no, haguessin canviat de picapedrers. Seguim mantenint els clients mallorquins dels inicis i el boca a boca ha fet que els clients estrangers ens vagin coneixent.

P.- Com descriuria la situació actual del sector de la construcció?
R.- Ara hi ha una feinada. Crec que tots els mestres d’obra de Sóller tenen feina. Hi ha un “boom”, fins que rebenti. La pandèmia no ens ha afectat gens. Vàrem decidir aturar 15 dies. Els treballadors varen cobrar el mateix i després continuàrem. Ara, amb la guerra a Ucraïna i la pujada de preus, el treballador torna a sentir molta incertesa.

P.- Com s’explica que hi hagi tanta feina si els preus han pujat tant?
R.- La gent que inverteix a Sóller, Valldemossa, Fornalutx o Deià té normalment un nivell adquisitiu elevat.

P.- On treballen?
R.- Normalment a Sóller, Deià, Valldemossa i Fornalutx. Hem estat a Algaida i ara som a Biniali, però si ens podem quedar a Sóller, hi quedam. Quan sortim a fora és perquè sorgeixen projectes interessants.

P.- Quin és el tipus de client?
R.- El 80% dels nostres clients són estrangers. Normalment tenen empreses i són d’alt nivell adquisitiu. Els interessa més invertir en una segona residència a Mallorca que als seus països. Prefereixen invertir en béns materials i no tenir els doblers al banc. Són clients que es miren els detalls, com les rajoles de pedra o els trespols de microciment. En definitiva, són clients que volen qualitat. Ara bé, hem de tenir en compte que el 70% dels clients que tenim venen a través d’arquitectes. Feim feina per a l’arquitecte amb el gust del client, per la qual cosa l’arquitecte, depenent dels gusts del client, cerca un mestre d’obres o un altre.

P.- Quin tipus d’obra fan?
R.- Feim de tot. Començam pels fonaments i acabam amb la darrera rajola o el darrer trespol de microciment. No feim pisos de protecció oficial ni pisos de baixa qualitat. L’empresa està totalment capacitada per fer qualsevol tipus de projecte i ens podem adaptar a qualsevol tipus de butxaca. No despreciam els clients que tenen un pressupost tancat o limitat. En aquests casos, sempre intentam que el projecte quedi de deu canviant els materials més cars per altres similars però més econòmics. Aconsellam el client en funció del pressupost que té.

P.- Quines són les tendències?
R.- Ara hi ha una tendència bastant grossa amb el material de recuperació. Per exemple, una porta que té 60 anys, nosaltres li donam un tractament i queda gairebé més guapa que quan es va fer en el seu moment. La tendència ara és fer feina que vol imitar les feines que es feien fa cent anys. Està molt de moda tot allò relacionat amb la calç, tant façanes com interiors. És més pura, transpirable i crea un ambient més saludable. També està de moda el microciment, és més natural i no et carrega tant la vista.

P.- I pel que fa a les plaques solars?
R.- A gairebé totes les cases on feim feina el primer que ens demana el client és a veure si pot posar plaques. Ha costat, però ja podem dir que sí en el cas del casc urbà. Crec que ens haurem d’acostumar a veure-les.

P.- Quina és la seva funció a l’empresa?
R.- Jo ho he tocat amb les mans, però ara desgraciadament no tenc temps de tocar cap paleta ni de fer absolutament res llevat de la burocràcia.

P.- Ho enyora?
R.- No, perquè gràcies a Déu els caps de setmana tenc temps per fer coses que m’agraden, com caminar, anar en bicicleta i estar per dins l’hort.

P.- Com veu el futur de Miquel Morell?
R.- Crec que tot depèn dels meus empleats. Som com una gran família. Aquí on arribarem dependrà molt d’ells. Tenc oficials que fa 15 anys que estan amb mi. Jo som dels més vells i la idea és continuar tots junts fins que jo pugui aguantar o bé fins que em fugin. Mantenim moltes famílies i em sent com el pare d’aquesta família.

P.- Teniu problemes pel que fa als permisos d’obres?
R.- És tot molt lent, però ens coneixem tots. És cert que el Govern va canviant, però el personal hi segueix essent. El principal problema que veim des de fa molts anys és que hi ha mancança de personal. No es pot demanar més del que fan. Hi ha dos arquitectes municipals, però al cap i a la fi només un firma. Crec que amb més personal o amb un arquitecte més s’arreglaria bastant la situació.

P.- La gran majoria de persones que es poden permetre comprar i arreglar un habitatge són estrangers? Creu que això és bo per a la societat?
R.- En aquests moments he de dir que és bo perquè gràcies a Déu tots tenim feina. És cert que ens tiram una pedra damunt la nostra teulada, però és innegable que més o menys tota aquesta gent fa que l’economia del poble tiri endavant. Nosaltres també movem electricistes, lampistes, fusters, etcètera. El 90% dels industrials amb qui faig feina són del poble i el material de les obres també són de magatzems sollerics. Els clients ho saben i ho agraeixen.

P.- Però les cases segueixen passant en mans estrangeres.
R.- Sí, és un problema. Però quan vens una casa, sempre vols que et donin els màxims doblers. Per això, si un de Sóller t’ofereix 100 i un estranger t’ofereix 200, vendràs a l’estranger. I com que el nivell adquisitiu de l’estranger és molt més elevat que el de l’espanyol, les cases seran per a ells.

P.- Gairebé a cada edició d’aquest setmanari hi trobam ofertes de treball de la seva empresa. Fan falta picapedrers?
R.- Sí, però ja s’ha acabat. Hem pres la decisió que som els qui som. Si podem fer alguna cosa la farem, i si no, que ho facin altres empreses.