El solleric Toni Josep Far (Sóller, 1994) és des del març membre del Grup de Recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies (PLANTMED) de la Universitat de les Illes Balears (UIB). L’equip investigador ha posat al descobert aspectes fins ara desconeguts sobre la lletreta del Massanella, una espècie vegetal endèmica en perill d’extinció. En concret, l’estudi contribueix al coneixement d’aspectes bàsics sobre la biologia reproductiva de la planta.

Far és graduat en Biologia i compta amb un màster en Bioteconolgia Aplicada al Medi Ambient, així com amb un màster en Ecologia Marina. Actualment és tècnic investigador a la UIB i aprofita el temps lliure per llegir, veure sèries, pel·lícules i fer alguna activitat física, com practicar senderisme.

Pregunta.- Què és la lletrera del Massanella i com la podem reconèixer?
Resposta.- La lletrera del Massanella és una espècie endèmica de l’illa de Mallorca i, com bé indica el seu nom, es troba exclusivament als voltants del massís del Massanella. Concretament, es troba a la zona del Coll des Prat. La planta és una herba petita que pot fer entre un i vint centímetres. Té poques branques i les fulles són d’un color verd grisós, mentre que la tija és de color vermellós. El que més caracteritza aquesta planta, però, són les seves flors de de color vermell.

P.- Per què és important l’estudi d’aquesta planta?
R.- El fet de que sigui un endemisme fa que, en tot el món, només la trobem a Massanella. Això la converteix en una joia única que enriqueix la biodiversitat de les Balears, juntament amb altres espècies també úniques que trobem a les illes. A més, conèixer com funcionen o com sobreviuen espècies com aquesta dóna una informació molt valuosa a l’hora de gestionar el patrimoni natural del qual gaudim a les Balears.

P.- Què ha descobert la investigació?
R.- A grans trets, s’ha descobert que la lletrera del Massanella presenta grans dificultats per reproduir-se. Pocs individus fan flor i, els que en fan, produeixen pocs fruits i poques llavors. Per exemple, com a molt, fan tres llavors per fruit. A més, de les llavors que germinen, una baixa proporció acaba formant una nova planta adulta. Aquesta baixa producció es podria deure a la falta de nutrients o a la falta de variabilitat genètica de la població. D’altra banda, també es varen conèixer els principals pol·linitzadors de la planta.

P.- Per a què serviran els resultats obtinguts en aquest estudi?
R.- La principal funció d’aquests resultats és ajudar a l’hora de prendre decisions sobre la gestió d’aquesta espècie i la zona en què es troba. Com més informació hi hagi sobre com funcionen els organismes i les seves relacions amb el medi on viuen, millors seran les decisions sobre com preservar-los.

P.- Encara queda feina a fer en el marc d’aquesta investigació?
R.- Per ara tota la part de camp està feta, actualment queda processar les dades sobre la variació demogràfica a través dels anys de la lletrera del Massanella.

P.- Quin és el paper dels insectes en la preservació de les espècies vegetals?
R.- El principal rol que presenten els insectes a l’hora de preservar les plantes és la reproducció mitjançant la pol·linització. Això és així perquè una gran part de les plantes en flor depenen d’aquests insectes per poder produir llavors noves. A més, hi ha insectes que, degut a la seva activitat, ajuden a la dispersió de les llavors. Per exemple, en el cas de la lletrera del Massanella, les seves llavors tenen una espècie de capell ric en nutrients. Això atreu les formigues, les quals desplacen les llavors senceres allunyant-les de la planta mare.

P.- Quina és la seva tasca en el grup de recerca PLANTMED de la UIB?
R.- Com a tècnic del grup de recerca, la feina que estic realitzant ara és la de trobar un protocol eficient per aconseguir garrovers de diverses varietats fent ús de les tècniques de cultiu In vitro.

P.- Té la intenció de realitzar un doctorat?
R.- Sí, en un futur pròxim el començaré. Encara estic sospesant les idees, ja que n’hi ha moltes diferents. El tema, però, estaria relacionat amb ala biologia de les plantes.

P.- D’on creu que li ve l’interès per la ciència i, en concret, per la biologia?
R.- Diria que el principal detonant va ser el meu padrí, des de ben patit m’asseia amb ell a mirar els documentals de la televisió. També l’ajudava a cuidar els animals que teníem a l’olivar. L’interès per com funcionen les plantes va aparèixer bastant més tard, durant el temps que vaig estar estudiant el Grau de Biologia.

P.- Quantes espècies vegetals endèmiques de la Serra de Tramuntana hi ha en perill d’extinció?
R.- A la Serra de Tramuntana hi trobem uns 80 espècies endèmics de les 144 que hi ha a Balears. El fet que siguin endemismes ja les posa en risc, ja que en tot el món només les trobarem a Balears. Ara bé, algunes espècies són més resistents que d’altres o presenten més d’una població al llarg de les Illes. Tot i això, una bona proporció d’aquestes espècies es troben en perill d’extinció o en perill crític d’extinció. Al llibre vermell de la flora vascular de les Illes Balears s’hi poden trobar totes les espècies amenaçades de l’arxipèlag.

P.- Quines accions són necessàries per recuperar espècies vegetals en perill d’extinció?
R.- Una de les més importants és tenir un banc de llavors que asseguri poder generar una nova població en cas de que la natural desaparegués. També delimitar zones d’exclusió per tal de evitar que l’acció humana afecti de forma greu a les espècies més vulnerables. A més, es poden crear noves poblacions fora del lloc natural i de manera controlada per tal d’assegurar la preservació de les espècies. També és important fer un seguiment de la població per poder actuar de forma ràpida en cas de que sigui necessari. Aquestes i moltes altres són accions que ja s’estan duent a terme per part de la Conselleria de Medi Ambient.

P.- Fan falta més recursos per poder dur-ho a terme?
R.- Tot i que s’està fent molta i bona feina en l’àmbit, no vendria malament que s’invertís una mica més en temes de conservació per poder facilitar la feina. En alguns casos, treballar amb aquestes espècies pot suposar un risc per les zones on creixen.

P.- Com veu el futur d’aquestes espècies?
R.- El futur és incert. Falten dades de diverses espècies com per dir què passarà amb elles. No tenc dubtes que algunes acabaran per desaparèixer. En canvi, altres espècies pot ser s’adapten millor i seguiran estant allà mateix. És important que no desapareguin perquè són espècies úniques al món. A més, la desaparició d’una espècie no ve sola, sinó que deixa un buit que pot afectar a altres espècies que depenien majoritàriament de la primera per a sobreviure, deixant-les en una situació de risc.

P.- Quina recomanació faria als sollerics perquè tenguin cura de les plantes en perill d’extinció de la Serra de Tramuntana?
R.- Que respectin les rutes de senderisme.