Diari digital de la comarca de Sóller
Dijous, 11 d'agost de 2022   |   05:08
 
Enquesta  
Servirà perquè el Govern posi ordre als problemes de la depuradora que s'hagi denunciat un abocament fecal a la Guàrdia Civil?


No
 
Entrevista
31/12/2021 | 11:17
Esperanza Locubiche:
“L’educació és l’única forma per combatre la desigualtat”
Cati Aina Oliver

Esperanza Locubiche forma part des de fa cinc anys de l’equip espanyol de l’ONG Chazon Africa, que té l’objectiu d’assegurar el benestar per als infants i famílies vulnerables de la localitat de Molo (Kènia). Nascuda el 1965 a Madrid, Locubiche va decidir venir a viure a Sóller quan tenia 30 anys. Va estudiar Periodisme i actualment treballa com a restauradora de mobles antics a Es Petit Taller de Palma. Dedica el seu temps lliure a jugar al tenis, a llegir i a la música. De fet, ha format part de la coral Pro Musica Chorus de Sóller durant un grapat d’anys.

Destaca sobretot la seva vocació pel que fa a la solidaritat i l’activisme compromès amb la inclusió social. A més de formar part de Chazon Africa, també col·labora des de fa molts anys amb Sóller Solidari, la Fundació Rana i l’associació Kal Melanina. Fa poc es va formar en mediació intercultural, un curs que li va permetre fer pràctiques al Centre d’Informació i Orientació per a la Immigració (OFIM).

Pregunta.- Què la va dur a formar part de l’equip espanyol de Chazon Africa?
Resposta.- Duia un temps col·laborant amb Sóller Solidari. Quan ells varen anar a Lesbos, jo no hi vaig participar, sinó que vaig anar a Kènia amb una amiga que ja hi havia anat altres anys. A partir d’aquell viatge va començar la meva relació amb Chazon Africa. Dedic molta part del meu temps a aquest projecte i va ser una experiència molt important per a mi.

P.- D’on sorgeix el projecte i en què consisteix?
R.- Chazon Africa és una iniciativa original de Kènia. Sorgeix de dos kenyans de la zona de Molo: Lucy i Samuel, dos professors de secundària. Altercats provocats després d’unes eleccions el 2007 varen fer més vulnerables les famílies de Molo. Llavors, la parella va decidir establir allà un col·legi perquè tots els infants poguessin anar a l’escola. En realitat, l’única forma per combatre la desigualtat és a través de l’educació. Els estudis suposen als nins una oportunitat de feina i sortir endavant. És un projecte educatiu.

P.- També s’ajuda a la resta de la comunitat?
R.- Sí. A més de ser un projecte educatiu, repercuteix directament a la comunitat. La major part de les coses es compren allà, com puguin ser els llibres o les cadires del centre, les quals les realitza un ferrer local. A més, quan es va fer el menjador, es varen contractar kenyans per construir l’edifici. La idea no és arribar a Àfrica amb la maleta plena de coses, sinó comprar-ho allà. És un projecte molt local i els professors també són d’allà.

P.- En què consisteix exactament la seva feina dins l’organització?
R.- Ara mateix, des d’Espanya, feim voluntariat. Es molt important donar suport al projecte des d’aquí. De qualque manera és gairebé més important el voluntariat que es pugui fer des d’Espanya que el que es pugui fer allà. Estic dins la junta directiva de l’equip espanyol i duc sobretot el tema de voluntaris i des de fa dos anys present els papers a l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) perquè es reconegui Chazon Africa com a projecte de cooperació i desenvolupament. Ara hem aconseguit que l’AECID reconegui d’aquesta manera el projecte i això implicarà que tots els donants es podran desgravar el 80%. És un exercici de transparència i una passa molt important. Al cap i a la fi som nosaltres qui realitzam tots els papers, no pagam cap agència perquè ens ho faci, ja que tots els doblers recaptats són per al projecte de Molo. Una altra de les tasques que duim a terme des d’Espanya és donar a conèixer el projecte. A més, des d’aquí els donam suport per a projectes molt concrets, com per comprar llibres, fer un menjador, etcètera.

P.- Cada quant viatja a Molo?
R.- Hi anava cada any, però ara amb el coronavirus no hi he anat. Allò més important és anar-hi i, en tornar, ser la veu de la realitat que hi ha allà, explicar el projecte i intentar rompre els estereotips que hi ha entorn al voluntariat.

P.- Quina tasca fa allà?
R.- Allà visit les famílies, pas moltes hores a l’orfenat i també dedic temps a fer feina a l’ordinador, sobretot emplenant dades.

P.- Quina és la seva situació?
R.- Kènia és un país molt divers, que té molts doblers a una part, però també molta misèria. Molo és una zona agrícola a 2.500 metres d’altura. Una zona molt verda i on hi fa molt de fred. L’educació a Kènia s’ha de pagar i moltíssimes famílies no tenen els doblers suficients per dur els seus infants a l’escola.

P.- Durant les festes de Nadal es realitza alguna iniciativa especial?
R.- Com cada any elaboram calendaris i els doblers recaptats es destinen al projecte.

P.- Quans infants formen part del “Chazon Children Centre”?
R.- Ara mateix hi ha 450 infants. Allà fan tota primària i després han de realitzar una prova final que els permet passar a secundària. Aquells que treuen una nota molt alta tenen dret a anar a un “high school”, que consisteix en una educació més elevada. Aquests infants necessiten un apadrinador, ja que aquesta educació és més cara i els nins i nines són interns. Allà tenen una habitació i menjar entre setmana perquè se centrin en els seus estudis. Seria el cas de la nina apadrinada pel Col·legi Sant Vicenç de Paül. Després del “high school” van a la universitat. Enguany, de fet, tres antics estudiants de Chazon Africa han acabat la carrera i ara exerceixen de professors al centre. Això és meravellós, ja que el projecte es retroalimenta. Una d’ells és assistenta social, que es necessitava moltíssim; tambéhi ha un enginyer i un informàtic.

P.- Quines són les necessitats més urgents del centre?
R.- Necessitats educatives. Necessitam que s’apadrinin tots els infants que hagin passat la prova final que els donarà accés a secundària. Normalment demanam doblers per a projectes puntuals, però ara que formam part de l’AECID estaria bé que la gent pogués destinar uns pocs doblers mensuals a Chazon Africa, ja que al final recuperarien el 80%. Això permetria poder solucionar problemes que normalment sorgeixen, com de manteniment de les infraestructures, per exemple.

P.- Com afecta el coronavirus a Molo?
R.- A l’orfenat hi ha un hort i una granja amb els quals es paga gran part del projecte, com puguin ser els sous dels professors. Però amb el Covid han venut menys productes i hem hagut de recórrer als doblers recaptats d’Espanya. A més, com també passa aquí, hi ha més famílies vulnerables i, per tant, més infants a Chazon Africa.

P.- Com podem aportar el nostre granet d’arena?
R.- Fent donacions econòmiques i apadrinant alumnes de secundària perquè puguin continuar amb els seus estudis. També es pot apadrinar un infant de primària per uns 100 euros anuals, per cobrir els seus estudis, uniforme i menjar. A més, també es poden fer voluntariats tant allà com aquí.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a