Diari digital de la comarca de Sóller
Diumenge, 5 de desembre de 2021   |   08:09
 
Enquesta  
Estàs d’acord en la creació del vial peatonal que uneixi Gran Via i l’aparcament de Cetre per dins Can Pitera?


No
 
Entrevista
12/11/2021 | 12:34
Brigitte Strebelle:
"No vaig dubtar en venir a viure a Sóller"
Cati Aina Oliver

Brigitte Strebelle és un cas atípic si el comparam amb la resta de francesos residents a Sóller. Va néixer a Bèlgica i amb només cinc anys la seva família es va traslladar a França, on va cursar Batxiller, va aconseguir la nacionalitat i va exercir com a professora a un col·legi privat. Amb l’objectiu d’aprendre i millorar idiomes, va viatjar a Anglaterra per perfeccionar l’anglès i també va venir a Mallorca per millorar l’espanyol.
Allò que no esperava, però, era enamorar-se de Sóller i de la seva gent. L’any 1966 es va casar amb un solleric i des de llavors gaudeix de l’entorn i la gent del poble. A més, forma part de la junta directiva de l’Associació França a la Vall de Sóller.

Pregunta.- Des de quan forma part de l’Associació França a la Vall de Sóller?
Resposta.- L’Associació França a la Vall de Sóller es va crear dia 15 de maig del 2008 per iniciativa de l’Ajuntament, el fill il·lustre Pere Serra i el cònsol honorari Michel Magnier. És curiós, perquè en aquell moment l’ajuntament va avisar a tots els residents a Sóller nascuts a França de la creació d’aquesta associació, però jo no vaig néixer a França, sinó a Bèlgica, i per tant no em vaig adonar de la seva existència fins al darrer moment. Llavors, vaig presentar la meva candidatura per formar part de la junta directiva i m’acceptaren. Inicialment vaig entrar com a vocal i després vaig quedar com a tresorera. Per tant, hi form part des dels seus inicis.

P.- Què la va dur a venir a viure a aquest poble?
R.- Sóc un cas atípic. Per començar, jo vaig néixer a Bèlgica i tota la meva família era belga. Ens mudàrem a França quan tenia cinc anys i em considerava més francesa que belga. Als 18 anys vaig venir aquí per perfeccionar l’espanyol i durant el trajecte per la península em vaig adonar que no entenia l’idioma. Però quan vaig arribar a Sóller em vaig sorprendre, ja que gairebé tothom xerrava francès. Això em va encantar. Aquí vaig conèixer el meu primer home i després de quatre anys ens vàrem casar.

P.- Què en pensa de la relació de Sóller amb França?
R.- Podria assegurar que no hi ha cap família de Sóller que no tengui algun avantpassat que hagi anat a França per algun motiu. A aquest poble hi ha una mescla extraordinària entre francesos i sollerics. M’encanta. Totes les famílies tenen alguna història per contar. Sense anar més enfora, Pere Serra es va casar amb una francesa que vivia al nord de França, aprop d’allà on vivia jo. M’agradava xerrar amb ella i recordar com era la nostra vida de joves allà.

P.- Quants francesos hi deu haver al poble?
R.- És difícil saber-ho amb exactitud. Així com reconeix el cònsol honorari Michel Magnier, hi ha pocs francesos inscrits com a residents a Mallorca, però n’hi ha molts més dels que estan registrats al consolat. A l’Associació França a la Vall de Sóller hi ha més de 400 inscrits, però la realitat és que els francesos van i venen, ja que tenen cases a Mallorca i a França. Per tant, socis actius en tenim 100, tot i que ara amb la pandèmia són manco. Confiem que la situació millori.

P.- Tots vos coneixeu?
R.- Tots tenim relació, però uns més que altres. Hem de tenir en compte que hi ha gent que només ve durant els mesos d’estiu, altres que passen mig any a Sóller i la resta a França, i altres com jo mateixa que vivim sempre aquí.

P.- És cert que la parla sollerica s’assembla a la francesa?
R.- Sí. Hi ha gent de Sóller que a la pastanaga li diu “carrota”, per exemple. Quan vaig arribar allò que volia era integrar-me, tenir contacte amb la gent d’aquí per aprendre i perfeccionar l’espanyol, tot i que encara conservo el meu accent francès. Vaig començar a formar part d’una família sollerica i els entenia de manera intuïtiva precisament per aquesta similitud que hi ha amb ambdues llengües. A mi, instintivament em ve abans una paraula mallorquina que una en castellà, però a l’hora de comunicar-me, tenc més fluïdesa en espanyol.

P.- Va ser difícil deixar França?
R.- En el meu cas no va ser difícil. Quan vaig conèixer Sóller em vaig enamorar del poble abans que del meu home. No vaig dubtar ni cinc minuts. Tenia els meus pares a França, però com que els agradava viatjar no em va preocupar tant. De fet, finalment ells varen venir a viure aquí. No m’he plantejat tornar a viure a França.

P.- Per què és important tenir associacions de nacionalitats diferents?
R.- És una forma de conèixer noves coses. M’encanta França i intercanviar coneixements francesos. Una associació és per ajudar-se uns als altres. Qualsevol ajuda a una persona que ve de fora s’aprecia molt.

P.- Quins actes hi dureu a terme?
R.- Fa dues setmanes es va reobrir la biblioteca i videoteca de l’associació, situat a la segona planta de l’edifici de Ses Escolàpies. Estarà oberta cada dimecres de les cinc fins les set del capvespre per a la consulta i lloguer de llibres i pel·lícules franceses. Avui hi ha la junta general ordinària de l’associació, el proper 21 de novembre farem una torrada i també s’ha previst fer un taller de flor de taronger per destil·lar el seu perfum. Dia 4 de desembre farem de les 6 a les 7 del capvespre una recollida de donatius a la capella de Ses Escolàpies, on tothom que vulgui podrà col·laborar a benefici del Grup d’Acció Social de Sóller. I, per acabar, el 16 de desembre els socis es reuniran a Can Xoroi per fer un pa amb oli en motiu de Nadal i el nou any.

P.- Anima als francesos residents a la Vall a inscriure’s a l’associació?
R.- Clar que sí. Tal vegada hi ha persones que no coneixen de l’existència de l’associació, per això és important facilitar el nostre telèfon perquè així tot aquell que vulgui ens pugui contactar. He de dir que darrere cada soci hi ha una família o un grup d’amics que consideren que no és necessari inscriure’s a l’associació, però sí que participen en els actes que celebram. Nosaltres obrim les portes a tothom, tothom que vulgui és benvingut, ja siguin francesos o francesos-mallorquins.

P.- Quina va ser la seva experiència com a funcionària a l’Ajuntament de Sóller?
R.- Vaig començar com auxiliar administrativa, vaig fer oposicions per aquest lloc de feina i més endavant per ocupar el lloc de lletrada. Una de les tasques que duia a terme era classificar els butlletins oficials. Crec que va ser el principi del meu interès per l’aspecte jurídic. Jo llegia tot allò que sortia als butlletins oficials i em sorprenia descobrir tot allò que desconeixia. També vaig assumir en diferents ocasions les funcions de secretària, quan qui ocupava el càrrec partia de vacances.

P.- Quan va començar a estudiar la llicenciatura en Dret?
R.- Després de la mort del meu home, ja que necessitava estar ocupada. Vaig decidir començar a estudiar l’any 1986.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a