Diari digital de la comarca de Sóller
Diumenge, 2 d'octubre de 2022   |   17:12
 
Enquesta  
S’ha de protegir el jardí de Can Canals, malgrat costi doblers a l’Ajuntament?


No
 
Entrevista
08/07/2022 | 11:35
Joan Frau:
"La llegenda negra espanyola està falsejada"
Cati Aina Oliver


Joan Frau (Sóller, 1956), conegut dentista de Sóller, realitza el proper 15 de juliol una conferència fruit d’una investigació de dos anys relacionada amb la història de la primera vacunació massiva, que es va desenvolupar a tot l’Imperi Espanyol a partir del 1803 a càrrec de militars del país. La conferència serà a les Escolàpies a les 20 hores i tendrà una durada aproximada d’una hora.

Pregunta.- Ens podria fer una introducció de la conferència que realitzarà el proper 15 de juliol?
Resposta.- Sóc un aficionat a la història. La història et mostra moltes coses i et fa menys vulnerable a la quantitat d’estupideses que es diuen contínuament. L’any passat ja vaig fer la conferència al Centre d’Història i Cultura Militar de Balears. La investigació va començar quan vaig trobar-me amb el llibre “Imperiofobia y leyenda negra”. Gràcies a aquest llibre assabentar-me d’una expedició que havien fet metges militars espanyols l’any 1803. Es va dir “La real expedición filantrópica de la vacuna”, que és el nom que jo li he posat a la meva conferència. Aquests metges i una dona, que es deia Isabel Zendal –que dona nom a l’hospital de pandèmies de Madrid-, estaven dirigits per Francisco Javier Balmis, qui ha donat nom a l’operació Balmis en la lluita contra la pandèmia.

P.- Per quin motiu realitzaren aquesta expedició?
R.- A Madrid, arribaven sol·licituds dramàtiques d’ajuda procedents de Santafé de Bogotà perquè hi havia hagut una epidèmia de verola o pigota borda, com deim a Mallorca. La verola ha estat sens dubte la malaltia més letal de la història de la humanitat. Es calcula que fins el moment en que va ser eradicada l’any 1980 havien mort més de 340 milions de persones.

P.- Com varen reaccionar?
R.- Aleshores regnava a Espanya Carles IV i l’Imperi Espanyol va decidir fer una expedició a Amèrica per vacunar no només el sector de Santafé de Bogotá, sinó tot l’Imperi Espanyol. És a dir, Nord-Amèrica i Sud-Amèrica, incloses les Filipines. Els set o vuit militats i la infermera varen agafar allò necessari i varen partir cap a Amèrica. Oficialment hi varen passar tres anys, tot i que en realitat varen ser vuit o nou anys. Varen vacunar tot l’Imperi i és un cas únic en la història. No ho ha fet mai cap altre país i es varen avançar gairebé dos segles a la vacunació massiva que va fer l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per erradicar la verola.

P.- També hi va haver reticents a les vacunes?
R.- La primera aturada de l’expedició va ser a Puerto Rico. Allà no varen ser ben rebuts perquè els metges i comerciants d’allà que guanyaven doblers vacunant a la gent amb la primera vacuna de la història descoberta pel metge anglès Edward Jenner. Quan varen saber que arribaven de la península militars que vacunarien de manera gratuïta a tot l’imperi, no els va fer molta gràcia. A Lima i a Mèxic es varen trobar amb el mateix problema. Si hi va haver reticències o no entre la gent, es desconeix.

P.- Per què és important que la gent conegui aquest fet?
R.- Perquè tot això ho varen fer metges militats espanyols i això no ho sap ningú. No s’ensenya a les escoles. Ara més que mai, vivim a un país on hi ha una necessitat de parlar malament de nosaltres mateixos i de no donar a conèixer mai les coses ben fetes que han fet els nostres avantpassats. Els temes d’història espanyola, i especialment militar, ràpidament s’encasellen. Hi ha coses extraordinàries fetes pels nostres avantpassats que desconeixem. Per exemple, mentre els espanyols es dedicaven a una campanya de vacunació molt costosa a l’Imperi Espanyol, simultàniament, els anglosaxons regalaven flassades infectades de verola als indis d’Amèrica del Nord. Avui en dia, si miram la població del que va ser l’Amèrica espanyola, el 80% són mestalls i indígenes. Tan sols el 20% són blancs. En canvi, a Nord-Amèrica només un 1% de la població són indis, els quals, a més, són pobres i es troben marginats en reserves. Aquestes coses s’han de donar a conèixer.

P.- Quina és la seva postura, per tant, pel que fa a la conquesta d’Amèrica? No parlaria de genocidi?
R.- Durant la conferència parlaré de genocidi i contestaré a qui tengui preguntes o comentaris sobre el tema. Quan Espanya va partir d’Amèrica, va deixar 32 universitats, gairebé 1900 hospitals, milers de quilòmetres de carretera. És cert que es varen endur or, plata i hi va haver morts, però no hi va haver una intensió directa d’exterminar als indígenes. Les ciutats estaven pensades, planificades, amb carrers amples, orientats i ventilats. És increïble allò que feren els espanyols. El nostre país ha fet coses ben fetes i coses mal fetes. No em dona la gana que es mantinguin falsedats quan jo puc contribuir d’alguna manera a desemmascarar-les.

P.- Què diu la llegenda negra espanyola?
R.- La llegenda negra espanyola descansa sobre tres pilars: l’expulsió dels jueus, la conquesta d’Amèrica i la Inquisició. Totes tres, falsejades, manipulades, manyuclades i, curiosament, acceptades pels ciutadans espanyols. Molts d’ells, inclús estan encantats amb la llegenda negra. També hi ha una part de gent espanyola, entre els quals hi sóc jo, que defensen que les coses no són con es diuen. També hi ha un moviment a Sud-Amèrica i hi ha grans historiadors hispanistes britànics i nord-americans que diuen que ni la Inquisició va ser el que es diu que va ser, ni l’expulsió dels jueus va anar com es diu, ni la conquesta d’Amèrica va ser un genocidi. Tots aportant dades científiques. Malauradament, però, són pocs els historiadors que es dediquen a divulgar aquesta contrahistòria. També hi ha la covardia de molts espanyols que descobreixen coses i que, per por que no els assenyalin, no s’atreveixen a fer públic allò que han descobert.

P.- En definitiva, quin és l’objectiu de la conferència?
R.- Té un objectiu doble. Un d’ells és donar a conèixer el fet històric de l’expedició dels militars espanyols el 1803 i l’altre és posar la meva minúscula aportació en contra de la llegenda negra.

P.- Canviant de tema, com va ser la seva experiència al centre d’assistència mèdica de Burundi, a Àfrica?
R.- Hem de pensar que Burundi és un dels països més pobres del món. Allà fèiem feina amb unes condicions terribles perquè no teníem gairebé res, ni tan sols electricitat. Els ajudants il·luminaven amb piles i eixugaven amb gases. A més, els pacients s’asseien en una cadira de ginecologia. Així i tot, venia gent que tal vegada s’havia passat dos dies caminant només per ser atesos. El fet que poguessin accedir a un metge que els arreglés la boca amb anestèsia i sense fer-los mal, quan normalment se’ls treien les dents amb unes estenalles, feia que venguessin d’allà on fos.

P.- Cada any passa quatre mesos al Senegal. Quines són les condicions?
R.- Sóc molt feliç allà, m’agrada molt. La clínica de Dentistas Sobre Ruedas del Senegal es troba a un lloc molt bonic, costaner a l’Atlàntic, que es diu Missirah. Hi vaig quatre mesos a l’any, repartits en dues tandes: febrer i març, i setembre i octubre. Les condicions de feina són idíl·liques. Tenim una clínica dental que té cinc cadires en línia i també tenim un petit laboratori de pròtesis. Podem fer radiografies, tenim electricitat, material i tot el que fa falta. Atenem a tothom que ve.

P.- A qui atenen?
R.- A tothom. Ve gent de tot el país. Al Senegal les condicions no són les mateixes que les de Burundi, però també hi ha gent pobra. Diria que el 80 per cent de la gent que ve no es pot pagar un dentista. A més, no tenen l’hàbit de cuidar-se la boca. Veig boques són desastroses.

P.- Quina és la situació de la Covid-19 allà?
R.- Al Senegal no hi ha manera de saber quina és la incidència del coronavirus. No hi ha mesures de protecció. La mascareta és obligatòria, però només se la posen quan veuen la policia.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a