Diari digital de la comarca de Sóller
Diumenge, 5 de desembre de 2021   |   09:37
 
Enquesta  
Estàs d’acord en la creació del vial peatonal que uneixi Gran Via i l’aparcament de Cetre per dins Can Pitera?


No
 
Entrevista
30/07/2021 | 11:49
Domingo Morell i Sebastià Bonet:
“Fer un mes o dos bons no és sinònim de temporada”
Joan Vicens

Ca n’Aí va ser el primer agroturisme de les Illes Balears en donar-se d’alta. Domingo Morell i Sebastià Bonet transformaren al final dels anys vuitanta una gran finca del camí de Son Puça en un negoci que combinava turisme i gestió agrària. Des de llavors l’establiment ha acollit cada temporada una clientel.la que cerca la tranquil.litat de l’entorn a l’hora de gaudir de les vacances.

Pregunta.- Ca n’Aí, el primer agroturisme de les Balears. Com va sorgir la idea d’obrir-lo?
Resposta.- El 1987 vàrem obrir fent pa amb oli per als clients. Era un bar on just es podien servir begudes. Era l’equivalent a un xiringuito de platja. Però vàrem voler rompre amb la moda d’aquells temps on tot era plàstic: cadires de plàstic, taules de plàstic, sombrilles de marca... Nosaltres posàrem mantell de fil mallorquí, copa de vidre bufat i cadires de fusta. La clientel.la era mallorquina i forana. Venia gent de La Residència. Fins i tot va arribar a venir en Michael Douglas i na Diandra. Era un lloc amb molta aura.

P.- Com es trobava la finca abans d’obrir l’agroturisme?
R.- Aquesta finca sempre havia estat cuidada i estimada. Sempre ha estat de tarongers. El meu pare creia amb els tarongers i en aquell moment el ministeri d’Agricultura et convidava a sembrar tarongers. Era una època en la que la taronja encara donava doblers. I Ca n’Aí era una finca duita artesanalment com totes les de Sóller. No hi havia ni tan sols instal.lació de regadiu. Tot es regava a solc.

P. I aleshores?
R.- Aleshores vaig veure que era una finca gran i s’havia de fer una feinada per mantenir-la. Jo tenia molt de contacte amb un enginyer que em va dir que els arbres eren vells i que s’havien de substituir. Vaig veure que s’havia de posar una visió empresarial a les finques, perquè les finques també són empreses, ja que produeixen. Vaig veure que primer de tot l’havia de dotar d’un sistema de regadiu i després veure que fer amb les plantacions. I va ser aquí quan vaig començar a veure que de la fora vila no hi havia possibilitat de subsistir. Vaig anar molt per França i després, per raons de la vida, em vaig trobar amb en Sebastià als 22 anys. Ell sempre ha tengut una part romàntica i cultural amb el món del vi. És a dir, a ell li atreia una part gastronòmica que està vinculada amb la terra, i vinícola, que també està vinculada amb la terra. I jo tenia la part creativa. I tot això ens va fer convergir.

P.- Com va rebre el Govern Balear aquesta iniciativa?
R.- A la conselleria hi havia gent que estava oberta i altres més reticents. Hi havia l’escull de les normatives, però que al mateix temps estaven relacionades amb Europa, on tot s’estava desenvolupant. Aleshores, a la Unió Europea no teníem el pes que tenim avui. La normativa la vàrem començar a crear els 25 primers agroturismes que s’obriren a finques de les Balears.

P.- Creuen que en els agroturismes actuals s’està deixant de banda la condició d’explotar la finca des del punt de vista agrícola?
R.- Això és una pregunta molt bona. No és que s’hagi abandonat, és que la terra ja no dona. Jo no conec ningú que faci feina de manera gratuïta. A més, també s’està posant una pressió sobre el pagès que tampoc pot ser. En el cas de Sóller el pagès diu: per què em fas fer taronges si tanmateix no donen doblers?

P.- Agroturismes, turisme d’interior, lloguer vacacional... Com veuen l’expansió d’aquestes fórmules d’allotjament?
R.- S’ha prioritzat i ha proliferat més la idea de casa vacacional o turisme d’interior. Als agroturismes tot és més costós. Per exemple, en un hotel d’interior els seus límits són la seva façana. En canvi, un agroturisme també té el camp, el verd, la piscina... Tot això suposa unes despeses i una feina. I són uns costos que no podem repercutir sobre les habitacions. Nosaltres tenim un sobrecost per mantenir una cosa que és molt guapa, però que val doblers.

P.- S’ha de reinventar el model de negoci del turisme rural?
R.- Per jo hi ha tres models a Mallorca i cap d’ells és millor o pitjor que l’altre: el turisme d’interior dins un nucli; el turisme de la Serra que és un món amb els seus avantatges i desavantatges; i el turisme del Pla que és un altre món. Són tres models ben diferenciats. I no n’hi ha cap que sigui millor que els altres, sinó que tots tenen característiques diferents. Per exemple, les finques del Pla encara poden apostar per l’agricultura. Però aquí a Sóller, quina sortida li donam? O quina sortida pot tenir? Sóller amb les marjades que té, on no podem regar els olivars, hem de fer artesania. Al Pla es sembra una finca d’oliveres, es posa regadiu i ara les olives ja les cullen amb màquines. Com pot competir tot això que tenim aquí? Com a usuari estàs disposat a pagar tres o quatre vegades més pel quilogram d’oliva?

P.- I el model turístic en general ha de canviar?
R.- Hem de partir de la base, ens agradi o no, que els doblers entren per l’aeroport i pel moll. Després si han entrat es van repartint cobrint les diferents necessitats del sector Serveis, perquè realment Mallorca és serveis no produïm res. Hem de tenir en compte que fins i tot en agricultura som deficitaris. I ens hem de plantejar si té sentit això. Ara bé, si s’ha de canviar el model s’ha de fer consensuant amb molta gent. Canviar un model és molt més complex que xerrar-ne.

P.- S’acaben de complir deu anys de la declaració de la Serra com a Patrimoni de la Humanitat. Quina opinió en tenen?
R.- La Serra no està declarada Patrimoni de la Humanitat pel seu paisatge, sinó que hi està com a bé immaterial per l’activitat que va fer l’home dins el medi. I això molta gent no ho sap. No és pel paisatge que s’ha declarat. És pel que va fer l’home. I és una contradicció perquè ara algú vol fer alguna cosa i no li deixen fer res. I clar que hi estic d’acord. Però pens que aquesta figura no ha estat ben interpretada.

P.- Veritablement creuen que anam cap a un canvi de model?
R.- Evidentment que sí. Cap on? No ho sé. Però que no quedarà igual ho puc garantir.

P.- Quin futur li espera al seu establiment a curt o mig termini?
R.- Primer de tot cal assimilar que ha acabat una etapa i n’ha de començar una altra. Això en primer lloc. Ara mateix ha acabat una etapa que ha conviscut amb un Covid que ha estat horrible per a tothom. I com que la vida és així, doncs s’obriran noves possibilitats i nous camins. Tot i que per jo és una responsabilitat, en mans de qui i de com quedi.

P.- Com està transcorrent la temporada turística actual?
R.- Enguany hem obert tard. Crec que les temporades dels anys 2021 i 2022, i qui digui el contrari no és objectiu, seran d’intentar sobreviure i fer front a les obligacions. No existeix la temporada. Fer un mes o dos bons no és sinònim de temporada. Ara estam en una situació on hem de viure el dia a dia. Perquè pot ser que ara tenguem una bona ocupació i la setmana que ve pot ser que no hi hagi ningú. Tot és incertesa. I malgrat la temporada sigui bona serà una temporada de pèrdues perquè només haurem fet feina pocs mesos.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a