Miquel Arbona (Sóller, 1952), més conegut dins el poble com Miquel “Repic”, coneix més que ningú els canvis que va comportar l’apertura del túnel ara fa 25 anys. Els seus pares, Joan Arbona i Francisca Colom, fundaren fa 70 anys Autocars Repic, una empresa familiar dedicada al transport principalment de turistes. Començaren amb taxis i, amb el pas dels anys, han anat creixent i actualitzant la seva flota de vehicles, que actualment compta amb 14 autocars.

Des de ben petit, Miquel Arbona sabia que volia formar part del negoci i ser conductor. Una trajectòria laboral que va començar quan tenia 16 anys i que acabarà precisament aquest mes de febrer. Actualment el seu fill dirigeix l’empresa familiar, que ha passat de generació en generació.

Pregunta.- Quan va començar a fer feina a l’empresa familiar?
Resposta.- Quan vaig acabar els estudis als 16 anys ja vaig començar a ajudar a l’empresa. Als 18 anys em vaig treure el carnet de segona i als 21 anys ja tenia el d’autocar. Des de ben petit ja tenia clar que volia ser conductor d’autocars perquè ho veia cada dia.

P.- Com foren els inicis d’Autocars Repic?
R.- Els meus pares començaren amb un taxi i l’any següent en compraren un altre. I així, a poc a poc, anaren creixent. De fet, encara tenim un dels cotxes: un Buick de l’any 1932, que duia el número 9 de taxi. Els primers autocars que va comprar el meu pare eren xassissos de camió i els duia a Vic, on els feien una carrosseria. Normalment eren cotxes americans.

P.- Quins canvis va comportar l’obertura del túnel de Sóller a la vostra empresa?
R.- Per a nosaltres va ser un canvi bastant gros. Principalment guanyàrem temps, gairebé mitja hora de diferència, un factor molt important. Per exemple, abans no teníem la informació que tenim ara sobre l’arribada dels vols dels turistes. Quan un autocar era a l’aeroport i li deien que l’avió duia una hora i mitja de retard, amb aquesta hora i mitja no li donava temps a venir fins a Sóller i tornar. Ara, però, té temps de venir, tornar a fer un altre servei fins a l’aeroport, i recollir els turistes que han arribat amb retard. El túnel ens ha permès aprofitar el temps, que és molt valuós.

P.- Com era haver de fer els transports per la carretera del Coll?
R.- La carretera del Coll castigava molt els autocars pel que fa als embragatges, canvis, suspensió, frens... Hi havia una despesa molt gran als tallers per aquest motiu. El túnel ens va llevar aquest cost. De fet, algunes marques de pneumàtics davanters posaven que duraven entre 100.000 i 120.000 quilòmetres. Nosaltres, però, ja els havíem de canviar als 35.000 perquè havíem de passar cada dia pel Coll dues o tres vegades i això castigava molt els vehicles. El seu manteniment era molt costós. El túnel ens va alleujar d’això i en el seu lloc ens va dur el peatge.

P.- Què en pensàreu del pagament del peatge?
R.- Canviàrem el cost de la mecànica i el temps pel cost del peatge. Algun any, el cost total del túnel ens suposava fins a 28.000 euros. I això que teníem el peatge reduït. Si parlam com a sollerics i no com a empresa, els sollerics havíem de pagar peatge tot i no tenir autopista. Si ho comparam amb un resident d’Andratx o a Paguera, ells tenen autopista des de Palma i no tenen peatge.

P.- Va estar a favor de l’obertura del túnel?
R.- No entenc com hi havia gent en contra de la seva apertura.

P.- Com a poble, quins són els beneficis del túnel?
R.- Sóller ha guanyat molt amb el túnel, està molt més obert que abans en tots els aspectes. Abans era un poble tancat i ara s’ha obert perquè dona facilitat per venir. Abans la gent feia una llista de coses a fer quan anaven a Palma per així aprofitar el viatge.

P.- Què en pensa de la seguretat del túnel de Sóller?
R.- Nosaltres, per sort, no ens hem trobat mai amb cap incident al túnel. Sabem que no hi ha sortides d’emergència, però ni jo ni cap xofer nostre ens hem sentit mai estrets dins el túnel.

R.- Quin és el vostre client principal?
R.- Els turistes i les agències de viatge. Els alemanys i els anglesos són les dues nacionalitats que més vénen. Als anys 70 i 80 predominaven els francesos i els belgues, però després hi va haver un canvi.

P.- Quins són els principals trajectes que feis com a transportistes?
R.- Hi ha hagut un canvi gros en aquest sentit. Als anys 70, 80 i 90 la nostra font d’ingressos principal eren les excursions, com les de Formentor o les Coves. En canvi, a dia d’avui no en tenim cap. Deu fer 10 anys que no enviam un autocar a les Coves. La nostra principal font d’ingressos actual són els trajectes a l’aeroport i el senderisme a Cúber, a Deià, Valldemossa, Lluc o el Mirador de Ses Barques.

P.- Com heu viscut els darrers dos anys de pandèmia?
R.- Ho hem passat molt malament. Abans del Covid hi va haver la fallida del grup Thomas Cook, que ens va deixar sense pagar els tres darrers mesos de feina. Després va venir el Covid, que ens ha limitat molt. De fet, encara no feim els grups de senderistes que fèiem abans de la pandèmia. A dia d’avui el senderisme amb grup encara no ha començat.

P.- Quines previsions hi ha per a la temporada turística d’enguany?
R.- Enguany sembla que pot anar bastant bé, si no hi torna a haver una altra onada. Hi ha sol·licituds de preus i disponibilitat dels autocars, però encara no hi ha confirmacions. Per tant, no podem assegurar que sigui un any bo, sinó que ho esperam. El tema de Rússia també preocupa molt. Els alemanys es veuran afectats econòmicament perquè gairebé tot el gas que empren els arriba de Rússia. I si han de prescindir d’alguna cosa, serà de les vacances.

P.- Com ha anat evolucionant la vostra flota de vehicles?
R.- Ara tenim 14 autocars entre grossos i petits, de 55, 43, 30 i 15 places. Sempre hem tingut els mateixos perquè Sóller no ha crescut molt turísticament.

P.- Com ha evolucionat el turisme a Sóller al llarg dels anys?
R.- S’han anat perdent places turístiques. Abans hi havia molts hotels petits, com el Roma, el Costa Brava, el Terra Nova o el Mare Nostrum, que ara ja no hi són. Les places que teníem fa 20 anys són pràcticament les mateixes que ara.

P.- Què necessita un conductor d’autocar per circular per carreteres tan difícils com les de Sóller-Deià o la que va a Sa Calobra?
R.- Un conductor de l’EMT de Palma no té res a veure amb un conductor de carretera que va a Sa Calobra, al Cap de Formentor o a Deià. De fet, la carretera de Sóller a Deià és molt perillosa amb autocar. Hi ha molts moments on has d’envair el carril contrari. És una conducció totalment diferent a la que puguin tenir a Palma, tot i ser el mateix carnet. Amb tot, Palma també té lo seu, sobretot pel que fa al trànsit. Personalment, m’estim més circular per carretera.

P.- Heu tengut mai cap ensurt?
R.- Per sort, hem tengut xofers sensats i no em tengut mai cap incident greu.