Diari digital de la comarca de Sóller
Dijous, 11 d'agost de 2022   |   03:51
 
Enquesta  
Servirà perquè el Govern posi ordre als problemes de la depuradora que s'hagi denunciat un abocament fecal a la Guàrdia Civil?


No
 
Entrevista
11/03/2022 | 13:02
Maria Teresa Estades i Maria Alcover:
“Vaig néixer dins la terra, on abans la vida era més difícil”
Cati Aina Oliver

La Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu concedirà la seva Medalla d’Or a Maria Alcover (Sóller, 1930), en nom de les dones treballadores del camp. Una distinció que l’entitat centenària atorga de manera anual i que previsiblement es lliurarà a l’assemblea general, el pròxim 18 de març. Alcover ha dedicat la major part de la seva vida al camp, a la pagesia i també a la seva família. Des de fa una vintena d’anys viu amb la seva filla, Maria Teresa Estades, qui l’acompanya en tot moment i recorda tot allò que la seva mare li ha contat al llarg dels anys.

Pregunta.- Què vàreu sentir quan vos varen comunicar que rebríeu la Medalla d’Or de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu de Sóller?
Maria Alcove
R.- Vaig estar molt contenta i vaig pensar molt amb el meu home.
Maria Teresa Estades.- Ella va estar molt contenta quan li vaig contar i jo també em vaig alegrar molt, ja que és un reconeixement a la seva feina. Em va agafar de sorpresa. En el fons, és una manera de reconèixer la dona pagesa de Sóller i el mèrit que té la dona dins el món de la pagesia.

P.- Quan vàreu començar a fer feina al camp?
M. A.- Jo ja vaig néixer dins la terra i tota la vida hi vaig estar. En aquell temps podíem viure d’aquella feina.
M. T. E.- Ella sempre m’ha contat que des de ben petita, des dels 5 o 6 anys, ja anava a collir oliva als olivar i a fer herba dins l’hort. Tota la seva vida s’ha dedicat al mateix: fer feina al camp.

P.- Precisament aquesta setmana s’ha celebrat el dia de la dona treballadora.
M. T. E.- Sí. Està molt bé que també es reconegui la feina de la dona al camp. Ella ha fet molta feina durant tota la seva vida i també ha anat molt a la cooperativa, ja que quan es varen aturar d’anar a vendre els seus productes al Mercat de Pere Garau de Palma hi duien tot el gènere.

P.- Quins productes veníeu?
M. A.- Jo anava per les cases de Sóller a vendre llet.
M. T. E.- Quan era nina vivia amb els seus pares a Ses Argiles. A casa seva tenien dues vaques i venien la llet a les cases de Sóller. Ella devia tenir uns 15 anys i tenia un germà que també es va dedicar tota la seva vida a la terra. La vida d’aquell temps era diferent. Més endavant, durant una trentena d’anys, juntament amb el meu pare, varen anar a vendre els seus productes a Palma, al Mercat de Pere Garau. Hi venien taronges, llimones, olives i més fruita. Jo també hi vaig anar molts d’anys, fins que els meus fills varen néixer. L’hortalissa que feien els meus pares era per menjar, no per vendre. Es dedicaven molt a l’oliva verda, negra i a l’oli.

P.- La vida d’una dona treballadora era més difícil en aquell temps?
M. A.- Sí. Però la feina al camp era la mateixa. Ens avesàvem i ho fèiem per gust.
M. T. E.- Ella no tenia aturall i feia allò que li donaven. És cert que si havia de fer feina de força no en tenia com un home, però sí tenia el mateix coratge que qualsevol, o més.

P.- Ha canviat molt la pagesia si es compara amb quan era més jove?
M. A.- Sí. Ara la gent gairebé no sembra. Només cullen la fruita dels arbres. La vida d’aquell temps, si es compara amb la d’ara, té un cent per cent de diferència.
M. T. E.- Quan ella era nina, i també abans que ella nasqués, els seus pares feien hortalissa per anar-la a vendre al mercat de Sóller. La gent no es movia tant com ara, ja que anaven amb carros. Hem de tenir en compte que d’això ja en deuen fer 125 anys, si suposam que els meus padrins la varen tenir a la trentena d’anys.

P.- Com veis la joventut d’avui en dia?
M. A.- Pens que tenen més facilitats que nosaltres perquè no viuen igual. Nosaltres, quan naixíem, ja naixíem fent feina. Abans la majoria dels infants només anaven a escola quan plovia. Si feia sol, havíem d’anar a fer feina al camp. Ara això ja no passa i tothom va a l’escola cada dia. A més, la gent d’avui no s’assembla gent a la d’abans. Vaig viure un temps on hi havia molta misèria i fam.
M. T. E.- Hem de pensar que quan ella era petita va viure la Guerra Civil i la postguerra, que no varen ser gens fàcils. A més, en aquell temps la manera de tractar els infants no era la mateixa, ja que tot d’una que podien els enviaven a fer feina. Avui en dia tot és diferent, allò principal és que el nin estigui bé, no li falti res i vagi a escola.

P.- La gent jove d’avui en dia hauria d’estar més en contacte amb la pagesia?
M. A.- Podrien fer-hi més feina, però és cert que no guanyen el mateix que poden guanyar fent feina a un altre sector o empresa. Per aquest motiu la terra està maltractada. A més, quan treballes a la terra, tens el risc de quedar-te sense feina si la temporada és dolenta o si allò que cultives no funciona.
M. T. E.- És molt difícil avui en dia viure de la pagesia.

P.- Enguany complireu 92 anys. Encara gaudiu de passar temps a l’olivar o dins l’hort?
M. T. E.- Sí. Surt una mica al jardí o a l’hort a fer herba. És bo per a ella perquè així li pega aire fresc i també el sol. Sempre li ha agradat estar a la terra. També anam a l’olivar, on hi tenim tres xots. Fa uns anys, quan va venir a viure amb nosaltres, sí que feia més coses, com estar pel jardí, arreglar ramells i collir taronges per dur-les a la cooperativa.

P.- Quin contacte teniu amb la Cooperativa de Sóller?
M. T. E.- Un dels primers socis de la Cooperativa de Sóller va ser el meu padrí de part de pare. Després ho va ser el meu pare, després la meva mare i ara jo som sòcia. Duim el gènere de ca nostra a la cooperativa. Aquesta mateixa setmana he duit la furgoneta plena de taronges. Amb tot, sé que no seré mai com la meva mare en el sentit pagès, ja que ella gaudia molt de fer feina dins l’hort.

P.- Com descriuríeu la vostra mare?
M. T. E.- Una persona molt feinera i molt de la família. Sempre ha viscut per la família i per la feina. Sempre ens ha traslladat que la família és lo primer.

P.- Va inculcar-vos l’estima per la feina al camp?
M. T. E.- A ella li agradava molt la pagesia. A mi m’agradava més el tracte amb la gent a l’hora de vendre la fruita quan anava al Mercat de Pere Garau.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a