Diari digital de la comarca de Sóller
Diumenge, 5 de desembre de 2021   |   09:08
 
Enquesta  
Estàs d’acord en la creació del vial peatonal que uneixi Gran Via i l’aparcament de Cetre per dins Can Pitera?


No
 
Entrevista
18/06/2021 | 13:02
Lluís Apesteguia:
“Esper signar la compravenda de Can Vallès a final de mes”
Joan Vicens

Pregunta.- Ens trobam a l’equador de legislatura, quin balanç en fa d’aquests dos anys?
Resposta.- El balanç és intens perquè a més dels canvis que hem volgut impulsar a l’Ajuntament i que segueixen el full de ruta que ens vàrem marcar amb el programa electoral, ens ha sobrevingut l’epidèmia de la Covid. I no és que haguem renunciat a res, però sí que hi hem hagut de sumar la resposta a la Covid. Ara durant l’any que iniciam veurem el fruit de tota la feina feta en aquests dos anys per impulsar les grans mesures de canvi. Però mentrestant és innegable que hem fet una gran aposta per fer un revulsiu en activitat social, en activitat cultural, en temes de participació, en temes d’autocentrament de la política i en enorgulliment del sentiment de poble. D’aquella idea que englobava totes les propostes que era pensar Deià pels deianencs.

P.- Què queda per fer durant els dos propers anys?
R.- Moltíssimes coses. En aquests dos anys el més destacat que tenim seria l’avanç de l’aprovació inicial, i si hi som a temps també l’aprovació provisional, del Pla General. També estam acabant el procés de licitació de la recollida porta a porta. Després tenim tot un seguit d’inversions que gairebé abasten tots els racons del municipi. Estam parlant d’1’5 milions d’euros en inversió en millora de carrers, soterrament de cablejat, en millora de les canonades d’aigua, ampliació de la xarxa de clavegueram... I finalment també tenim la compra de Can Valles, que si no hi ha cap nou entrebanc esperam tenir-ho a final de mes o a principi del següent.

P.- Quina és la consecució de la que es sent més orgullós?
R.- La veritat és que em sent orgullós de moltes coses. Però si n’hagués de dir una seria l’inici de la reobertura dels camins tancats.

P.- Canviaria alguna cosa feta durant aquests dos anys?
R.- No som massa d’aquestes coses. Però crec que la nostra assignatura pendent i el que jo mateix retrec és la lentitud amb la que com a administració tiram endavant els projectes. És desesperant.

P.- Com es troba la compra del casal de Can Vallès?
R.- Ara ja tenim els tres milions d’euros al pressupost. Ja només manca dur a terme el procés de compra pròpiament dit. Esper poder signar la compravenda a finals d’aquest mes o a principi del següent. Justament ara ens hem quedat de nou sense secretari i tornam estar amb secretari accidental. I tot això alenteix el procés. Però en principi els comptes que feim són aquests.

P.- Quina utilitat tendrà una vegada sigui municipal?
R.- L’actual aparcament públic que ara ja empram quedarà consolidat. Després, els jardins tendran uns usos polivalents. Però bàsicament estaran oberts al poble per al seu gaudi i per dur-hi a terme tot tipus d’activitats. Volem que sigui un espai que mostri la botànica de la Serra de Tramuntana. I a l’edifici hi haurà un espai museïtzat, un espai destinat a fer-hi un viver d’empreses que no estiguin lligades ni al turisme ni a la construcció, que és el monocultiu econòmic que ara mateix tenim i que volem canviar. També hi haurà espais municipals per a serveis que ara mateix tenim saturats, o per aquells que tenim en edificis on pagam un lloguer. També disposarem de dues sales polivalents.

P.- I la implantació de la recollida porta a porta, quan serà una realitat?
R.- Ja férem el procés de licitació i ja s’hi varen presentar les empreses que varen voler concursar. Ara mateix s’han obert els sobres de les dues ofertes tècniques que estan en avaluació. Cada una d’elles supera les 150 pàgines. Una vegada s’hagin puntuat, s’obriran les ofertes econòmiques. I a partir d’aquí s’adjudicarà a l’empresa guanyadora. És a dir, ja estam en el procés final. Ara bé, si que és cert que l’empresa guanyadora tendrà dos mesos per començar a fer la recollida. Per tant, ja serà a finals d’estiu.

P.- Fa uns mesos es va iniciar la tramitació per redactar el nou pla general. En quin punt es troba?
R.- En la licitació de la redacció.

P.- Quan es podrà estrenar segons la seva fulla de ruta?
R.- L’avanç es faria enguany. L’aprovació inicial es duria a terme l’any que ve. I a partir d’aquí tot deixa d’estar una mica a les nostres mans perquè ja depenem d’altres administracions per fer l’aprovació provisional i l’aprovació definitiva. Nosaltres entenem que pel caràcter que té aquest pla general, com que anam a un decreixement, no hi hauria d’haver massa problemes en la tramitació. Per tant, si poguéssim, en aquesta legislatura al manco hauríem de fer l’aprovació provisional i només quedaria l’aprovació definitiva.

P.- Fa poc es va adquirir un solar per construir un nou aparcament. Posarà fi a la problemàtica de la manca d’espai?
R.- No, no posarà solució. El problema és que hi ha massa cotxes, no que hi hagi poques places d’aparcament. Allò que hem de fer és analitzar, segons la nostra població i les nostres activitats econòmiques, quines són les necessitats d’aparcament òptimes que el municipi ha d’oferir i pot oferir. Aquest aparcament no només cerca ampliar el nombre de places, sinó esponjar les que ara mateix tenim al centre i que suposen un important problema de trànsit.

P.- Després d’un hivern sec, es preveu un estiu complicat en matèria d’abastiment d’aigua?
R.- Sí, de fet estam a punt de començar a dur camionades d’aigua. Jo sempre dic que en moltíssimes coses Deià té la capacitat de ser un exemple per a molts municipis. Però no en el cas de l’aigua. En aquest cas som un exemple de com arribar a un punt d’insostenibilitat. L’aigua de la que disposam no basta per donar resposta a la demanda que tenim. Per tant, sabem que durant quatre o cinc mesos a l’any som un poble insostenible i hem de recórrer a l’ajuda d’altres municipis. Ho feim en camionades i ja des del punt de vista medioambiental i de petjada ecològica, i també fins i tot de trànsit, és un desbarat sense pal.liatius. Però no té solució. Hi haurà estius que seran més durs i n’hi haurà que ho seran menys. És impossible que mai en la vida nosaltres mateixos ens poguem abastir.

P.- Optarà el 2023 a revalidar el càrrec de batle?
R.- No ho sé.

P.- No ho sap per què encara no l’han elegit o perquè te clar que no es vol presentar?
R.- En principi el meu compromís era per quatre anys. A més, tenia una premissa: Jo ja feia vuit anys que era regidor. En acabar en farà dotze. Tenc 36 anys. És a dir, bona part de la meva vida l’he viscuda dins l’Ajuntament. I això, personalment, fa que tengui altres truis pendents. Però, a més, crec que quan per primera vegada en els darrers 40 anys hi ha un canvi de govern i governa l’esquerra, la cara visible no pot estar pensant contínuament en si serà o no serà reelegida. Perquè això el fa ser conservador i fa que alguns dels canvis que són necessaris per a la comunitat no es duguin a terme. Cre que no he de tenir mentalment aquest pes a damunt. Després el que vendrà, això ja no ho sé. Ara bé, si que puc dir que jo disfrut cada minut i cada segon que som el batle. I pens seguir-ho fent fins el 2023.

P.- El seu nom ha sortit a la palestra per retornar a la política autonòmica de la mà de Més. S’hi veu?
R.- Hi ha gent que m’ho ha proposat i jo estic molt agraït que el meu nom hagi estat tengut en compte. I quan et proposen que et plantegis una cosa d’aquestes, te la planteges.

P.- I què ha decidit?
R.- Encara res. Ja tenc un bon berenar essent el batle.

P.- Quina nota li posa al paper que ha tengut l’oposició fins ara?
R.- Nosaltres diferenciam poc entre govern i oposició. Si que crec que són figures necessàries les dues i que tenen responsabilitats diferents. Però des de l’equip de govern feim partícip a l’oposició de les decisions i tenim en compte allò que ells diuen. I des de l’oposició són contínues les propostes i la voluntat de col.laboració amb l’equip de govern. Per tant, jo només tenc bones paraules per als sis regidors que m’acompanyen.

P- Quines mesures ha adoptat l’Ajuntament per minimitzar els efectes econòmics i socials que ha provocat la pandèmia?
R.- La idea era que tots els ajuts, tant aquells que venen de fons propis, com aquells que hem pogut captar d’altres administracions, no tenguessin límit. És a dir, que qualsevol persona que tengués una necessitat la veiés coberta. I, honestament, crec que ha estat així. Els recursos humans i econòmics de l’Ajuntament han estat posats a la disposició de les persones i, a més, sense límit. Qualsevol necessitat havia de ser resposta. Per exemple, l’any passat la demanda va tenir un creixement del 1.200%. A més, hem tramitat les diferents rendes, hem assumit lloguers, subministraments, hem aportat aliments, productes de neteja, d’higiene..., i hem multiplicat les ajudes en educació. Pel que fa a les empreses férem una convocatòria el desembre que tenia en compte moltes variables depenent de l’afectació que havia tengut cada empresa. I ara hem tret una segona convocatòria. De cara al futur ja tenim preparats 42.000 euros per treure una tercera línia d’ajudes per estar al costat de qui ho ha passat maldament, però també per impulsar altres activitats econòmiques. Tenim la idea de diversificar i desestacionalitzar perquè no pot ser que aquesta crisi no hagi servit per res. Ha estat una crisi ferotge. I la lectura que hem de fer és que és innegable que ens ha demostrat la fragilitat del nostre sistema econòmic. Per tant, la sortida de la crisi no pot ser apostar per seguir com estàvem abans.

P.- Per segon any consecutiu Deià ha demostrat que es poden fer festes en temps de pandèmia...
R.- Ben igual que la resta de la societat, nosaltres també ens hem hagut d’adaptar a les normes que hi ha hagut en cada moment. Si que és cert que hi ha hagut moments que hem hagut de suspendre el calendari festiu, com per Nadal, Sant Antoni o Sant Sebastià. Però durant tota la pandèmia hem mantengut esdeveniments culturals i esportius cada vegada que s’ha pogut. Consideram que és una necessitat inherent a les persones i que, a més, s’han pogut desenvolupar de forma segura. També pensam que el sector cultural i el sector esportiu també necessiten el suport de l’administració perquè són també sectors estratègics per al país. Pel que fa a les festes les hem pensat molt en aquest sentit. Un poble necessita celebrar-se, necessita trobar-se, necessita autoreconèixer-se i necessita autoprojectar-se. Feim més actes que altres anys perquè tal vegada compensam alguns dels actes estrella que no els podem fer, però programam més teatre, més concerts, més activitats de petit format...

P.- Què en destaca del programa que s’ha preparat?
R.- Crec que hem fet un esforç per fer molts actes. Gairebé xerram d’un mes sencer de festes. Hi ha alguns actes que hem intentat que tenguin una qualitat que normalment no es veu en un programa de festes de poble petit. I també tenim presents els actes tradicionals on el poble es troba i celebra les festes, malgrat siguin en petit format. I no plantejam els esdeveniments culturals com un entreteniment. Tots ells sempre tenen un per què al darrera, una voluntat de millorar-nos com a societat.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a