Diari digital de la comarca de Sóller
Diumenge, 5 de desembre de 2021   |   09:55
 
Enquesta  
Estàs d’acord en la creació del vial peatonal que uneixi Gran Via i l’aparcament de Cetre per dins Can Pitera?


No
 
Entrevista
20/08/2021 | 13:02
Joan Lluís Pons:
“Que tothom sortís a Plaça a veure’m em va fer molta il.lusió”
Joan Vicens

Es troba descansant a Sóller després d’haver disputat els segons Jocs Olímpics de la seva carretera esportiva. El nedador solleric de 24 anys, Joan Lluís Pons, explica en aquesta entrevista com va viure la cita olímpica de Tokyo 2020, que es va celebrar 365 dies més tard de la data prevista inicialment. També fa referència a com l’ha afectat la pandèmia i els plans que maneja per al seu futur esportiu.
Pregunta.- Vàries setmanes després de la teva participació a Tokio 2020. Quin balanç en fas dels Jocs Olímpics?
Resposta.- En general molt content pel rècord d’Espanya perquè al final simbolitza que m’he superat i que he aconseguit la millor marca en el moment que tocava. Però si que és cert que m’hauria agradat nedar la final. Així i tot, tampoc estic molt decebut per això perquè el nivell va ser una passada d’alt. Els altres nedadors també ho feren molt bé. I jo estic content d’haver anat a unes sèries on hi havia tant de nivell com aquestes.

P.- Precisament, et va sorprendre el nivell que hi va haver en la teva prova?
R.- Ja intuíem una mica que seria així. Sobretot després de l’europeu que vaig disputar el mes de maig. Però, així i tot, fou bastant més alt del que hauríem imaginat.

P.- La plaça de Sóller es va omplir per seguir en directe la teva participació als 400 estils. Què els diries als presents?
R.- Ja em varen sorprendre i em deixaren molt content a Rio de Janeiro amb l’emissió al Victòria. I aquí encara em feia més il.lusió, ja que aquests Jocs Olímpics estaven una mica descafeïnats, sense públic i a distància. Crec que tots els esportistes valoràvem encara més el suport que ens donava la gent a distància. I que tothom sortís a Plaça per veure’m competir em va fer molta il.lusió i en certa manera em transmetia molta energia. Estic molt content de tot aquest suport i molt agraït.

P.- Com va ser l’experiència de competir sense públic?
R.- Ja ens hi havíem acostumat una mica perquè, per sort o per desgràcia, no era la primera competició sense públic. Ja s’havia disputat l’europeu i altres competicions a nivell nacional. Però, així i tot, sobretot en uns Jocs Olímpics on els estadis són tan impressionants i que tenen aquest ambient tan especial, ho notes i et sap greu.

P.- Quan sortires de la piscina pensaves que t’havies classificat per disputar la final?
R.- Pel meu temps, jo creia que si la gent no ho feia molt bé em podria ficar. Just després de nedar passes per un circuit de premsa on no pots veure què fan els altres. Vaig estar allà quinze minuts contestant les entrevistes sense saber com anaven les altres sèries. I em vaig donar compte quan vaig sortir a la piscina de nedar suau. Allà hi havia una pantalla gegant amb el marcador, on vaig veure que havia quedat el quinzè.

P.- Et vares sentir decebut en un primer moment?
R.- Decebut no perquè al final havia fet la meva millor marca. Jo vaig fer el que havia de fer: millorar la meva marca. És cert que és una marca que en qualsevol altre any hauria estat suficient per entrar a la final. De fet, record a Michael Phelps a Londres 2012 que va quedar quart amb 4:12. I en el darrer mundial amb el meu temps hauria estat bronze. Jo vaig fer 4:12 i la medalla de plata va ser 4:10. És a dir, vaig quedar a dos segons de la plata. Però també hi va haver un nedador que sempre he mirat bastant que és en Daiya Seto que havia guanyat els dos mundials i també es va quedar fora de la final. Tothom es va sorprendre bastant.

P.- Creus que en el futur pots rebaixar encara més aquest rècord d’Espanya?
R.- A mi m’agradaria. De fet, jo crec que si hagués pogut anar a una sèrie on no hagués hagut de prendre jo la iniciativa i estar tota l’estona duent jo el ritme de la carrera, tal vegada als darrers metres hauria tengut una mica més de pressió per pitjar una mica més. I també per la preparació que he pogut fer aquesta temporada. Vulguis o no, he hagut d’aturar més d’una vegada quan algun company ha donat positiu o han tancat la piscina. En el fons és una cosa que li haurà passat a tothom. Però no he pogut fer la preparació que a jo m’hagués agradat.

P.- Què és el que més et va sorprendre d’aquests jocs?
R.- Per una banda, la capacitat que han tengut els japonesos d’afrontar-ho. Crec que la situació en la que estaven aquests jocs a qualsevol altre país li hagués costat més. I, per altra banda, la il.lusió que li feia a la gent estar en els Jocs d’una vegada per totes. També el companyerisme i les ganes de competir que hi havia. Es notava que eren uns Jocs que es varen haver d’ajornar i on la gent ho ha passat malament per arribar-hi. Això es notava.

P.- El camí fins el Jocs Olímpics ha estat més complicat per l’afectació de la pandèmia?
R.- Sí, sí. Molt més. Hem competit menys del que ens hauria agradat. Ho he hagut de fer en competicions de menys nivell perquè no he pogut competir a nivell internacional. Hi ha hagut concentracions senceres que m’he perdut per culpa d’algun contacte. I també pel fet de no estar entrenant a un centre d’alt rendiment, sinó a un club amb abonats. Això ha provocat que hi hagi hagut algun frec perquè hi ha hagut moments que els abonats no podien entrenar a la piscina, però els esportistes federats si. I hi havia problemes.

P.- Vist en perspectiva, un any de retard en la celebració dels Jocs creus que t’ha afectat negativa o positivament?
R.- Físicament no sé si estava millor enguany o si s’haguessin fet l’any passat. Però anímicament sí que jo em veia amb molta més força l’any passat. El fet de suportar tota la pandèmia i tot el que hem passat ha provocat que la temporada hagit estat molt llarga. I s’ha vist durant els jocs que molta gent que al 2020 apuntava a medalla, se’ls ha fet molt llarg. I en canvi gent que a 2020 no arribava, aquí han arribat i han despuntat moltíssim.

P.- Poc abans dels jocs vares témer que s’acabassin suspenent de manera definitiva?
R.- Nosaltres teníem una actitud que no ens crèiem que estàssim als Jocs fins que no trepitjàssim la vila olímpica. Com a anècdota, allà ens feien tests cada dia. I un dels membres de la selecció, mentre estàvem de viatge cap a la vila olímpica, va donar un resultat indeterminat al seu test. No es sabia si era positiu o negatiu. Ens trobàvem a una hora d’entrar a la vila i ens tancaren a un hotel durant quatre hores. És a dir, fins el darrer moment no vàrem saber si competíem o no.

P.- La teva classificació per a Tokio 2020 no es va tancar fins a la segona oportunitat. Aquesta circumstància va modificar la teva preparació?
R.- Dins el període de classificació que va posar la Federació Internacional vaig fer la mínima fins a set vegades. I la Federació no ho reconeixia. I això t’obliga a ajustar la preparació i a estar en forma a les competicions que ells volen, i no a les que tu creus més oportunes per a la preparació.

P.- El proper cicle olímpic serà més curt. Et veus als jocs de París 2024?
R.- A mi m’agradaria. Si que és cert que les mínimes dels Jocs solen ser la posició 14 o 15 dels Jocs anteriors. Això vol dir que en quatre anys la mínima de la meva prova haurà baixat tres segons. Per tant, hauré de tornar a fer el meu rècord d’Espanya per classificar-me, cosa que no és fàcil. I encara menys tenint en compte les traves que posa la Federació. Però a jo em fa il.lusió. Si que és cert que la propera temporada afluixaré una mica la competició i intentaré treure’m bastantes assignatures de la carrera que estic estudiant. Perquè amb aquest cicle que ha estat un any més llarg he hagut de sacrificar altres coses per poder mantenir el ritme d’entrenament.

P.- A curt termini, quins objectius et marques per aquests propers mesos?
R.- Enguany tenim el mundial i el campionat europeu que com he dit segurament renunciaré per poder anar a classe i poder assistir als exàmens. El que sí disputaré es el campionat d’Espanya de piscina de 25 metres a Son Hugo, que ja que es fa a casa m’agradaria fer-hi un bon paper.

P.- Durant la teva estada vacacional a Sóller segueixes entrenant o descanses completament?
R.- Com que ara acabam de tancar un cicle olímpic m’han donat pràcticament un mes de vacances. Les primeres setmanes han estat de relax total perquè m’ha sortit una mica el cansament d’aquests mesos. I estic disfrutant de veure la família i els amics que tenc per aquí.

P.- Molts sollerics creuen que Son Angelats hauria de dur el teu nom. Què en penses d’aquesta proposta?
R.- Ho deix una mica a les seves mans. No sé si realment ho meresc o no. És una cosa que em faria il.lusió, però també bastant de respecte. No vull ser jo qui ho demani. Deix que siguin altres els que decideixin si és convenient o no.

P.- A Sóller tens molta afició...
R.- He d’agrair com sempre tot el que em dona la gent de Sóller. Tot el suport que rep. Em sent molt afortunat i molt agraït de tenir tant de suport i saber que passi el que passi la gent reconeixerà l’esforç que faig. Quan les competicions es fan una mica costa amunt, pens que a Sóller hi ha un munt de gent a la que li faig il.lusió.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a