Nascut el 1970, Joan Ferragut és enguany l’organitzador de la Pujada a Lluc en Bísties, que se celebrarà demà després de dos anys. Fa 26 anys que és taxista i els darrers 16 ha format part de l’Associació Mostra Ramadera de Sóller. El seu temps lliure el dedica a estar a l’aire lliure, a pescar i també als seus quatre cavalls. L’afició a aquests animals li ve des de petit, ja que tots els seus padrins també en tenien. Fa 11 anys, la seva filla Magdalena va ser la nina més jove que va pujar a Lluc muntada. Tenia només 5 anys i va anar i tornar damunt el seu cavall. Demà s’espera que més de 40 persones participin a la pujada i passin la nit a Lluc.

Pregunta.- Demà torna la Pujada a Lluc en Bísties. Ja en teníeu ganes, després de dos anys?
Resposta.- Sí. La veritat que la gent s’havia refredat un poc, però aquests darrers dies s’han anat animant.

P.- Quantes persones sereu enguany?
R.- Més de 40. N’hi haurà 15 que anirem muntats, després hi haurà uns 5 o 6 carros i també persones que s’animaran a fer l’excursió a peu.

P.- Sereu pocs respecte a altres anys?
R.- Sí. Tot ha fet un canvi molt gros. La gent no s’ha animat tant i també n’hi ha d’altres que tenen feina o no poden venir. Altres anys hem estat molts més.

P.- Era habitual fer-la abans. Per quin motiu s’ha hagut de retardar unes setmanes enguany?
R.- El problema que hem tingut són les habitacions de Lluc: no n’hi havia. Hi ha hagut diversos factors els darrers cap de setmana que ens han obligat a retardar la pujada a demà. Entre ells, la Pujada al Puig Major, la Fira de Lluc, la Mallorca 312, etcètera. No ha estat fins aquest cap de setmana que hi ha hagut habitacions disponibles.
P.- Quan volíeu fer la pujada?
R.- Entre el darrer cap de setmana de setembre i el primer d’octubre.

P.- Com és la Pujada a Lluc en Bísties?
R.- Es divideix en dos recorreguts: el d’aquells que van muntats i el d’aquells que van en carros. Els que van muntants comencen al cementiri cap a les vuit del matí direcció l’Ofre i cap a Cúber. Més o menys quan duim quatre hores de camí arribam a la Font des Noguer per fer un berenar-dinar i després tiram cap a Massanella. Enguany canviarem el recorregut i en comptes d’anar cap a Coma Freda, anirem per Sa Volta den Lluqueu, ja que per Coma Freda el camí ja està molt malament i és perillós.

P.- I pel que fa als carros?
R.- Cada any es reuneixen al Puig i des d’allà tiren cap amunt, per carretera. Arriben a la Font des Noguer, on ens trobam i menjam tots plegats. Després segueixen el seu camí per carretera fins arribar a Lluc.

P.- Què tardau en arribar a Lluc?
R.- Arribam a Lluc sobre les quatre o quatre i mitja del capvespre. Deixam els animals, feim un sopar, quedam a dormir i el diumenge tornam sortir a les vuit del matí cap a Sóller.

P.- Com és el camí de tornada?
R.- Anam per una finca que es diu Son Nebot, després sortim a la carretera, direcció Sa Calobra. Després pujam cap al funicular i anam cap a Bini Gran i Bini Petit, Moncaire, Bàlitx, Sa Capelleta i finalment Sóller. Normalment ens aturam a la Font de Sa Bauma a menjar alguna coseta.

P.- Què han de tenir en compte tots els participants?
R.- Disposarem d’un camió que s’encarregarà de dur el menjar, les motxilles i roba de tots els participants. Toni Frau posa el camió i Joan Garcia el condueix. A més, enguany els ajuntaments de Sóller i Fornalutx col·laboraran amb el dinar a la Font des Noguer.

P.- I tothom que vulgui, hi pot participar?
R.- Sí. Primer tenen preferència els de l’Associació Mostra Ramadera de Sóller i, si hi ha més habitacions disponibles a Lluc, tot aquell que vulgui venir, s’hi pot apuntar. Enguany vendran tres o quatre persones d’altres municipis de Mallorca.

P.- La Pujada a Lluc en Bísties implica tallar la carretera?
R.- Avui en dia no, però fa un temps sí. Havia de venir tràfic, una ambulància, protecció civil, etcètera. Ara tot ho feim per muntanya i l’única cosa que hem de tenir en compte és el servei de neteja, per tal de llevar els excrements dels animals.

P.- Què més implica coordinar aquesta pujada?
R.- He de dir que tots ens ajudam. Hem de reservar les habitacions de Lluc, el restaurant, demanar als propietaris de les finques si ens deixen passar, demanar-los les claus, etcètera. En definitiva, demanar molts favors a tothom. De moment, tots es porten bé i per això donam les gràcies a tothom. Això sí, coordinar la pujada no es pot comparar amb allò que implica coordinar la Fira de maig, ja que aquesta darrera suposa molta més feina.

P.- Ens pot avançar alguna cosa de la Fira de l’any que ve?
R.- Encara no. Però si tot va bé puc dir que estarà molt bé. Hi ha bastantes coses preparades i un pressupost alt. El més que ve ja sabrem més coses.

P.- Des de quan es realitza aquesta activitat?
R.- El fundador de la Pujada a Lluc en Bísties va ser Joan Bisbal, a finals de la dècada dels 80. El 1989 va ser el primer any que va pujar amb el mul. Ens agradaria fer-li una commemoració. Després, l’Associació Mostra Ramadera va agafar l’organització de l’activitat a partir del 1994, ara fa 27 anys.

P.- Quina ha estat l’evolució de la Pujada a Lluc en Bísties al llarg del temps?
R.- Jo hi particip des de que tenc animals, des de fa 16 anys. Record que al sopar de Lluc érem més de 100 persones, però tira a tira aquesta activitat ha anat minvant. Hi havia molta gent major que ara ja no ve. I ara tampoc hi ha gent jove.

P.- Quants animals té i què implica tenir-los?
R.- Tenc quatre cavalls i impliquen molt de menjar. Cada dia els dedic dues hores sense comptar les excursions i sortides tres dies a la setmana. Fa molt que els tenc i els estim molt.

P.- Quantes persones formen part de l’Associació Mostra Ramadera de Sóller?
R.- Som 120 socis. Ara bé, entre els socis hi ha persones de tota la vida, majors, que tot i que no venguin a les excursions, segueixen formant part del grup.

P.- Quines altres activitats realitza l’Associació Mostra Ramadera?
R.- Normalment cada cap de setmana es fan excursions. Fa anys també muntàvem paelles, cada any anàvem a dormir a Tuent dos dies, per Pasqua anàvem des de Pollença fins Sóller, etcètera. Voldríem recuperar la força de l’associació, però costa molt. I més ara amb la pandèmia.