Diari digital de la comarca de Sóller
Dijous, 9 de febrer de 2023   |   13:55
 
Enquesta  
Creus que el Govern Balear i el Consell de Mallorca maltracten el municipi de Sóller, tal i com diu el batle Carles Simarro?


No
 
Entrevista
21/10/2022 | 10:23
Maria de Lluc Mayol:
"No som conscients de la riquesa arquitectònica que tenim a la nostra vall"
Cati Aina Oliver

Els darrers mesos, diferents edificis de Sóller s’han convertit en els protagonistes del projecte “Façanes”, de Maria de Lluc Mayol (Sóller, 1998). Una iniciativa que pretén donar a conèixer, a través del dibuix, la història que han presenciat al llarg del temps les pedres que cobreixen les cases senyorials i posades de la Vall. El resultat d’aquest i altres projectes es poden veure al perfil d’Instagram @mmc_disseny.

Pregunta.- Com neix el projecte “Façanes”?
Resposta.- Tot va començar aquest estiu, quan l’Associació de Joves Artistes de Sóller va reprendre la Nit de l’Art a Sóller i em van convidar a formar-ne part. Des de petita sempre m’ha encantat dibuixar i, si a això li sumam l’amor que sent per l’arquitectura i l’estima que li tenc al nostre poble, surt un projecte com aquest.

P.- Quin és l’objectiu d’aquest projecte?
R.- Al principi pretenia més ser un passatemps, però vista la repercussió que ha tengut, m’agradaria poder arribar a tenir un recull de moltes façanes de Sóller, juntament amb la seva història, i poder-les compartir amb tothom. No som conscients de la riquesa arquitectònica que tenim a la nostra vall i crec que val la pena que els sollerics la puguin conèixer i estimar d’una forma propera i fàcil. A vegades tenc la sensació de que coneixen millor la història de Sóller els que venen de fora que no els propis sollerics.

P.- Quina és la història darrere cada dibuix?
R.- La història darrere cada façana quasi sempre va lligada a les persones que hi han viscut o que han tirat endavant el projecte de l’edifici. Abans d’elegir quina dibuixar m’agrada investigar una mica què hi ha més enllà de les seves parets, quan es va construir, per què, quines anècdotes hi ha al darrere... Amb pocs mesos he llegit molts texts, gran part d’ells escrits per sollerics que es dediquen a això, sobre el nostre poble i he après moltes coses sobre la història de Sóller que no sabia. Això m’ha permès fer una mica de triatge sobre quines façanes dibuixar, encara que, essent optimista i una mica utòpica, m’agradaria poder arribar a dibuixar-les totes.

P.- Què tenen en comú tots els edificis que ha dibuixat?
R.- El primer que tenen en comú és que estan tots situats a Sóller i són edificis que a primera vista tots reconeixem i ubicam. Ca’n Prunera i el Banc de Sóller, així com la Parròquia, tenen en comú el modernisme, l’estil amb el qual es van dissenyar. D’altres com l’Estació del Ferrocarril o la Torre del Port de Sóller es caracteritzen per ser edificis amb orígens defensius. Tot i així, la gran majoria són façanes més comuns, de pedra, amb persianes mallorquines, que poden passar més desapercebudes, però per a mi aquestes són les millors, perquè són les que tenen històries més maques i divertides.

P.- Fa poc va compartir una façana especial. D’on era i què significa personalment?
R.- Vaig dibuixar la façana de ca la meva padrina i l’hi vaig regalar. Pens que les façanes són molt més que murs de pedra amb unes quantes finestres. Són records, anècdotes i persones i, cada vegada que passam per davant elles, no podem evitar pensar en tot el que hem viscut darrere aquella paret. La façana de ca la meva padrina em recorda a la infància, a sortir de classe i berenar de pa amb sobrassada amb els cosins, a la fotografia de cada any davant el portal vestits per anar a l’ofrena de flors, als matins d’estiu jugant al jardí tots junts mentre els nostres pares treballaven. Per mi aquesta és sinònim d’amor i felicitat i m’agrada pensar que tots ens podem sentir així davant alguna altra façana.

P.- El projecte “Façanes” li haurà permès conèixer característiques concretes de façanes històriques. Què és allò que més li ha sorprès?
R.- El que més m’ha sorprès ha estat veure que Sóller està ple de cases senyorials i posades que passen desapercebudes però que en el passat van ser edificis destacats on hi vivien algunes de les famílies més importants del poble. Moltes d’elles les podrem reconèixer perquè tenen petits escuts a la seva façana o plaques de pedra amb l’any en que es va construir. Algunes tenen més de 400 anys.

P.- També té altres projectes en marxa?
R.- Més que projectes els definiria com a passatemps. M’encanta el dibuix a l’aire lliure només amb una llibreta i un bolígraf, per això vaig començar a compartir dibuixos ràpids de parts de l’illa que m’agradaven i que em feien feliç com Cala Tuent, Sa Foradada o el Torrent de Pareis. Són llocs sempre relacionats amb la serra i el mar. Com no podia ser d’altra manera, ho vaig titular “Mallorca x parts”. També m’agradaria fer alguna cosa sobre la història més general de Sóller d’una manera més gràfica a través de la forma que té la ciutat i de com ha anat creixent amb el pas del temps, però per ara només és una idea.

P.- El grup Joves Artistes de Sóller fa poc ha anunciat que està preparant coses per Nadal. Què en pensa de la seva tasca en la promoció de l’art i l’activitat cultural al poble?
R.- Crec que el que estan fent és molt necessari. A vegades manca iniciativa per part de les institucions i fa falta que la gent del poble s’uneixi per tirar endavant projectes com aquest. A més, el que més m’agrada d’ells és que donen l’oportunitat a molts joves de poder donar-se a conèixer. M’encanta la feina que estan fent, és imprescindible que, com a poble, fomentem l’art i les activitats d’aquest tipus, ja que tot això també forma part del nostre patrimoni.

P.- Ha treballat el concepte del “cohousing” o cohabitatge. En què consisteix i quina és la seva importància avui en dia?
R.- Vaig poder estudiar a fons aquest concepte mentre realitzava el Projecte de Fi d’Estudis on vaig convertir una de les fàbriques tèxtils de Sóller en un cohabitatge. Aquesta forma de viure està basada en moviment social que promou els habitatges en cooperativa, compartir l’edifici on vius amb altres persones, sempre respectant els espais privats de cadascú, però posant en comú altres espais. A Espanya encara està poc desenvolupat, però a altres països d’Europa fa anys que aquest model ha estat molt ben acollit per la societat. De cada vegada l’accés a l’habitatge és més difícil i són iniciatives com aquestes les que permeten frenar una mica l’especulació immobiliària i facilitar l’accés a un lloc per viure digne, sostenible i assequible per a qualsevol persona.

P.- Quin és el paper de l’arquitectura davant el canvi climàtic?
R.- El sector de la construcció tal i com està plantejat avui en dia és un dels més contaminants. Per això és molt important prendre consciència i utilitzar, sempre que ens sigui possible, materials de kilòmetre 0. És cert que la insularitat fa que això sigui una mica més difícil, ja que avui en dia gairebé tot ens ve de fora, però si ens fixem amb l’arquitectura de tota la vida, aquesta sempre ha estat construïda amb el que tenien més a prop i fa centenars d’anys que aguanta. Per sort, moltes empreses i despatxos d’arquitectes a l’illa estan molt conscienciats amb el tema i estan sorgint projectes molt innovadors, sempre tenint en compte les tècniques tradicionals, però adaptades als nostres temps.

P.- Quins són els seus plans de futur un cop hagi acabat el grau en Arquitectura?
R.- El meu objectiu és tornar a Mallorca i seguir amb tots aquests projectes a la vegada que treballar. A Barcelona s’hi viu molt bé, però la pau que es respira a Sóller no hi és a la península.

P.- On i quina seria la seva feina ideal?
R.- La meva feina ideal seria a Mallorca, treballant sobretot a l’àmbit de l’habitatge, per aconseguir models més justs, sostenibles i accessibles. Tenir una casa digne on viure i refugiar-se és un dret que per desgràcia s’està convertint en privilegi.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a