En poc més d’un any, l’especialista en cultura popular Joan Carles Simó haurà presentat tres publicacions. El novembre del 2020 va ser el torn del llibre “Aires Sollerics, 50 anys de cultura popular”, per commemorar el mig segle del grup. La setmana passada va presentar a la Seu de Mallorca l’obra que Simó descriu com a “cabdal”: l’Op. 64 de Ramon Llull, “Ars ad faciendum et soluendum quaestione”. L’edició crítica i llatina d’una de les obres més importants de Llull. I avui presentarà juntament amb Antoni Quetglas el llibre “El batec del poble. La vida al Sóller del segle XIX sota la visió de Mn. Rullan i Mir”, a les 20 hores al Centre Cultural Can Dulce.
Nascut a Almassora (Castelló) el 1963, Simó és llicenciat en Filologia Clàssica i doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de les Illes Balears. Resideix a Sóller des del 1991, any en que va començar a formar part d’Aires Sollerics i amb el qual ha investigat el patrimoni cultural mallorquí. El seu interès i especialitat en la cultura local l’han duit a pronunciar diferents conferències, com la que es va dur a terme a Fornalutx el mes passat, sobre els 20 anys dels Xeremiers de Sóller.

Pregunta.- Ha realitzat diverses publicacions en poc temps. Ha estat intens?
Resposta.- Sí. La veritat és que darrerament el meu ritme de vida és bastant accelerat i a vegades angoixant. S’ha plantejat molta feina seguida i ha costat molt treure-la tota endavant. Els dos darrers anys han estat intensos. Amb tot, crec que ho hem tret amb solvència.

P.- Quanta feina i anys li han duit aquestes obres?
R.- El llibre d’Aires Sollerics vàrem començar a treballar-lo uns anys abans del seu 50 aniversari. Tal vegada va dur poc més de tres anys de feina. Pel que fa al de Rullan i Mir, jo ja vaig extreure alguns documents del manuscrit i vaig presentar algunes comunicacions en les Jornades d’Estudis Locals de fa anys. Com que vàrem veure que era un text molt interessant i que aportava una visió d’allò que era Sóller al segle XIX, juntament amb Antoni Quetglas vàrem decidir publicar tot el manuscrit. En definitiva, la tasca havia començat abans, però en l’últim any i mig hem fet molta feina per treure’l endavant. La publicació de l’obra de Llull és el fruit de tota la investigació feta durant 20 anys.

P.- A qui van dirigits?
R.- El llibre d’Aires Sollerics i de Rullan i Mir van dirigits a tothom. “Aires Sollerics, 50 anys de cultura popular” descriu mig segle de la història no només de Sóller, sinó de la cultura popular a Mallorca. El grup ha estat un referent a tota l’illa i per tant pot interessar a qualsevol mallorquí. Per la seva banda “El batec del poble”, fet conjuntament amb Antoni Quetglas, és un llibre sobre la miscel·lània de Rullan i Mir inèdita. Pot interessat moltíssim als sollerics, perquè descriu els carrers de Sóller d’aquell temps, com era una casa sollerica, el mobiliari, les festes que es feien, etcètera. Des del punt de vista etnogràfic és molt interessant. Per contra, el de Llull és específic per a investigadors i universitats. Es tracta d’un llibre molt esperat pel món de la filosofia medieval perquè és una aplicació de l’art de Llull. És molt específic per a persones que sàpiguen sobre ell.
P.- Si hagués de descriure en una frase cada llibre, com ho faria?
R.- És complicat. El de Llull és el llibre de la meva vida. Ha ocupat la faceta més científica i professional, la que afecta als meus estudis i a la meva carrera. En el cas d’Aires Sollerics, és el llibre més passional, perquè afecta a un grup que ha estat sempre com una família. I el de Rullan i Mir és el llibre més emblemàtic de la meva implicació en la vida sollerica perquè recull la manera de viure de la gent de Sóller, que a mi sempre m’ha fascinat.

P.- Què és allò que més li fascina dels sollerics?
R.- La manera de viure molt aferrada a allò que és Sóller, sense deixar de banda l’avanç, però molt conscients de que s’han de guardar les coses que s’han de guardar. Crec que és un aspecte que tots hauríem de tenir present en general.

P.- Era necessari posar damunt paper la tasca de recuperació i de dignificació de la cultura popular mallorquina que ha fet Aires Sollerics durant els seus primers 50 anys?
R.- Sí. Aires no només és un grup folklòric, sinó que s’ha preocupat sempre de reivindicar i recuperar el patrimoni i la cultura pròpia, per això era important posar la seva feina per escrit.

P.- Li ha dedicat molt de temps a Llull.
R.- Des que vaig arribar a Mallorca he volgut treballar Llull. Aquesta investigació m’ha permès anar diverses vegades a Alemanya, a la universitat de Friburg. Llull fa una teoria sobre com demostrar la fe catòlica amb la raó. I en aquest llibre allò que fa és una aplicació pràctica. Consisteix en posar en pràctica tot aquell sistema ideal de Llull. En aquesta obra es plantegen més de mil preguntes diferents sobre temes molt diversos per demostrar que el seu art es pot aplicar a mil coses diferents.

P.- És difícil estudiar la figura de Ramon Llull?
R.- La figura de Llull és complicada perquè el seu raonament és complicat. En la seva època era una gosadia voler demostrar la fe amb la raó, però Llull és una caixa de sorpreses. És innovador en tants aspectes que el fan únic en la història del pensament. Intentar que la raó humana sigui tan poderosa i capaç d’entendre la divinitat em sembla espectacular. Llull ens fa veure el món d’una altra manera i des d’una altra perspectiva. El seu estudi és inclassificable, té un poc de tot i això el diferencia dels altres. Alguns el situen com a precursor de la informàtica. Complicat ho és, però això no significa que no sigui apassionant.

P.- Continuarà estudiant-lo?
R.- Llull és interminable i inabastable. Jo no he pogut llegir la seva obra completa i m’agradaria continuar llegint.

P.- Se li ha donat suficient importància a Mallorca?
R.- No. Llull aquí sempre s’ha tingut com una figura molt complexa, inabastable i no massa interessant. En els temaris del sistema educatiu Llull sempre es passa per damunt, no s’aprofundeix massa en la seva figura. Ara comença a haver-hi una mica de moviment a la universitat, però és una figura bastant bandejada.

P.- A altres indrets, com Alemanya, sí que s’ha tingut més en compte.
R.- Sí. A Alemanya és una figura cabdal. De fet, la Universitat de Friburg té l’institut Ramon Llull que es dedica l’edició de les obres de Llull inèdites i a fer el catàleg complet de l’obra lul·liana.

P.- Les llengües clàssiques estan suficientment valorades en l’actualitat?
R.- No. Les llengües clàssiques són el menyspreu continu de tots els sistemes educatius a Espanya. No s’arribarà a entendre mai que sense les llengües clàssiques no podem entendre pràcticament res de la nostra cultura. És impossible estudiar la nostra cultura sense estudiar les llengües clàssiques.