Diari digital de la comarca de Sóller
Diumenge, 5 de desembre de 2021   |   09:07
 
Enquesta  
Estàs d’acord en la creació del vial peatonal que uneixi Gran Via i l’aparcament de Cetre per dins Can Pitera?


No
 
Entrevista
02/07/2021 | 13:15
Coque Sureda:
“El setembre ningú confiava que el curs funcionàs”
Joan Vicens

Coque Sureda, de 39 anys d’edat, ha posat aquesta setmana el punt i final al seu primer curs com a director del col.legi Es Fossaret. En aquesta entrevista es mostra satisfet del desenvolupament de les classes, després de la incertesa amb la que va començar el curs el passat mes de setembre.

Pregunta.- S’ha estrenat com a director en l’any de la Covid, quin balanç en fa del curs?
Resposta.- El curs ha anat molt bé tenint en compte que el setembre ningú confiava que això funcionàs. Ni tan sols els mateixos mestres teníem clar que la cosa tengués durada. Però la veritat és que acadèmicament ha anat molt bé i a nivell organitzatiu la gent ha fet una feina i un sobreesforç brutal. I ha estat bàsicament gràcies a això que tot ha funcionat.

P.- Estrenar-se com a director en un curs com aquest ha fet que el repte hagi estat major?
R.- No només ha estat el repte d’iniciar-me com a director, sinó el fet d’haver d’afrontar tot el tema de la pandèmia, els protocols, l’organització de l’escola per les reestructuracions que hem hagut de fer... Nosaltres tenim unes aules molt petites i això ens ha duit a desmembrar els grups i a canviar totalment la forma de fer feina. Ha estat un repte doble diria jo.

P.- Quines mesures de protecció ha aplicat el centre?
R.- A part de mascaretes, gel i distància personal, hem hagut de separar cursos perquè les nostres aules no permetien respectar el metre i mig que se’ns demanava des de Sanitat. Hem hagut de separar grups, escalonar entrades fins a les 9:20, i hem hagut de separar patis per espais i per torns. També hem mantengut els grups bombolla i hem hagut de sacrificar els grups de suport degut a l’increment de grups. Per això, els equips de suport han estat mínims perquè ells han hagut de ser tutors. Tal vegada això ha estat l’aspecte més negatiu del curs. Però, com a contrapartida, tenir grups reduïts ha permès fer més bona feina.

P.- Els pares han entès totes les mesures de protecció que s’han imposat?
R.- La veritat és que sí. Han tengut una paciència que és d’agrair, tant pel que fa a les entrades i a les sortides, com per veure els seus fills en grups nous, suportant totes les exigències, sense poder entrar dins l’escola o per haver de tenir una comunicació amb el tutor més minimitzada que mai.

P.- I els alumnes?
R.- M’he de llevar el capell davant els alumnes. Han estat capaços d’adaptar-se i no perdre l’alegria de venir a l’escola. En cap moment he vist nins trists.

P.- Quines mesures hauran decaigut en començar el nou curs?
R.- De moment es parla que els cursos d’Infantil i Primària siguin simplement grups bombolla sense haver de mantenir el metre i mig de distància. Això serà el gran avanç que farem. Els nins podran tenir contacte, seguiran duent la mascareta i emprant el gel. Però, com a mínim, podrem fer feina en grup i podrem modificar una mica la forma de treballar dins l’aula. I per jo això és fantàstic, ja que podrem tornar a fer feina de manera cooperativa i els alumnes podran tornar a compartir. Això també ens permetrà poder juntar de nou els grups i recuperar l’equip de suport. De totes maneres, també he de dir que estam pendents de veure com evolucionarà tot i de si ens arriben noves instruccions.

P.- Quin impacte ha tengut la pandèmia en aquest centre?
R.- Hem tengut gent que va començar el curs amb por i amb certes reticències a què el seu fill tengués contacte amb els companys. I tota aquesta por va anar fugint. Els mestres també s’han vist en situacions un tant estressants. Han hagut de fer un sobreesforç important perquè no només es seguissin les classes, sinó també en estar pendents del compliment de les normes. I tot això et limita i et condiciona la feina. Per tant, ha estat una mica feixuc. Ara bé, totes les PCR fetes dins l’escola han donat un resultat negatiu, excepte un cas que fou un fals positiu. Per tant, les mesures de protecció han funcionat.

P.- Han hagut d’incorporar més docents per donar sortida a la situació generada?
R.- Sí, hem hagut de rebre fins a dos mestres més per cobrir el desdoblament dels grups.

P.- Quin ha estat l’aspecte més difícil de gestionar durant aquest curs?
R.- Per jo el més difícil ha estat gestionar el caràcter socio emocional de l’escola. A part de tota la feina que tenim, hem tengut gent nerviosa a principi de curs i hem hagut de controlar els casos de confinaments i quarantenes que es produïen. Per això, vull donar les gràcies a tot l’equip de mestres d’Es Fossaret per la feinada que han fet, per la dedicació que hi han posat i per la implicació cap a l’escola. Enguany ha estat un curs complicat i crec que no l’hauríem pogut superar o no hauria anat tan bé si no hagués estat perquè els docents haguessin posat de la seva part. I la cosa ha funcionat.

P.- Que és el que més l’ha sorprès des del seu càrrec de director?
R.- La part positiva és la resposta de la gent. M’he sentit molt recolzat pels companys. Tenc un equip directiu fantàstic. Na Maria Eugènia López i na Marga Crespí són unes grans professionals i unes fantàstiques persones. Però la part negativa que també m’ha sorprès és l’excés de burocràcia que m’he trobat. M’hagués agradat més ser un director pedagògic i m’he trobat que he hagut de ser més un director administratiu, que no pedagògic. I això és una pena.

P.- Des de la perspectiva actual, canviaria alguna cosa d’aquest curs?
R.- Un sempre canviaria coses. I, evidentment, ens hem equivocat amb alguna cosa. Dir i pensar el contrari seria absurd. Però en línies generals canviaria poca cosa.

P.- Estructuralment, com es troba el centre?
R.- És un edifici que és nou, però que va ser construït a corre-cuita. A conseqüència d’això, ara mateix presenta un estat que no correspon a l’edat de l’edifici. L’escola necessita moltes petites reparacions, que si s’hagués fet l’edifici amb una mica més d’esment, ara no serien necessàries. A part d’això, tenim problemes amb una porta d’emergència a Infantil que no ens permet complir amb totes les mesures de seguretat i d’evacuació. És una demanda històrica que l’escola sempre ha tengut pendent.

P.- Creu que es podrà subsanar a curt termini?
R.- No em puc queixar de l’Ajuntament. La regidoria d’Educació ha estat sempre pendent de nosaltres i de les nostres demandes. Per tant, no tenc cap queixa. Ara bé, per dur a terme el manteniment constant que necessita l’escola, creim que seria interessant que hi hagués una brigada encarregada específicament de les escoles.

P.- Quin és el major repte que ha d’afrontar aquest centre a curt o mig termini?
R.- De mica en mica volem anar fent avanços pedagògics, però sense frissar. En cap moment l’equip directiu vol capgirar l’escola. Però si que la idea que tenim és anar millorant. Intentarem que les pedagogies i les metodologies emprades vagin variant i vagin millorant. No hi ha intenció en cap moment de capgirar-ho tot de dalt a baix.

P.- Què canviaria de l’educació si estàs a les seves mans?
R.- El primer que llevaria és l’elevada quantitat de burocràcia que hi ha. Així podríem dedicar més temps al que veritablement és important: els alumnes. També milloraria el sistema curricular en si. Un dels problemes que ens trobam és que tenim un currículum que hem de seguir. I hi ha moltes coses molt més importants que no s’estan fent per culpa d’haver de complir el currículum. Caldria canviar l’exigència curricular, fent-la molt més competencial. Descarregaria el currículum per permetre que a l’escola hi entrin altres coses com puguin ser l’educació emocional, els valors o l’autoestima dels al.lots. Són coses que de vegades es deixen una mica de banda. I és una pena.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a