Rosario Orell (Sóller, 1978) és des de fa 22 anys la propietària de la botiga familiar de roba i complements Adreç, situada al carrer de Sa Lluna. Enguany, de fet, es compleixen 40 de la seva obertura, inicialment situada al Carrer de Serra.

Pregunta.- Quina és la història d’Adreç?
Resposta.- La meva mare, juntament amb una amiga seva, va muntar fa 40 anys la botiga de complements al carrer de Serra. La va dur durant 18 anys i a mi, de petita, sempre em va agradar estar amb ella a la botiga. Vaig estudiar Interiorisme i el darrer any dels meus estudis, l’any 2000, compràrem el local del carrer de Sa Lluna i férem tota la reforma. Els meus estudis em varen servir per reformar la casa i convertir-la, tira a tira, en allò que és avui Adreç. Va ser molt bonic i curiós, perquè el local actual era una sastreria. Aquí hi vivien el sastre i la seva dona, i la meva padrina va treballar per a ells durant molts anys. També la meva mare hi venia de jove a fer d’ajudant.

P.- No ha exercit mai d’interiorista?
R.- No. M’agradava molt tant l’interiorisme com estar a la tenda. Imagin que com que he viscut tota la vida amb la botiga, em vaig decantar per quedar-me amb ella l’any 2000, moment en què la duguérem al carrer de Sa Lluna. A partir de llavors, la meva mare em va ajudar, fins fa cinc anys, que es va jubilar. Actualment som tres treballadores.

P.- D’on ve el nom de la seva botiga?
R.- “Adreç” és una paraula antiga mallorquina que significa “conjunt”. Per exemple, un conjunt d’unes arracades i un collar és un adreç. També ho és un conjunt de llit, de llençols. És una paraula antiga que ara mateix no s’empra. Molta gent es pensa que Adreç ve de l’anglès “adress”, però no és així.

P.- Quina ha estat l’evolució d’Adreç?
R.- Quan la va obrir la meva mare, només venien complements. No va ser fins un parell d’anys després d’obrir al carrer de Sa Lluna que vàrem incorporar roba. De cara a les vendes, ha canviat molt, especialment pel que fa a les rebaixes. Als inicis de la botiga, no necessitaven fer rebaixes perquè tot es venia i gairebé no hi havia competència. Més endavant vàrem començar amb els descomptes i la gent les esperava amb ganes. Tot allò que estava rebaixat volava i la gent no s’ho pensava. Era ben diferent al món actual, on la gent s’ha acostumat a comprar tot l’any amb rebaixes. Hem de pensar que moltes vegades aquests descomptes només són qüestions de màrqueting.

P.- Com ho fan?
R.- Nosaltres, quan ve la temporada de rebaixes, penjam el cartell a allò que tenim exposat al llarg de la temporada. Les grans superfícies no ho fan així. A vegades produeixen col·leccions només destinades a les rebaixes, per tal de que, quan fan la rebaixa, així i tot hi guanyin. Amb això no podem competir. El petit comerç té les mateixes obligacions que les grans superfícies sense tenir les mateixes condicions. Quan nosaltres feim descomptes, arriba un moment que hi perdem per tal de llevar-nos les peces de sobre. A més, ens perjudica molt que s’hagin liberalitzat les èpoques de rebaixes.

P.- Això vol dir que les grans superfícies poden vendre en un escenari de rebaixes permanents?
R.- Sí. Fa anys, cada comunitat autònoma tenia els seus períodes de rebaixes i era il·legal començar abans. Començaven un dia concret, però després ho varen liberalitzar i cadascú pot tenir rebaixes quan vol. Ara, les grans superfícies poden tenir rebaixes tot l’any i, de fet, els interessa, ja que tenen marge. Però a nosaltres no, perquè hi perdem. Feim feina quatre mesos per res. Estam obligats a seguir aquest ritme, però no podem. Això és un dels fets que ajuda a que molts petits comerços hagin de tancar.

P.- Aquest mes s’han posat en marxa campanyes del Govern balear i també de Palma Activa destinades a petits comerços locals, amb descomptes importants per als ciutadans. Què en pensa?
R.- És una bona idea, però al cap i a la fi crec que és posar una tireta. És una cosa puntual que em sembla bé, ja que tot el que fomenti la compra al petit comerç és una bona idea. Així i tot, crec que pesa molt més aquesta roda de la compra de la compra per internet i a les grans superfícies. Al cap i a la fi són hàbits de la gent.

P.- I els turistes, com compren?
R.- El tema dels turistes ha canviat molt. Antigament hi havia coses molt diferents a cada indret del món on viatjaves. Ara, però, a totes les ciutats d’Europa hi ha les mateixes grans superfícies. És cert que les tendes petites sí tenim coses un poc diferents, però aquestes coses també es poden comprar online. Per altra banda, avui en dia els vols són més barats, però les línies aèries han reduït les mides de les maletes. Això també ens afecta, ja que els turistes ja no poden endur-se’n segons què. A més, abans els turistes que venien no es privaven de res, però intenten estalviar en tot el que poden, com en allò que no és imprescindible.

P.- Si comparam la temporada d’enguany amb la del 2019, podríem dir que ja ha estat normal?
R.- Si parlam de la gent que ha vengut, sí. Crec que enguany hi ha hagut més gent que al 2019. Ara bé, si parlam de vendes, no. Els carrers, la plaça, les platges i els restaurants han estat plens, però per al petit comerç, més gent no significa més vendes. La gent està obligada a menjar, a beure i a dormir, però comprar no és imprescindible. Crec que venen a Sóller, mengen, fan una foto i parteixen.

P.- Com veu les pròximes temporades?
R.- Allò que ens salva és que no tenim grans superfícies al poble, ja que ens acabaria enterrant. Cada vegada que vaig a Palma se’m xapa el cor quan veig les tendes que han tancat. Allò que eren tendes de tota la vida, són bars i restaurants. A nosaltres ens passaria el mateix si tinguéssim un Zara a Sóller. En aquesta línia, ens hem adonat que hi ha gent de Palma que ve a comprar als pobles perquè aquí tenim coses un poc diferents. Així i tot, de cada vegada ho tenim més malament i difícil. Tenim moltes traves burocràtiques. Com que tenim personal, hem de fer cursos de prevenció de riscs laborals, protecció de dates, etc. La burocràcia i l’administració t’ofeguen per tots els costats, et miren amb una lupa.

P.- Quines diria que són les necessitats actuals dels petits comerciants de Sóller?
R.- Crec que tal vegada els carrers comercials haurien d’estar més cuidats. Podrien estar més nets, tenir tests, papereres o unes faroles com Déu mana, per exemple. Crec que estan una mica abandonats en aquest aspecte. És cert que l’any passat l’Ajuntament de Sóller va posar els paraigües de colors al carrer, però la resta de decoració ha anat a càrrec dels comerciants.

P.- Què pot fer l’Ajuntament?
R.- No pot fer res de cara a les vendes i/o funcionament dels comerços perquè és una cosa que depèn dels clients i de la societat. Segueixo pensant que allò que salva el petit comerç solleric és no tenir les grans superfícies devora. Amb tot, de cada vegada ho tenim més difícil perquè de cada vegada hi ha més competidors, encara que siguin petits. A més, és molt difícil trobar coses diferents. La gent, avui en dia, té les mateixes peces, o molt similars, a la venda.