Andreu Oliver serà distingit el proper divendres amb l’escut d’or de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu. És un directiu històric de l’entitat que durant una trentena d’anys ha ostentat el càrrec d’interventor. Aquest any 2021, als seus 71 anys d’edat, farà una passa al costat i posarà el punt i final al seu càrrec dins la junta rectora.

Pregunta.- Dia 21 rebrà l’escut d’or de la Cooperativa, què suposa per vostè aquest reconeixement?
Resposta.- És un reconeixement normal a un soci que durant trenta anys ha estat fent un servei dins la Cooperativa. I ho he fet sense cap remuneració a canvi, ni tampoc sense tenir cap avantatge.

P.- Què va sentir quan li comunicaren la concessió del guardó?
R.- Orgull. És un reconeixement a molts anys de feina. Per a mi ha estat una feina molt gratificant poder servir a la cooperativa perquè, ens agradi o no, és la representació dels pagesos sollerics. Poder fer feina a una institució durant trenta anys m’ha donat moltes satisfaccions, a pesar que també alguns problemes i algun disgust.

P.- Com era la cooperativa sollerica quan vostè va accedir per primera vegada a la junta rectora?
R.- El president era en Joan Vives i el gerent en Pep Oliver. Va ser un moment en el que es va fer molta innovació dins la cooperativa Fou el moment en el que pràcticament es va crear l’estructura que tenim ara. Per un costat els pinsos, per una altra banda la fruita, la botiga, les olives, la tafona... És a dir, tota aquesta infrastructura es va muntar a partir d’aquell moment.

P.- Què enyora d’aquella primera època?
R.- Res. La cooperativa ha seguit una trajectòria més o manco igual, amb alguna temporada ascendent, alguna altra en línia plana i alguna altra descendent. Però sempre dins una estabilitat. Hi ha hagut moments més delicats i altres menys. En una paraula, hi ha hagut de tot.

P.- Com es troba la cooperativa actualment?
R.- Ara la cooperativa es troba amb totes aquestes activitats en marxa que he dit. Totes les entitats tenen moments delicats, i el moment actual és un moment delicat que a tots ens afecta. És un moment social delicat i això influeix a tots, i evidentment, a la cooperativa també.

P.- Com veu la pagesia sollerica en l’actualitat?
R.- Malament com sempre. I d’ençà de l’aparició de la Covid-19, la situació és encara més delicada. Enguany només he venut un 20% de les taronges que tenc, i barates. I he de dir que a mi mai m’han fet un preu especial a la cooperativa i si m’ho haguessin proposat no ho hauria acceptat.

P.- Quina solució hi veu?
R.- La solució és que s’arreglin les coses, i que també poguem tornar vendre les taronges i les llimones. I que els hotels ens segueixin comprant els nostres productes. En una paraula que tot s’arregli.

P.- Quan va decidir que havia arribat el seu moment d’abandonar la junta rectora de la cooperativa?
R.- Jo ja ho volia deixar durant l’assemblea de l’any passat. Però no es va poder celebrar. Aquest mes de maig podrem celebrar les dues assemblees, la que no es va poder fer l’any passat i la d’enguany.

P.- Per què va decidir que era el moment de fer una passa al costat?
R.- Jo ja tenia clar que als 70 anys havia d’acabar tot. I ara en tenc 71 i encara hi som.

P.- Quin balanç en fa del seu pas per la cooperativa?
R.- Clar i obscur. Dins el meu càrrec, vulguis o no, he estat ficat dins tots els fregats perquè els interventors sempre han de ballar. Però jo en vull fer un resum optimista. La cooperativa segueix viva, la cooperativa segueix més o manco forta, la cooperativa segueix fent la seva funció de treure als pagesos la producció de cítrics i d’olivar, la cooperativa segueix fent un servei als pagesos de botiga de pinsos i fitosanitaris. I també seguim en la línia de les olives. En una paraula, el canvi produït fa uns trenta anys amb en Pep Oliver i en Joan Vives s’ha mantengut. Per tant, senyal que encertàrem.

P.- De quina cosa es sent més orgullós del que s’ha aconseguit durant aquestes dècades?
R.- Bàsicament que he intentat que les coses es fessin bé.

P.- I amb quina assignatura pendent deixa el càrrec?
R.- Tal vegada fer marxar el centre Capvespre. No li hem trobat la sortida. Ens va costar molts de doblers i fins ara no li hem trobat. Ho férem amb molta il.lusió perquè fos un centre d’iniciatives, sobretot per a l’agricultura i per a Sóller. Però no ha acabat de quallar.

P.- Cap on creu que ha d’anar la cooperativa per garantir la seva supervivència?
R.- S’hi han de posar de part els personalismes i les situacions egoistes que es puguin crear.

P.- Creu que els horts i els olivars estan ara més cuidats que abans?
R.- A Sóller el problema que sempre s’ha trobat la pagesia és que les parcel.les agrícoles són molt petites en comparació al que és l’agricultura mallorquina, espanyola o mundial. I així és difícil competir. Jo tenc un hort que no és dels petits de Sóller. No hi trec ni un cèntim de benefici i hi he de fer molta feina. I no té massa sentit. L’únic sentit que té és que estic orgullós de tenir el meu hort, de menjar les meves taronges o de poder-les oferir als meus amics. Ara bé, això no pot durar sempre. Jo ho he fet, ho he mantengut, però no vol dir que els meus fills ho puguin fer. De fet, el meu fill li està donant un gir diferent al que havia tengut l’hort. Ha construït un hospital de cavalls i pot conviure amb l’hort. Però els cavalls tenen poc a veure amb l’agricultura. S’han de trobar solucions noves, perquè sinó en l’estat que estam és complicat fer agricultura dins minifundis.

P.- La pagesia sollerica pot tornar a ser rendible en algun moment?
R.- Hi ha finques que són rendibles. Jo sempre he tengut enveja de la finca que té en Pep Oliver, que s’ha sabut posar al dia, ha sabut sembrar races que tenen sortida, ha sabut renovar les coses quan s’havien de fer. És a dir, ha fet una feina molt ben feta en el seu hort, a més de la bona feina que va fer a la cooperativa. I tot va en la línia d’en Pep Oliver. La sortida de les nostres finques va en la seva línia. Molta dedicació, preparació i fer les feines en el seu moment.

P.- Quines aficions té actualment n’Andreu Oliver una vegada jubilat?
R.- Fer de jubilat. Aquesta és la meva gran dedicació.

P.- Com ha viscut la pandèmia de la Covid-19?
R.- Durant la primera fase vaig estar a ca nostra. Vaig sortir el menys possible. Anava sense manies, però molt alerta. A la nostra edat és important no quedar assegut i fer una mica d’exercici. Allà on el meu fill té l’hospital de cavalls hi ha una petita pista d’un centenar de metres. I cada dia de la primera fase de la pandèmia hi passava una hora caminant per amunt i per avall. Després, quan ja va ser possible sortir, anava a caminar des de ca nostra cap a Son Sales.