Pau Debon és la veu bunyolina inconfusible del grup Antònia Font que enguany ha tornat als escenaris després d'una dècada de silenci. Varen reaparèixer a Barcelona a principis d'any i el mes de juny varen encetar l'estiu mallorquí amb un concert històric a Inca. El 15 d'octubre tanquen el cicle al Palau Sant Jordi de Barcelona, però abans d'això hi ha les festes de Sant Mateu de Bunyola i Pau Debon demà mateix té prevista la participació a la Cursa en Roba Interior perquè li agrada molt la festa, li agrada molt Bunyola i li agrada molt fer de bunyolí i prendre part a les iniciatives del poble que quasi vint anys el va acollir.

Pregunta.- I això del retorn d’Antònia Font aquest estiu, què ha estat?
Resposta.- Teníem més o manco pensat retornar i fer deu concerts en dos anys. Enguany varen ser quatre (el darrer serà dia 15 d’octubre a Barcelona) i vàrem dir que ja ens bastava, de moment.

P.- Ja hi ha calendari per a l’any que ve?
R.- N’hi ha dos més o manco tancats, i els altres es comencen a tancar.

P.- N’hi haurà a Mallorca?
R.- A Mallorca n’hi haurà.

P.- El concert a Inca va ser molt especial. Tothom ho va dir aquells dies.
R.- Jo crec que, i en això hi coincidim tots, es varen ajuntar una sèrie de factors que varen fer que tot fos com molt apoteòsic. Feia molt de temps que no tocàvem, veníem de dos anys que la gent estava amb moltes ganes de fer coses, sense limitacions, ni aforaments, ni mascareta, i va confluir tot allà.

P.- Us va sorprendre?
R.- Nosaltres sabíem que hi hauria gent, però el que va passar allà va ser indescriptible. A vegades passen coses a la vida no saps ben bé per què, aquest concert va ser molt diferent a qualsevol altre. Jo tenia la sensació que tothom de Mallorca que hi havia de ser, hi era. I el públic també m’ho va transmetre, tant durant el concert com els dies de després. Els comentaris eren “aquest concert havia de ser així”. Vaig tenir la sensació que la gent que ens entenem amb una sèrie d’idees i una mateixa visió d’anar pel món i viure Mallorca ens vàrem reunir allà.

P.- Quins punts d’unió tenen aquestes persones?
R.- Tenir la idiosincràsia mallorquina, veure Mallorca d’una manera en concret i viure-la d’una manera en concret, i viure la cultura mallorquina d’una manera en concret. Tot això està clar que no tothom que va venir pensa igual, però dins uns límits tenies aquesta sensació.

P.- Pel temps que feia que no tocàveu, també dins el públic hi havia molts de fills de seguidors vostres.
R.- Sí, i això també va ser molt maco. És veritat que nosaltres sempre hem tengut un ventall molt gran d’edat entre els seguidors. Quan tocàvem arribàvem també als nins. Quan tocàvem prest els nins venien. Però això es va notar molt. Es va notar molt que la nostra generació ja tenim fills, i tots aquests fills han pujat escoltant Antònia Font perquè era el que els seus pares escoltaven. Hi havia nins, hi havia nins petits, ni havia adolescents que havien crescut amb la música d’Antònia Font, però que encara no ens havien vist mai en directe.

P.- Ho vàreu notar aquell dia?
R.- Clar que sí. De fet, el que més em va impactar d’aquell dia és que a la part de davant hi havia gent molt jove, segurament per a la majoria d’ells era el seu primer concert, i vaig tenir la sensació que no importava que cantàs perquè totes les cançons les cantarien paraula per paraula. Totes les cançons, totes les lletres, totes les paraules les cantaven. Un públic que, en teoria, no ha vist mai el nostre grup en directe, i això ens va impactar molt.

P.- S’ha especulat molt amb el retorn d’Antònia Font. Què diu Pau Debon al respecte?
R.- Igual que quan ho vàrem deixar, hem tornat igual. Nosaltres no descartam res, perquè crec que és un error. Nosaltres estàvem molt cremats i, mira per on, deu anys després ens hem tornat trobar. Què passarà d’aquí dos anys? No en tenc ni idea, és que ni n’hem xerrat. Sabem que han de passar aquests dos anys, durant aquests dos anys han de passar moltes coses que duguin a fer un altre disc i continuar amb aquest retorn, i en poden passar moltes que diguin fins aquí, que ens ha bastat, que no ens volem complicar més la vida, ja està. No hi ha un camí més avançat que l’altre perquè no està gens rosegat. Som molt conscients que el moment que vivim com a grup i com a grup de persones que gaudeix de fer una activitat és el present, i el que pugui passar més endavant és xerrar per xerrar.

P.- Com és que un palmesà va acabar vivint a Bunyola?
R.- La meva parella és de Bunyola, ens vàrem conèixer a l’Institut on estudiàvem, jo coneixia moltíssima gent de l’Institut que era de Bunyola, perquè en aquell moment tot Bunyola anava allà, i darrere ella vaig venir a veure-hi deu fer desset o devuit anys.

P.- I quines són les virtuts de Bunyola?
R.- Jo vivia al Rafal Vell, és un barri de Palma que quan era jove pareixia com un poble, però ha canviat moltíssim durant aquests anys i avui no pots viure com un poble allà. I l’ambient que es respira en un poble sempre m’havia cridat molt l’atenció. Això a Palma no ho tens. Hi ha un barri, et saludes amb segons qui, però generalment vas de ca teva a la feina. I amb els amics has de quedar. Des de molt jove tenia la idea de viure a un poble. Em vaig ajuntar amb una bunyolina i vaig dir “aquesta és la meva”. I des d’abans de venir ja tenia molts d’amics de Bunyola i sempre m’hi han acollit molt bé.

P.- Com és Bunyola?
R.- És un poble molt proper. Conserva l’ambient de poble, no consider que sigui tancat, també és un poble humil, que m’agrada pel caràcter de la gent, i sempre m’hi he sentit beníssim.

P.- I musicalment
R.- Sempre ha estat un poble amb molta gent ficada en la música. Des de Miquel Brunet amb el seu estudi d’enregistrament, molt reconegut dins el panorama musical, fins a grups de joves i més grans que han tocat sempre.

P.- Ha fet música a Bunyola?
R.- Vaig col·laborar amb en Xanguito en el seu primer disc, i també he participat en algun concert homenatge on m’hi han convidat. Sempre m’agrada participar com a veïnat del poble. M’agrada ser-hi, si encaix bé.

P.- Com es presenten les festes de Sant Mateu d’enguany, després de tant de temps sense poder-ne fer?
R.- Es presenten amb moltes ganes, supòs que com per tots els pobles, no? Amb el hàndicap que a Bunyola feim les festes el setembre i tots els pobles ja han passat les seves i nosaltres encara estam esperant. I encara en tenim més ganes. Després de dos anys sense poder celebrar res, tot Mallorca estava molt pendent de poder fer unes festes maques i poder-se retrobar els veïnats per celebrar. Aquí igual. Amb fills és diferent, perquè t’has de combinar amb la parella. Jo, avui per avui, encara no he començat les festes perquè el que s’ha fet fins ara ha sortit ella, però dissabte hi ha la correguda en roba interior i ja sortirem.

P.- El gremi de la música ha patit molt a causa de la pandèmia i ara, en part gràcies a les festes dels pobles, va arrancant.
R.- Nosaltres vàrem estar molt desconnectats perquè no tocàvem. Sí que és veritat que el nostre retorn el teníem programat per un any abans (no per enguany, sinó per l’any passat) i vàrem haver d’endarrerir. Però per a nosaltres no va tenir cap conseqüència, no depeníem d’això. Però els grups que viuen del directe i del disc ho han passat molt malament; els grups i tothom en general, tothom ha patit. I els músics tanta sort que pareix que tornam a la normalitat. En Joan Xanguito, per exemple, està fent un any espectacular, boníssim. És un clar exemple d’esperar el moment, durant el confinament va fer una feinada ell tot sol, i ara aplega el fruit.

P.- Aquests deu anys sense Antònia Font, com han passat?
R.- Quan vàrem acabar amb el grup el meu germà i jo vàrem agafar el Museu de la Jugueta de Palma, un projecte que va durar dos anys. I quan vàrem decidir deixar-lo em va sortir l’oportunitat d’una substitució a Deixalles, a Palma. Era un lloc que sempre m’havia agradat i havia tengut bona relació amb aquest projecte i el que havia estat una substitució em va agradar molt, ells veren que podia funcionar, i es va convertir en la meva feina. I estic molt content. La feina a Deixalles t’aporta un extra que altres feines no t’aporten, que és poder fer feina amb gent que necessita alguna cosa on no hi pot arribar. I veure que tu, les teves hores, els teus contactes, el teu esforç, serveix per aconseguir que alguna persona es senti millor, no són totes les feines on passa. Per tant, acaben els dies, acaben els mesos i, si fas un poc de balanç, és molt gratificant.

P.- Actuament travessam un moment convuls. Com ho encaixa Deixalles?
R.- La Fundació Deixalles és un indicador del que està passant. Evidentment quan passen coses d’aquestes en el món hi ha molta gent que pateix més i a Deixalles tenim més peticions d’ajuda. També les donacions s’incrementen o davallen, depèn del moment. La qualitat també. I avui en dia qualsevol persona que té alguna cosa que val la pena la pot vendre per Internet, això està molt de moda, i Deixalles ho ha patit. Abans no existia això de vendre i treure’n 30 euros. Deies “ho duré a Deixalles” i ja està. Avui en dia no, saps que hi ha un mercat de segona mà, i en certa manera està molt bé, perquè Deixalles persegueix la reutilització i el reciclatge, i ja està bé que la gent pensi en donar una segona vida a un objecte abans que tirar-ho el fems. Però clar, Deixalles ho pateix.

P.- En quin moment es troba Deixalles?
R.- Pens que Deixalles és molt difícil que desapareixi. És una organització sense ànim de lucre, tots els beneficis es reinverteixen dins l’entitat, però també hi ha moltes mancances dins la pròpia entitat, perquè els beneficis són molt poc. Però són entitats molt necessàries i no es deixaran perdre. Tots els canvis del món li afecten.