Jaume Deyà (Sóller, 1974) és el president de l’Associació de Caçadors Sa Bassa de Sóller. Quan només tenia 6 anys ja es va iniciar en el món de la caça amb el seu pare, qui també era fill de caçador. Actualment, Deyà es dedica a la construcció i a la jardineria.

Pregunta.- Com es va iniciar en el món de la caça?
Resposta.- Sempre ho he duit a dedins. Amb una paraula, s’ha de dur un poc a dins la sang. Vaig començar amb el meu pare. Ell ara té 79 anys i ha deixat les escopetes, però encara caça amb filats, que consisteixen en l’art tradicional de caçar al lloc d’espera. Normalment és esperar a dins una zona boscosa, on s’habiliten dues canyes amb una xarxa.

P.- Quins són els inicis de l’Associació de Caçadors Sa Bassa de Sóller?
R.- Jo era soci d’altres associacions, però el 2001 hi va haver un terreny per adquirir com a vedat de caça. Férem una proposta econòmica entre un parell d’amics i vaig decidir constituir l’associació per poder formar part de la Federació de Caça. Vàrem arribar a ser unes 40 persones associades. Després, però, el nostre vedat de caça va passar en mans d’una altra associació. Vàrem adquirir el vedat a Sa Comuna de Fornalutx, però en el moment en què es va crear una associació de caçadors a Fornalutx, ells varen passar a tenir més drets damunt aquell terreny, que forma part del seu municipi. Llavors, arribàrem a un acord que em permet estar a la segona línia. Així, l’Associació de Caçadors de Fornalutx gestiona els socis de l’Associació de Caçadors Sa Bassa de Sóller.

P.- Quins avantatges té formar part de la Federació?
R.- Tenir assessorament, un segur i poder participar a competicions. Sóc partidari d’estar federat per tenir tots aquests avantatges i informacions d’interès. Sobretot si es vol competir.

P.- Quins són els campionats amb més renom de les Balears?
R.- El Campionat de Caça Menor amb Ca de Mostra i el Campionat de Cegues. Hem sol·licitat al Govern que ens deixi celebrar les competicions a alguna de les seves finques, però no n’ha ofert cap. Per tant, són les diferents associacions les que cada any cedeixen un dels seus terrenys vedats. Així i tot, en un dia de competició s’ajunten uns 40 caçadors i es caça una quantitat gran d’animals. Per això, la Federació dona a l’associació que ha acollit la competició unes 200 perdius per repoblar la zona.

P.- Per quin motiu la Federació Balear de Caça va convocar una manifestació a les portes del Parlament Balear?
R.- Dia 26 d’abril vàrem donar suport al poble d’Eivissa de Sant Josep, on hi ha una associació de caçadors amb un vedat de caça de 9.000 hectàrees. Un partit del Govern ha sol·licitat que aquestes 9.000 hectàrees es redueixin a 4.000 perquè diu que la guàtlera i la tórtora s’han de protegir. Tot això, sense haver fer cap pla tècnic ni haver presentat cap documentació que verifiqui que els caçadors molestes l’àrea de cria d’aquests animals. Directament han restringit la caça de tord, guàtlera i tórtora dins una àrea de 5.000 hectàrees. Allò que reivindicam és que sense un informe tècnic, no hi ha manera de verificar que els caçadors molestin.

P.- S’han convocat més manifestacions?
R.- Està programada una altra manifestació dins el mes de juny, si s’accepten els permisos. En principi seria davant el Parlament, però com que es preveu que sigui més grossa, tal vegada ho farem el cap de setmana a un altre punt concret de Palma.

P.- Què s’ha de tenir en compte a l’hora de regular la caça?
R.- Hi ha diversos partits polítics que directament van a prohibir la caça i no donen un marge mig. Hem de tenir en compte que nosaltres tenim unes tradicions i que hi ha molta gent que viu de la caça. També hi ha molts llocs de feina relacionats amb el sector. A més, moltíssimes finques de Mallorca tenen els seus únics ingressos gràcies als caçadors, depenen de nosaltres perquè no tenen altres entrades, ja sigui perquè el seu terreny és àrid o no es pot cultivar. Els caçadors pagam per anar a caçar a aquestes finques i també els ajudam: repoblam si fa falta, sembram si podem i si no hi ha aigua, n’hi duim perquè els animals es puguin reproduir amb més facilitat.

P.- Quines restriccions generals vos afecten?
R.- Hi ha quotes de captures individuals per caçador i dia que s’estan reduint. Per exemple, a la península hi ha moltes províncies que no tenen cap quota màxima de tord ni segons quin tipus d’espècies, a diferència d’aquí. Les Illes són sempre les primeres afectades i ara mateix estam amb una quota de captura de 18 tords. També s’han reduït els dies de caça i tira a tira ells van acurçant amb la finalitat de poder, a la llarga, aturar la caça. És important remarcar que nosaltres no caçam cap espècie que en algun moment no hagi estat declarada plaga. Allò que ens deixen caçar són animals que, si no es controlen d’una manera o d’una altra, es convertiran en plaga.

P.- Quan comença la temporada de caça?
R.- Sol començar el 24 de juny, quan s’obre la veda del conill. Després ve la “mitja veda”, que comença el 15 d’agost. A partir d’aquest moment podem caçar el tudó i la guàtlera, a més del conill. Finalment, el 12 d’octubre s’obre la veda general, on es pot caçar també el tord, la cega i la perdiu. Aquests són els animals que normalment tots caçam. La veda general es tanca el darrer diumenge de gener. La modalitat de filats també s’obre el 12 d’octubre, però es tanca dues setmanes després que la fi de la veda general.

P.- A Sóller, què és allò que més es caça?
R.- A Sóller caçam principalment el tord. Després també es caça el tudó i, segons a quines zones, la perdiu i la cega.

P.- Quins requisits ha de complir una veda de caça?
R.- Com a particular, una persona pot posar una placa de veda als seus terrenys, però la Conselleria exigeix un número mínim d’hectàrees. No tothom té tantes hectàrees, per això es permet que caçadors confrontants es puguin adherir a la mateixa veda de caça i així anar afegint hectàrees. En el cas que un caçador particular no pugui obtenir una placa de veda de caça per al seu terreny, aquest es declara com a “terreny lliure”. Això implica tenir més restriccions pel que fa a la quota i dies de caça.

P.- Com és un dia de caça?
R.- Jo surt amb els meus cans. Tenc un ca de la raça Bretón que serveix per qualsevol tipus de caça. També tenc un Pointer i un Setter, que són més per caçar cega i perdiu. Anam a fer l’alba, que implica arribar abans que rompi la claror, i després feim el gran dia, que pot durar fins al migdia.

P.- Què diria a aquelles persones que estan en contra de la caça?
R.- Els diria que, abans de posar-se en contra de la caça, fessin una avaluació del món de la caça. És cert que matam, però també cuidam i repoblam, a més de donar un benefici als senyors de les finques. Primer s’ha d’avaluar tot això. No s’ha de prohibir abans d’informar-se. Allò que volem és que primer s’avaluïn les coses per comprovar si realment feim mal o no. Primer s’ha de demostrar que perjudicam.